Resum
      Aquesta tesi doctoral té com a objecte d’estudi el grafisme audiovisual. 
El grafisme audiovisual es presenta com un element indivisible dels sistemes audiovisuals actuals, tant en els mitjans convencionals, cinematogràfic o televisiu, com en molts altres sistemes multiplataforma, com els grans esdeveniments o els dispositius perifèrics, atés que forma part de la comunicació i és el vehicle idoni de transmissió de determinades parts del missatge. El grafisme audiovisual actua com a suport tant de la informació escrita com de les senyes d’identitat i, alhora, activa els mecanismes persuasius. Per aquest motiu, el grafisme audiovisual es converteix en un element necessari dins dels diferents discursos, considerant-se’n  un valor afegit, ja que les seues qualitats estètiques i semàntiques contribueixen a la penetració dels missatges en l’espectador. 

	El desenvolupament d’aquesta investigació s’ha proposat extraure els aspectes específics del llenguatge gràfic audiovisual, el qual té com a característica principal la brevetat dels seus discursos. Per a fer-ho s’han analitzat els elements que formen part d’aquest llenguatge (imatge, tipografia, moviment, so, espai, temps…), i també els mecanismes que tracen les unions entre aquests elements i les seues estructures discursives principals, també s’hi han analitzat els usos, recursos i estratègies expressives, per acostar-nos així a una sintaxi i una semàntica de la gràfica audiovisual. 
	L’anàlisi dels antecedents, des dels seus orígens en el cinema mut, fins als nostres dies, destacant aquelles fites rellevants, ha sigut essencial per a poder entendre el grafisme audiovisual tal i com s’entén actualment. 

      S’ha estudiat un cas específic d’aplicació: la creació, gestió i transmissió de la imatge corporativa en el mitjà televisiu, per a la qual cosa ha calgut una anàlisi en profunditat d’aquelles característiques pròpies del mitjà, que el diferencien d’altres, i que influeixen  considerablement en la forma de gestionar la identitat.
      
	L’estudi dels diferents components del grafisme audiovisual i els mecanismes d’acoblament entre ells constitueixen un mètode d’anàlisi aplicable a qualsevol  manifestació del grafisme audiovisual. Per a concloure aquesta tesi, aquest mètode s’ha aplicat a dos casos pràctics en el camp televisiu elaborats per qui subscriu aquesta tesi,  la Continuïtat de Canal9 (2006-2008) i la Continuïtat de Punt2 (2005-2006).
      El plantejament i desenvolupament d’aquesta investigació ha verificat les hipòtesis de partida demostrant-les-hi encertades.