Les alqueries valentines sorgixen davall la dominació musulmana com a xicotets centres de població, facilitant la 
residència als agricultors i ramaders del lloc. Robert Burns les definix com la més xicoteta de les unitats comunals dotada 
de nom i identitat. En zones més fèrtils les trobem en nombre més gran, com és el cas de l'horta valenciana; d'altra 
banda, en zones més distants i amb una orografia més agressiva, reduïxen el seu número. Fins ací no hi ha res de nou 
que les distingisca de qualsevol assentament rural, però les alqueries valencianes tenen un element diferenciador que les 
fa úniques: estan fortificades i disposen d'una única però enorme torre, que és l'objecte de la nostra investigació.

No tenim una fórmula única per al reconeixement d'estes torres. Els avatars històrics que ha patit cada una d'elles han 
sigut dispars, i ens han deformat la seua visió de forma individualitzada, dificultant a vegades en extrem la seua 
identificació. No obstant això, donada la seua morfologia, sempre ens mostra quelcom inequívoc per a reconéixer-la.
Les solucions arquitectòniques implantades per a donar resposta als problemes de la defensa del territori, i en últim lloc a 
la pròpia vida, són hui en dia objecte de debat i controvèrsies degudes, majoritàriament, a l'absència de documents 
escrits musulmans que aportarien llum a estes construccions. Per part dels investigadors pareix estar clar que la via que 
pot aportar novetats és l'estudi sistemàtic de les edificacions i vestigis encara existents, sumat a les investigacions 
d'altres tipus de fonts i a la pròpia historiografia. Esta línia és la que ha seguit la present investigació.

S'han visitat, fotografiat i dibuixat les torres formant un catàleg de consulta que té al dibuix de les restes arqueològiques 
com a verdader protagonista de la investigació. Quant a l'àmbit s'ha preferit ampliar zones sense por de la dispersió, fins 
a arribar a no trobar edificacions, i inclús, incorporant aquelles de què es tenien dubtes. La intenció era obtindre 
arguments de descart i que fóra la pròpia obra arquitectònica la que fitara l'àmbit territorial de la investigació.

S'ha realitzat un anàlisi descriptiu-formal on s'han descrit detalladament totes les torres existents. També s'han descrit en 
la mesura possible totes les torres desaparegudes però de les que es tenia certesa de la seua existència. I finalment s'han 
anomenat totes les torreons i castells associats. D'esta manera s'ha generat una base de dades actuals i una 
reconstrucció del mapa que van haver de formar estes construccions.

A continuació s'ha realitzat una anàlisi tecnico-constructiu de les torres. Comencem pel sistema constructiu empleat, la 
tàpia. S'ha treballat sobre les seues dosificacions, dimensions i elements de reforç. També s'ha determinat la forma i 
elements utilitzats en la configuració de l'encofrat, observant els xicotets canvis deguts a l'avanç en el temps. Esta lectura 
de l'empremta s'ha estés als elements decoratius trobats en els llenços exteriors.

Per a l'estudi individualitzat de les diferents parts constructives s'ha procedit a dividir en unitats d'obra: fonamentació, 
vans, formació de nivells, comunicació vertical i elements de defensa. Disposem ara de taules amb les anàlisis de cada 
una de les torres que queden en peu. Amb totes estes dades hem procedit a discriminar en distints grups atenent 
primerament a la seua superfície, és a dir, a la grandària de la seua planta, obtenint quatre grups de torres. Continuem 
buscant invariants, relacionant ara la resta de factors: dimensionals, estructurals i compositius.

També s'ha realitzat un acostament a la seua implantació, que ens ha aclarit dubtes a tres nivells. Un primer sobre la 
intervisibilitat entre estos edificis, podent afirmar ara que l'elecció del seu emplaçament no respon a estes necessitats. 
Una segona sobre la seua orientació, comprovant que no és cardinal i que en la majoria dels casos té un azimut pròxim al 
de La Meca. Finalment, al realitzar l'estudi sobre la seua situació geogràfica i ordenació sobre el territori, hem provat que 
l'únic factor determinant en este nivell va ser la presència d'aigua en els seus voltants.

Fruit de totes les anàlisis realitzades hem pogut establir finalment els diferents tipus de torres classificats en grups i 
subgrups, arreplegant les característiques generals i específiques de cada un d'ells, i ordenats segons la lectura que a 
través del dibuix arquitectònic s'ha realitzat dels processos constructius. Esta seqüència tipus-tempo, s'ha creuant amb les 
dades dels períodes històrics favorables per a la seua promoció, concloent amb l'establint d'un supòsit cronològic de la 
seua construcció.

En este procés d'anàlisi i determinació hem passat de la simple dada arqueològica a la confiscació de l'edilici a través de la 
suma d'estos per mitjà de l'alçament gràfic, convertint l'addició de dades individuals, minúsculs en si mateixos, en precisa 
prova de realitats majors. Estes noves realitats han provat errors historiogràfics i d'intervenció, mostrant una informació 
valuosa que es posa a disposició de la comunitat d'investigadors i tècnics involucrats.