RESUM

El cinema és un art tan ple i jove alhora que arrossega importants herències de les arts majors i més tradicionals. El seu interés elemental pretenia contar històries i deixar testimonis inèdits de persones, moments i temps; tanmateix,  pràcticament des dels seus inicis aconseguí de convertir-se en tot un espectacle, el qual crea el seu espai aplicant llums, ombres, tons, colors i personatges en versió absolutament bidimensional, a la qual se li agreguen música, veus i efectes, harmonitzats per tal de fer referència a un fet que manipula obertament el temps i l’espai de manera conscientment abstracta. És per això que l’animació cinematogràfica, a més a més de considerar-se un autèntic antecedent de l’invent dels germans Lumiere, també en constituí un atractiu recurs per al progrés de la imatge en el seté art. La seua immediata incorporació a l’espectacle cinematogràfic no trigà massa a produir fruits que van despertar la curiositat i desvetlaren el secret d’“El pas de la maneta” per a produir una imatge més compromesa i somniadora.
Esta tesi doctoral examina acuradament la valuosa contribució de l’animació cinematogràfica aplicada al desenvolupament dels efectes especials i el trucatge cinematogràfic al cinema. Únicament el mitjà cinematogràfic i televisiu pot disposar de tècniques, mètodes i artefactes per tal de produir efectes especials que sobrepassen la realitat i ens proporcionen la possibilitat de conéixer nous mons i dimensions. Molts d’aquests procediments estan relacionats directament amb els principis i fonaments de l’animació cinematogràfica , entesa com a especialitat, aplicada directament al cinema de ficció. La seua efectivitat apareix demostrada i exposada en el present treball a través de l’obra de grans mestres i pioners del cinema, dels efectes i del trucatge cinematogràfic. El desenvolupament i perfeccionament de l’”stop motion” i animació amb ninots, com una de les tècniques més involucrades i representatives d’aquest mitjà, apareix presentat en un recorregut per l’obra cinematogràfica de les més rellevants figures i productores en aquest tipus d’animació, tan demandada des dels inicis fins a l’actualitat.
Els avanços científics i la nova tecnologia al món del Dibuix Animat han afavorit  un gir total en la concepció i presentació d’una imatge nova per al seté art, tot subordinant-hi els efectes especials i cercant-ne un lloc merescut dins de l’era digital. Dirigim la nostra analisi cap a la infografia, l’animació 3D i les noves eines digitals, que han marcat avanços reals i canvis substancials en el present  del cinema i ho faran al futur. L’evolució artística i històrica d’estos mecanismes i mitjans aplicats a la imatge cinematogràfica, definits com a efectes especials i trucatge, s’exposa amb l’analisi qualitativa de tres clàssics del cinema contemporani: Jason and the argonauts (1963), Who framed Roger Rabbit? (1988) i Star Wars: Episodio IV A New Hope (1977), on l’animació cinematogràfica va jugar un paper determinant en la posada en escena d’una realitat idíl.lica i figurada pels seus prestigiosos realitzadors.
Els continguts que engloba aquesta investigació, a més a més de poder-se considerar amens, i sens dubte, seductors, en la seua pròpia representació estètica, ofereixen informació i aporten clares evidències que corroboren fins a quin punt el desenvolupament dels efectes especials en el cinema s’ha degut fonamentalment al treball i la investigació de professionals i seguidors de l’animació cinematogràfica, oferint amb això la possibilitat de convertir-se en una interessant vessant de treball i experimentació per als artistes i animadors del nostre temps. No deixa de constituir alhora un merescut homenatge a les més rellevants figures i celebritats del Dibuix Animat mundial.