Resum
El panorama de l'art contemporani, a més d'estar compost per una diversitat infinita de manifestacions i creacions artístiques heterogènies, polifacètiques i provocadores jugant amb els conceptes de temporalitat i efímer, d'idea versus matèria, entre el que és aparent i ocult, es revela a través de diversos agents culturals i socials inevitables per al seu ple desenvolupament com són el mercat de l'art i les seves maniobres comercials. En aquest context coexisteix la disciplina de conservació/restauració, la qual tindrà d'aportar i imposar normatives professionals i criteris ètics davant factors que semblen contradir la lògica d'una activitat guiada teòricament però que a vegades sembla perdre alè davant tan avassalladores creacions. Quin és el paper de l'artista i quins els límits de la seva activitat en la conservació/restauració de la seva obra?, és sens dubte la qüestió principal sobre la qual la present investigació es desenvolupa, amb el fort desig de trobar una resposta concreta. Per això, ha estat fonamental estudiar els contextos històrics, socials i culturals de la disciplina de conservació/restauració, així com percebre els canvis en el context artístic i l'entitat de l'artista, agregant un punt innovador i encara poc desenvolupat, però que es creu essencial per establir els límits, a través de les normatives legals i la diferent legislació per a cada camp d'acció. Amb l'objectiu de dignificar una professió i de percebre els canvis generats al llarg del segle XX, es posa en evidència la Teoria de la Restauració, el document que va establir durant diversos anys els fonaments de l'activitat de conservació/restauració i a través del qual es podrà també orientar l'activitat per a la complexa i diversificada conservació/restauració de l'art contemporani.