RESUM DE LA TESI Les organitzacions necessiten adaptar-se cada vegada d’una mena més flexible a un entorn on canvien permanentment els requisits d’usuari i els objectius de negoci i especialment, a un àmbit com el sociosanitari. Açò requereix capacitat per a influenciar en totes les activitats del cicle de vida d’un sistema de Tecnologies de la Informació i les Comunicacions (TIC), des de l’organització estructural fins la infraestructura de xarxes [DOE03]. Per aconseguir-ho, és essencial l’existència d’una metodologia i una arquitectura que permeteix la descripció i visualització del sistema des de diferents dominis i les relacions amb els actors en els àmbits de la e-salut i la e-inclusió . Actualment, grans i mitjanes organitzacions són ja conscients del problema que suposa mancar d’un marc arquitectural de referència per als seus sistemes. La tesi pretén resoldre aquest problema amb la proposta d’una metodologia, una arquitectura marc de referència i una sèrie de ferramentes per als diferents actors en les diverses fases per les quals passa un sistema durant el seu cicle de vida. Per això, es presenten els resultats d’esta tesi, reflectits en: • un estudi de l’estat de l’art sobre la salut i la e-inclusió, els seus sistemes software i les seues arquitectures; • una proposta de marc de referència arquitectural en l’àmbit dels sistemes sociosanitaris, que incloeix plantilles per a documentar dita arquitectura; • una descripció de dos sistemes, HEALTHMATE i CONFIDENT fent ús de la metodologia proposada; • i una avaluació del marc de referència i les descripcions arquitecturals La existència de l’arquitectura software d’ un sistema d’e-salut o d’ e-inclusió reflectida en les diferents vistes també permiteix: una documentació del sistema que facilita la comunicació entre els diferents actors, la detecció d’errades en l’arquitectura en les etapes inicials i la resposta front a canvis en qualsevol mòdul del sistema, amb la conseqüent reducció de costos de tot tipus. Es demostra utilitzant els exemples de HEALTHMATE i CONFIDENT que l’ús d’arquitectura de referència ens facilita la seua documentació sense oblidar-nos cap punt de vista per considerar i que l’avaluació de la descripció arquitectural ens proporciona una sèrie d’indicadors o recomanacions a tindre en compte per continuar o no amb el sistema, prevenint-lo de futurs errors.