L'ús de determinats materials procedents de residus pot plantejar diferents problemes a l'hora d'un processat òptim.
Un dels problemes més usuals que podem trobar és que tinguem un residu de certa qualitat però que la viscositat no siga l'adequada al procés en què es pretén utilitzar. Per a modificar o adequar aquesta viscositat podem addicionar un percentatge d'una altra matèria plàstica de manera que la mescla resultant siga l'adequada. 
En el present treball s'ha estudiat la influència que la viscositat exerceix en la incompatibilitat de residus de materials plàstics durant el procés de reciclatge. Per a això s'han plantejat tres sistemes de mescles que es corresponen amb problemes reals trobats en la indústria. 
En el primer sistema de mescles estudiat, format per dos materials compatibles i de semblant viscositat, s'han aplicat els models existents per a predir les propietats de la mescla. Per a la predicció del comportament en procés, s'ha desenvolupat un mètode que ens permet conéixer els paràmetres reològics de la mescla a partir dels paràmetres reològics dels materials que la integren.
En el segon sistema, s'ha abordat la incompatibilitat de procés, amb l'objectiu de veure fins a qiun punt es pot modificar la viscositat d'una poliolefina sense complicar en excés la seua transformació, estudiant la relació entre les propietats finals de la mescla i la disminució de viscositat aconseguida.
Finalment s'ha estudiat el sistema de mescles més desfavorable, on a més de tindre materials amb diferent viscositat, aquests presenten una incompatibilitat deguda a la seua pròpia naturalesa. Un cas industrial que representa aquest sistema és el que es dóna en els residus de PET, els quals estan contaminats amb restes de PE procedents dels taps. 
En aquest cas s'ha determinat la influència del  PE en el procés d'injecció del PET, i com aquest afecta a les propietats finals de la mescla.