RESUM
 
La latència és un dels mecanismes adaptatius més importants desenrotllats per les plantes perennes per a sobreviure a les baixes temperatures estacionals en climes temperats. L’estudi dels gens regulats durant l’eixida de la latència és crucial per a entendre este procés i poder obtindre noves varietats amb una adequada adaptació climàtica a la zona de cultiu. Açò és particularment rellevant en l’àrea mediterrània, on el pes econòmic del cultiu de fruiters amb baixos i mitjans requeriments de fred s’està incrementant notablement. En esta tesi s’han estudiat aspectes moleculars i fisiològics que rodegen al manteniment i eixida de latència en bresquillera. Per a això, s’ha  utilitzat la tècnica d’hibridació substractiva supressiva, que ha permés identificar gens expressats en gemmes latents i no latents en dos varietats amb diferents requeriments en hores fred, ‘Zincal 5’ i ‘Springlady’. Posteriorment, s’ha validat la seua expressió diferencial per mitjà d’una micromatriu de cDNA que contenia transcrits enriquits en gemma floral. A més, per mitjà d’hibridació de la micromatriu anterior amb mostres de RNA procedents de 10 cultivars que diferien en el seu comportament respecte a la latència, s’han identificat gens l’expressió dels quals correlacionava amb l’estat de latència del material assajat. 
Dins dels gens més rellevants identificats en estos dos treballs es troben els gens DORMANCY ASSOCIATED MADS-box (DAM) DAM4, DAM5 i DAM6, prèviament descrits de forma independent per altres autors que treballen en bresquillera i altres espècies llenyoses El seu paper en la latència s’ha confirmat per mitjà de proves funcionals com l’anàlisi del mutant no latent evg, el mapeig de QTL, i per mitjà de l’ús de plantes transgèniques.
En un segon treball s’ha estudiat el mecanisme molecular de la repressió de DAM6 durant l’eixida de latència en gemmes florals. L’anàlisi d’inmunoprecipitació de cromatina en la zona del promotor i gen estructural de DAM6 va revelar modificacions semblants a les observades en la vernalització d’Arabidopsis i cereals. Els  resultats han demostrat que DAM6 es transcriu en gemma latent recol.lectada en octubre, quan una xicoteta regió de cromatina al voltant de l’ ATG es troba trimetilada en la lisina 4 (K4) de la histona H3 i acetilada en la cua N-terminal d’ H3. En paral.lel a la represió de DAM6, H3K4 es demetila i H3 es deacetila. Posteriorment, H3K27 es troba trimetilada en una regió genómica major de 4kb, que inclou promotor, seqüència codificant i intró.
Alguns dels gens identificats en els experiments de transcriptòmica amb gemma floral, com DAM1, DAM5 i DAM6, són regulats durant l’estratificació en fred de les llavors de bresquillera, suggerint l’existència de rutes de regulació comuna en els processos de latència de llavor i gemma. Estes similituds entre la latència de gemma i llavor podrien justificar l’ús de la llavor per a l’estimació dels requeriments de fred de diferents genotips, reduint considerablement el temps necessari per a l’avaluació del material vegetal en els programes de millora.
Un nombre significatiu de gens identificats en este treball mostren homologia a gens relacionats amb l’ABA i estrés hídric en altres espècies. L’ABA, és considerat un dels principals inductors de la latència en la gemma, no obstant això poques dades moleculars recolzen esta idea. Les nostres dades contribuïxen a ressaltar l’important paper de l’ABA en el procés de latència i també a desentranyar els elements de la resposta reguladora de l’ABA i l’estrés hídric en bresquillera. Entre ells es troben una proteïna semblant a ABA-INSENSITIVE5 (ABI5) BINDING PROTEUET (AFP), una proteïna de regulació de la resposta a l’estrés hídric semblant a DREB2C, i una anexina.