RESUM TESIS
      L’ús de les xarxes sense fil té un impacte creixent en la indústria moderna (sistemes d’automoció i fabricació industrial, sistemes distribuïts de supervisió i control...). Especialment les xarxes sense fil han penetrat de forma ràpida en les xarxes de control que donen suport a servicis públics estratègics (subministrament d’aigua i electricitat, subministrament i sanejament d’aigües). Estes xarxes estan formades per diverses estacions remotes; una estació central on es processa, s’emmagatzema i es controla la informació de la instal·lació; i diferents clients remots que també supervisen i controlen la instal·lació de manera remota.
      Per comunicar les estacions remotes amb l’estació central s’utilitzen infraestructures de comunicacions heterogènies segons les possibilitats i ubicació: xDSL, HFC, WiMAX, GPRS, UMTS, HSDP. Per a que el sistema siga eficient i útil, especialment en moments d’emergència, els usuaris ubicats en les estacions remotes necessiten intercanviar informació entre ells o amb l’estació central. En estos casos, en les estacions remotes, els usuaris que estan supervisant el funcionament de la instal·lació i que fan ús dels seus dispositius sense fil poden crear, de forma espontània, una xarxa ad hoc mòbil i, alhora, útil per a l’intercanvi d’informació cas que origen i destinació no s’unisquen directament.
      L’objectiu global de la tesi és analitzar el comportament de les MANET en entorns de tipus industrial, agafant com exemple una xarxa de control i supervisió de la xarxa de sanejament d’aigües d’una gran ciutat i estudiar, així, com afecta al seu funcionament i als servicis oferits el moviment dels nodes. 
      Malgrat ser molts els avanços realitzats en l’estudi de les xarxes ad hoc en els últims anys, encara queden molts aspectes que necessiten ser estudiats i millorats. Pocs han sigut els treballs que avaluen les xarxes ad hoc amb models formals. En algun cas, s’ha modelat en detall un protocol d’encaminament en una xarxa ad hoc i s’ha avaluat com afecta la mobilitat al comportament del protocol; no s’ha estudiat, però, la topologia  exacta de la xarxa. En altres casos, no es construeix la xarxa ad hoc completa node per node, ja que la grandària del model és molt elevada per a poder obtenir una solució numèrica exacta, i es modela en detall què succeeix en un node concret mentre que la resta de la xarxa es modela de forma simplificada. No existeixen, per tant, models formals que tinguen en compte la xarxa completa amb coneixement de tota la topologia i on els nodes siguen mòbils.
      Açò ha sigut determinant per al plantejament del primer objectiu: el disseny de models matemàtics que permeten representar el comportament de les xarxes ad hoc que poden generar-se en ambients industrials per avaluar les prestacions de les mateixes; si els servicis típics poden ser oferits i, sobretot, en quines condicions.
      Sense tindre en compte la topologia de la xarxa, no és possible conèixer la ruta exacta que s’ha de triar quan se sol·licita una comunicació entre origen i destinació; per tant, és impossible saber si el moviment d’un node de la ruta provocarà una ruptura i la seua pèrdua, ja que no se sap si el node que s’ha mogut pertany o no a la ruta activa.
      Per això, tenint en compte les característiques dels sistemes de monitoratge mencionats, en esta tesi s’ha definit un escenari (nombre de nodes, grandària de l’àrea, velocitat dels nodes, mobilitat, rang de transmissió ràdio), i ha sigut modelat, utilitzant les xarxes d’activitat estocàstica (SAN), el funcionament d’una xarxa ad hoc completa, de la qual es coneix tota la topologia, que fa ús d’un protocol d’encaminament reactiu per determinar si la xarxa és capaç d’oferir els servicis típics que els sistemes que regeixen estes instal·lacions han d’oferir (imatges o streaming de vídeo i alertes), tenint en compte, a més, que els nodes són mòbils. Pel que fa a la metodologia utilitzada cal destacar el desenvolupament incremental del models i la seua validació progressiva, per a contrastar, així, els resultats obtinguts en cada etapa.
      El segon objectiu és contrastar i verificar els resultats obtinguts, per la qual cosa es planteja la creació d’un banc de proves on es puguen realitzar mesures que complementen els resultats dels models formals.
      Per tant, per completar l’estudi realitzat mitjançant els models formals s’ha creat un banc de proves on s’han dut a terme experiments amb un protocol d’encaminament reactiu i diversos nodes, en què s’avalua el comportament durant la transmissió de streaming de vídeo. Al mateix temps s’han realitzat modificacions en els paràmetres per defecte del protocol per a adaptar el seu funcionament a l’aplicació que s’ha avaluat millorant notablement els resultats. Cal destacar, doncs, l’avaluació del banc de proves en un entorn controlat que permet realitzar experiments repetibles.
      En general, en poques ocasions es tenen en compte les aplicacions de la xarxa estudiada i, per tant, els resultats obtinguts no poden traslladar-se al funcionament d’una xarxa real. En este treball, s’ha considerat l’entorn i la situació en què es troben estes xarxes. D’esta manera, coneixent els requisits temporals de les xarxes industrials d’abast metropolità i com funciona el protocol d’encaminament durant la transmissió de la informació típica utilitzada en estos sistemes, s’ha pogut determinar en quina mesura les xarxes ad hoc mòbils generades en estos entorns poden complir amb estos requisits.