|
Sistema de reg de la Font de Quart d'ençà el segle XV
Ja atesa la complexitat del sistema com a conjunt, resultat de les reformes baixmedievals, cal estudiar l' organització de cada braçal per separat.
a) Sequía de Benavites i Almenara Manté un sistema de divisió relativament senzill i completament independent de la resta de sequies. Aquesta sequia creua el barranc de la Font i amb les seues dues fiJes de dotació irriga totes les terres del marge nord de la vall, cosa que inclou totes les hortes d' Almenara, Benavites, Benicalaf i l' Arap. Aquesta última es tracta segurament d'una antiga alqueria samüna de la qual sols ha restat un molí i la partida de reg d'aquest nom, un enclavament del terme de Benavites completament envoltat per terres de Quartell. Benicalaf, el poble que es repartia a parts iguals una de les files amb Benavites, fou finalment agregat a aquest en 1856.
1. Distribució habitual de la sequia d' Almenara, excepte els dies 1-6 i 18 de cada mes.
Els dies 6 i 18 de cada mes, la partida de l' Arap pren al llarg de 18 hores les dues files completes, amb una parada situada aigües amunt del sistar. Els mesos de 31 dies té dret a prendre quatre hores de reg el dia 31. Els cinc primers dies del mes, la doble fila passa a Almenara, a excepció dels curts cabals de recotxa que pren Benavites. Resulta significatiu el fet que l' Arap reba els cabals en dos torns separats per 12-15 dies,ja que s'entenia aquest tandeig com a adient per a moltes collites d'horta. En tractar-se de toms de tan sols 18 hores de durada, els pobles restants no reben cap cabal de recotxa per al consum deis veins.
2. Distribució de la sequia d' Almenara els dies 1-5,6, 18 i 31 de cada mes.
Les aigües es reparteixen als tres termes mitjançant el sistema conegut com d' aigua propietaria, predominant als pobles de la vall de Segó. L' aigua va separada de la terra, de manera que qualsevol propietari pot donar-la o vendre-la, ocasionalment o per sempre, tot i que no es coneixen casos de propietaris que renunciassen a comear les terres per a vendre l'aigua, com s'ha donat a I'horta d'Alacant." Tot i la separació legal d'aigua i terra, el costum ha estat mantenir un registre de la quantitat d' aigua a que tenia dret cada hort. L'aigua es mesurava mitjançant rellotges d'aigua; olles de distintes mesures amb forats a la part baixa, de manera que tarda ven un temps determinat a buidarse. L'encarregat de repartir els cabals dins de cada terme era l'oller, el regador que carregava amb les olles de distintes grandaries per a mesurar la durada del reg a cada hort. En donar-se un tandeig estricte i disposar cada hort d'una quantitat exacta de cabal, als pobles amb aigua propietaria els torns de reg segueixen un ordre rigorós i sols alterable en cas que els regants renuncien al seu dret. En teoria cada tom de reg ha de començar i finalitzar als mateixos horts. La xarxa de reg d' Almenara planteja alguns problemes de datació. Hi ha la possibilitat que Almenaraja regas de la font de Quart abans de la conquesta, cosa que explicaria els drets a fila contínua que ha mantingut fins ara. D'altra banda, la sequia particular del poble conserva una organització peculiar, sols explicable com a fruit d'una planificació. Així, una volta creuat el barranc de l' Arquet, junt a Benavites, la sequia discorre sense regar cap horta, servint tan sols a un total de quatre molins -que serien dos o tres en epoca medieval- fins creuar un segon aqüeducte, que marca l' inici del perírnetre regat. Els braçrals es distribueixen en forma de pinta per tota l' horta a partir de la principal, que mantenint la cota més alta, es dirigeix cap a la vila. Es pot plantejar la hipotesi que la donació d' una fila d' aigua de la font de Quart acompanyas la creació de la vila cristiana al segle XIII, origen del poblat actual. La tanda de l' Arap es pot entendre com una concessió d'aigües a les terres del molí, propietat del mateix senyor de Benavites. S'ha de recordar que no resulta estrany trobar molins separats dels termes de la senyoria, fruit de compres o donacions separades.
b) Sequia del Mig Disposa també de dues files d'aigua, que discorren de manera contínua per la sequia de Faura i Benifairó o del Mig, travessant el sistar de Quartell. En aquest sistar, les dues files perden part de la dotació, ates que han d'abastar les recotxes de Quartell i Santa Coloma, que importen al voltant d'un 8 % del cabal total. Encara que aquesta recotxa teoricament prendria les aigües de la fila jugadora, com que les tres files circulen unides en aquest tram de sequia bona part del temps, la dotació de la recotxa de Quartell també afecta de fet a aquestes dues files.
Sístar de Quartell
Una volta superat el sistar de Quartell, que en teoria no perd cabals, la sequia manté un regim de distribució basat en una dotació contínua, i les dues files es divideixen entre dues sequies iguals al sistar de Benifairó. Passat aquest, la sequia de Faura es divideix de nou en parts iguals entre dos canals, que reguen I'horta de Faura i la dels llogarets. Els llogarets es tandejaven entre ells cada sis dies, de manera que un dia corresponia a la Garrofera, dos a Rubau, un a la Governadora (partides de Faura, els dos primers poblats annexats al segle XIX), i dos dies a l' Alqueria Blanca, antiga alqueria del terme de Quartell. El detall més interessant de la distribució d'aquestes dues files és el recurs constant a partidors de fila contínua, en especial si es compara amb l'assiduiat dels tandeigs a la resta del sistema. Un segon detall que resulta també singular en aquests poblés és la gestió governativa de l'aigua, de manera que l'ajuntament dels pobles, en representació del comú de regants i deis veins, gestionava els cabal s a patir de criteris de preferencia basats en la situació topografica de les hortes, l'estat de les collites i els tipus de conreu. Un costum actualment eradicat pel monoconreu citrícola.
c) Fila jugadora La fila jugadora, com el seu mateix nom indica, és una porció d'un cinqué del total que «balla» o <juga» d'unes sequies a altres, abastant distintes hortes i, fins i tot, compensant dotacions que es prenen aigües amunt. En aquest sentit, pareix clar que el sistema de «fila jugadora» aparegué com a forma d' ampliar els perímetres de reg de la font i establir un nou equilibri en les dotacions. La fila jugadora, una volta canalitzada al sistar principal, es dirigeix al de l'Oixet, mantenint una cota més alta que la sequia del mig. Aquest sistar disposa de tres eixides i dos cadiretes, amb les quals el sequier va <jugant» segons el tandeig corresponent, de manera que la fila sempre toma a eixir completa per alguna de les tres sequies. La distribució d'aquesta fila es realitza a partir d'un tom continu de deu dies, dels quals la fila es destina dos dies a l'horta de Quart, un a Benifairó, tres a Santa Coloma (Faura) i quatre a Quartell. Així, els dos primers pobles reben els tres dies de dotació conjunta per la sequia de la muntanya, que rega les partides més altes dels termes corresponents. Una segona sequia travessa la del Mig mitjançant un cano o sifó i serveix per a regar la partida de l'Oixet de Quartell durant sis hores per cada tanda de deu dies, i la tercera condueix directament a la del Mig, per on circula la dotació pertanyent als set dies de Santa Coloma i Quartell. Així, de cada tom de deu dies, durant tres s'abasteixen partides situades a una cota superior a la sequia del Mig, i la resta del tom, partides que podrien ser regades directament per aquesta.
Interior del sístar de L'Oíxet, en día de tom de la sequía de la Muntanya
El tom de deu dies es veu, pero, alterat, ja que aquesta dotació també juga un paper de compensació a la sequia del Mig pels cabals que perd amb la posada en marxa del tom del Setí. Així, un dia per setmana --de posta de sol els divendres a posta de sol els dissabtes-, el tandeig del sistar de l'Oixet s' atura, i la fila corresponent passa íntegrament a la sequia del Mig, i augmenta la dotació d'aquesta com a compensació per la fila que Quart pren del sistar del Setí per a regar l'horta durant aquestes 24 hores. La suma dels dos tandeigs fa que la fila jugadora tarde 35 dies -cinc tandes de Setí i tres de l'Oixet- per a retornar a una hipotetica posició inicial, mentre el torn de la sequia de Benavites i Almenara manté, per contra, un torn de duració mensual. El sistar de l'Oixet fou bastit en 1629 per tal d'eliminar el complicat sistema de ratlles per a mesurar les aigües mesclades que es mantenia de temps immemorial. Fins aleshores, Quartell rebia la major part de la seua dotació per mitja de tretze boqueres obertes a la mateixa sequia del Mig, privilegi que segurament és prova de l'antiguitat dels regs d'aquesta població. Aquest canvi és l' única reforma d'importancia que es coneix a tota la xarxa posteriorment a la concordia de 1437. A la resta de la xarxa es manté de fet la mateixa distribució vigent al segle xv.
Interior del sistar del Setí, amb les seues cinc fiJes d'aigüa i la pedra del dau, en primer terme, alçada
Sistema de tandeig de la fila jugadora i el Setí POSICIÓ 1: Al Setí, Quart i Benifairó sols tenen dret a aigua de recotxa, de manera que al sitar principal arriben les cinc files d'aigua. Al sistar de l'Oixel, la dotació pertany a la sequia de la Muntanya de Benifairó. Com que Quartell i Santa Coloma no reben fila, tenen dret a recotxa al sistar de Quartell per al consum deis ve'ins.
POSICIÓ 3: De divendres a posta de sol a dissabtes a posta de sol. es retira la recotxa del Setí, de manera que circula la fila completa. El torn de la fila jugadora es deté i els cabals que pertanyen a aquesta es desvien a la sequia del Mig, de manera que es dota Faura, Benifairó i els llogarets d'una fila suplementaria, que compensa la derivada pel Setí. Quartell i Santa Coloma, en no rebre tanda, tenen dret a recotxa.
Sistema de reg al segle XV
Esquema de la distribució d'aigua als diferents sistars
Explicació visual de la distribució mensual de l'aigua
Els texts i les imatges que apareixen en aquest portal web son tots propietat de Marc Ferri Ramírez a excepció dels indicats.
|