La necessitat introduir les teories basades en el coneixement per a explicar les Relacions AcademicoEmpresarials (RAE) i l'impacte que ha generat el coneixement acadèmic en la seua zona d'influència, cride's empreses, part bàsicament dels assenyalaments que cap a Acs, et al., (1991: 363) respecte a la incapacitat dels estudis econòmics per a reconéixer quins modes i mecanismes de transmissió de coneixements es donen lloc entre la investigació acadèmica i les empreses degut a les variables que estos utilitzen.

Respecte d'això Breschi & Lissoni (2001) assenyalen que el conjunt dels dits estudis econòmics, encara que han permés confirmar la importància de la investigació acadèmica en els resultats innovadors regionals de les empreses, enfronten serioses limitacions, tant conceptuals com teòriques per a determinar quins són els “modes i mecanismes” de transmissió de coneixements més eficients entre el Sector Acadèmic i el Sector Empresarial pel fet que els punts teòrics de partida amb què s'aborda esta problemàtica disten molt encara de l'operació i del treball directe amb el coneixement.

La importància que subjau entorn de dites “modes i mecanismes” és que al conéixer-los es podria definir, amb relativa precisió, mesures de política de foment a la innovació regional basades en el suport a les activitats i relacions que major impacte tenen en la generació i transmissió de coneixements en les RAE. Açò sense mencionar que també es podrien conéixer, amb relativa precisió, on es troben les barreres burocràtiques, tècniques, legals, organitzacionals o de qualsevol altre tipus, que obstaculitzen l'òptim exercici d'estos “modes i mecanismes” en un determinat cas de RAE.

Des del context empresarial, este problema ja ha tingut una primera aproximació amb l'enfocament dels recursos i capacitats de Penrose destapant amb això la caixa negra de processos que constituïxen les empreses per a la creació de valor i dels seus complexos mecanismes d'acumulació de riquesa en un territori.

No obstant això, encara no hi ha una base teòrica estable per a extrapolar esta anàlisi al context de les RAE. En este sentit, el present treball construïx un sistema d'anàlisi teòrica basat en els enfocaments ja estables de gestió i organització del coneixement i els concilia amb l'enfocament geogràfic jafferiano a través de la noció tàcita, explícita i incorporada del coneixement, la qual cosa possibilita teòrica, conceptual i empíricament cenyir este recurs a un punt geogràfic del globus i analitzar els processos que ho dinamitzen. Per a avaluar este sistema teòric, el treball presenta un estudi empíric que compte els modes i mecanismes de gestió de coneixement que realitzen 21 Institucions d'Educació Superior Mexicanes i analitza els seus impactes en el sector empresarial.