castellano valenciano

 

 

 

 

Evolució Histórica dels regadius del Camp de Morvedre

 

La reforma dels regs de la font de Quart


El sistema de distribució de la font de Quart és segurament un dels més complexos de tots els d'arren del país. La concordia de 1437, primera notícia documental que es coneix sobre aquesta xarxa, recollia el sistema de distribuci6 que s'ha mantingut fins al present, al hora que es van introduir alguns canvis menors i en va limitar els fraus. Aquest sistema de distribució es fonamenta en partidors d'aigua contínua, típicament andalusins, sobre els quals s'ha bastit un sistema mixt on es combinen braçals amb aigua contínua i d'altres sotmesos a un tandeig establert a partir de referencies temporals fixes (dies concrets de la setmana, del mes o, fins i tot, de l' any) o amb toros de periodicitat determinada. La combinació d'ambdues formes de distribució s'explica, segons el nostre parer, per una reordenació del sistema originari andalusí. A partir d'una o diverses negociacions -concordies- entre els senyors de les distintes comunitats rurals es posaren en reg noves partides, cosa que implicava una nova distribució de l'aigua. Amb aquestes reformes, potser s' introduí un tandeig en alguns braços que en tots els casos es basa en mesures de temps solar.

L' inici i final de cada tanda entre comunitats i fins i tot entre partides del mateix terme, es calcula normalment per la situació del sol: a l'eixida i a la posta o al migdia, moment en que el sol es troba al seu punt més alt. Aquesta forma de mesura ha estat usada tradicionalment a l'horta de Valencia i es coneix tant en la tradició romana com en l'ilrab.

 

Recolxa de Benavites al sistar de Benavites - Almenara

Imagen1

 

Amb el sistema de tandeig que es va imposar en alguns braços de la font de Quart, s'introduiria un complicat sistema de compensació entre comunitats, al qual s'atenien tant els cabals destinats al reg com d'altres pensats per a proveir d'aigua per al consum huma les comunitats que en pergueren la dotació contínua. Aquestes últimes comunitats passaren a rebre el que es coneix com a (aigua de) recotxa, una part proporcional de la fila que discorre per les sequies particulars dels pobles i que es destina a l'abast dels veins. La dotació de recotxa suposaria el canvi de dies de tanda amb fila completa per porcions de fila disponibles de manera contínua, és per aço que les recotxes -generalment una parada de fusta amb un forat de grandaria determinada- estan  mesurades per a correspondre a porcions exactes de fila. Les recotxes de Quart i de Benavites corresponen, per exemple, a un quart de fila; o el que és igual, quatre dies de recotxa suposen un dia de fila. En la recotxa de Quartell la proporció és d'una cinquena part de fila. Aquestes proporcions es calculen a partir d'una quantitat de cabal escas, de manera que en epoques d'abundancia les parades es desbordaven i permetien també el seu ús per a reg. En especial, aquest és el cas de la recotxa del Setí, destinada al consum de Quart, que en desbordar amb molta facilitat, prima Quart i Benifairó amb més aigua. La dotació de recotxa, així com el propi terme, no són exclusives de la font de Quart. La sequia particular d' Alfara i Algímia era coneguda com a «sequia de la Recotxa». Estivella protesta en 1719 perque els de Morvedre havien canviat la recoxa, una pedra amb un forat al mig que permetia el pas d'una dotació per a ús domestic del poble. Pareix clar que les recotxes s'adoptaren en tots dos sistemes com a compensació a les comunitats per introduir-se una distribució amb tandeig. Hi ha la possibilitat, fins i tot, que es pogués relacionar la introducció de les recotxes a la sequia Major de Morvedre amb la materialització del privilegi reial de 1248,moment en que s' abandona el sistema d' aigua contínua en benefici del tandeig. Un detall que reforça l'autoria cristiana d'aquesta invenció.
La hipotesi que plantegem és que el tandeig dels distints braçals del sistema aparegué com a conseqüencia de les ampliacions del perímetre irrigat, probablement relacionades amb la conquesta cristiana. El tandeig, com és habitual, va suposar l' aparició de funcionaris que havien de donar les tandes i vigilar les il·legalitats. Així, les autoritats morvedrines, com a caps del terme general, nomenaven anualment el «sequier de Morvedre», que es feia carrec de tots els braçals, llevat del d' Almenara, del qual es feia carrec el «sequier de Benicalaf», poble jussa que podia témer els robatoris dels veins de Benavites.

 

Un sistema molt paregut es coneix a l'horta de Gandia, on els partidors principals divideixen proporcionalment les files d'aigua contínua, mentre que als partidors secundaris ja s'introdueix un tandeig per dies i hores, que es manté, com a la font de Quart, en rotació contínua al llarg de tot l' any. La sequia d'En Carros conserva dos partidors, coneguts com la «casa fosca» i <<la casa clara» que són el que a la vall de Segó es coneix com a sistars: casetes que cobreixen els partidors d'aigua contínua. Més concretament, la «casa fosca» acompleix el mateix paper que el sistar de la Font, un partidor on es divideixen els braçals principals i en el qual la distribució és estable i permanent. En aquest cas, sembla clar que la xarxa de sequies tenia un origen andalusí, encara que la construcció de les dues «cases» és cristiana, com els cistells de la font de Quart. En aquesta xarxa, pero, s'han pogut coneixer algunes de les concordies entre pobles, que van provocar alteracions en el tandeig en benefici d'una de les parts, com fou el cas de la sequia d'En March. En aquest exemple, una ampliació de reg dona lloc a una nova distribució a la sequia resultant on, a través d'una concordia, s'introduí un tandeig per dies entre tres comunitats.
El naixement de la font de la vall de Segó es troba al punt d'unió de dos barrancs, el barranc de la Font i el barranc del Coronat, on apareixen diversos ullals naturals formant una llacuna. Els cabals de la font es canalitzen mitjançant una sequia paral·lela al barranc que degué constituir el desguas natural de la font abans de la canalització. A partir d'aquesta sequia mare s'organitza la distribució dels cabals a ambdues vores del barranc, una volta han estat dividits en cinc files en travessarel partidor o sistar principal, el de la font. Si obviem la curta dotació del sistar del Setí, situat aigües amunt del principal, dues de les files corresponen al costat septentrional de la vall, mentre que el costat meridional rep les tres files restants. La dotació del Setí, que importa un 7 % de l'aigua de tota la font, retalla percentualment la dotació de totes les files, de manera que malgrat alguns mecanismes de compensació, cap d'aquestes rep la cinquena part del cabal que li degué correspondre originalment. Els tres braçals principals del sistema parteixen del sistar de la Font, a partir del qual cadascun d'ells manté una organització independent. L'antiguitat d'aquest sistar o partidor ja fou reconeguda de manera explícita en la concordia de 1437, el que a més confirma indirectament l'existencia de novetats en la resta.

 

L'epoca Moderna


La important fase de transformacions medievals, tant andalusines com cristianes, dona lloc a un llarg període caracteritzat per una relativa estabilitat en allo tocant al bastiment de noves xarxes de regadiu, una estabilitat que començaria ja al segle xv i caracteritza quasibé tota l'epoca moderna, llevat d'algunes excepcions del XVIII, com la sequia Reial del Xúquer. Al llarg d'aquests segles, si bé segurarnent es donaren ampliacions limitades a molts dels perímetres irrigats, l'atenció passa, pero, als extrems de les terres de conreu, amb la rompuda de terres al seca i la creixent colonització de les marjals, en especial com a fruit de la recuperació demografica del segle XVIII. Als antics sistemes de reg, una volta reduides les possibilitats d'ampliació de les xarxes, la pressió sobre els recursos donaria lloc a una conflictivitat permanent i especialment virulenta en els cicles secs. Així, al llarg de l'epoca moderna, s'assisleix a un conjunt de canvis, especialment en la gestió dels cabals, que serviran per tal d'adaptar la vella organització jaumina, tot atenent als nous equilibris de poder al si de les xarxes de reg.
En conjunt, la gran majoria dels sistemes de reg valencians mantindrien tant la seua organització jurídica com les característiques de la seua xarxa quasibé intactes fins a ben entrat el segle XVIII, moment en que ja s'enceten algunes grans obres i es comença la reorganització jurídica dels regadius, aprofundida al segle XIX. Fins aquest moment, i durant tota l'epoca moderna, es dona un llarg procés amb el qual es consolida una organització dels regadius basada tant en lleis escrites d'origen foral com en costums populars i comunals que, tot plegat, marquen l'origen i els límits de la conflictivitat hidraulica del període i, en especial, esdevindran l'objecte de bona part de les reformes del segle XIX.

 

 

Govern de la font

En decret 29 de setembre de 1854 el Governador Civil de la província aprova les ORDENANCES PER AL RÈGIM I GOVERN DE LES AIGÜES DE LA FONT DEL POBLE DE QUART DE LES VALLS, vigents en l'actualitat. Amb la publicació d'aquestes ordenances no van acabar els problemes però hi havia una normativa, consensuada entre els pobles beneficiats després de molts anys de conflictes i voluntats contraposades, en la qual basar les actuacions administratives i de govern.
La Junta de Govern, sota la depend ència del Governador Civil de la província, la componen els alcaldes, o persona designada per ells, dels sis pobles. Serà president d'aquesta Junta un d'ells i "la designació d'aquest president es farà per sort, incloent-hi a tots els alcaldes el primer any, i en els només als dels pobles que no hagin tingut la presidència en els anys anteriors, perquè d'aquesta manera, en el transcurs de dotze anys, tinguin tots els pobles, dos anys, el seu alcalde president. "

"La Junta estendrà la seva jurisdicció als deus de la font fins a la seva tancat de paret ia les aigües de la mateixa, mentre corrin per les sèquies comuns, les dues marges que formen el caixer d'aquestes i les divisòries amb les seves sistares o casetes, formen part integrant d'aquelles. "

El sequier, o "sequera", càrrec nomenat per la Junta de Govern, és l'encarregat de la distribució de les aigües i, entre altres tasques, li incumbeix que cada fila discórrega cada dia per la sèquia que li correspon, el manteniment dels sistares i de la pròpia font.

 

 

Distribució de les aigües

Menció especial requereix la distribució de les aigües de la font. El com, quan i on es reparteixen les aigües es regula en el primer capítol de les Ordenances, la "RESSENYA de l'estat actual de les sèquies de la font de Quart, i el mètode que s'observa en el reg".

 

imagen20

 

 

Els texts i les imatges que apareixen en aquest portal web son tots propietat de Marc Ferri Ramírez a excepció dels indicats.

 

Historia de la font
Sistema de reg
Ruta de l'aigua
Molins
Galeria d'imatges
Enllaços
volver