castellano valenciano

 

 

 

 

Molins

 

El molí hidràulic

 

Descripció del procés

 

Preparar el gra

Després de la batuda, tasca que es feia en l'era, el blat arribava al molí amb moltes impureses i elements estranys, toços de palla, grans partits, pedres més o menys grans, terra, ...

La preparació del gra comença amb la neteja. A la selecció o neta, situada a la primera planta, es separen les impureses grans i les petites dels grans de blat, la pols que es produeix en el procés és absorbit per un corrent d'aire generada pel ventilador de la màquina.

La tasca més delicada consistia a controlar la humitat del gra. Si la humitat és molt alta es forma una massa enganxosa que dificulta el lliscament de la farina entre les moles, per contra, si el gra està sec s'obtenen unes partícules de la closca molt petites i és molt difícil separar de la farina. Per humitejar el gra es posa en remull en una pileta i per assecar-lo s'estén al sol.

 

Encaminar l'aigua

El cabal d'aigua que arriba al molí està determinat pel règim de pluges i per la normativa de la font de Quart. L'altre factor important que limita la seva energia hidràulica disponible és el desnivell entre el punt d'entrada de l'aigua i el punt de sortida o de retorn a la sèquia. El nivell de l'aigua, en la sèquia d'entrada al molí, la sèquia major, el fixa el vessament, la petita cascada situada, just, a l'entrada de la sèquia major al molí.

El paper més important del abocador és repartir el desnivell total de la sèquia entre tots els molins enclavats en aquesta, ja que tots tenen, a l'entrada de l'aigua, un abocador.

En el punt en què la sèquia d'entrada travessa la paret del molí, es col loca una reixa per evitar l'entrada d'objectes de grans dimensions que poguessin obstaculitzar la circulació de l'aigua.

Quan s'obre la comporta perquè l'aigua entri en el molí, discorre per la bassa, es precipita en el cilindre, arriba al saetín i és detinguda per la paleta, s'omple el saetín, el cilindre i la bassa i puja el nivell en la sèquia, la que sobra s'elimina per l 'abocador.

Amb la vara d'alleujament es separen les moles, aixequem la paleta amb la clau del saetín, surt l'aigua que incideix amb força en els àleps i provoca el gir del rodet, l'eix transmet el moviment a la mola volandera i comença a girar.

S'ajusta la velocitat de gir de la mola (dues voltes per segon), la separació entre les moles i ja podem deixar anar el gra.
L'aigua deixa el rodet, travessa al cacau, es calma, travessa un pas subterrani i es va a la recerca de la sèquia profunda que la portarà fins el sistema de Benifairó, on iniciarà una altra etapa del seu camí.

 

Moldre

El gra, amb la humitat adequada, s'aboca a la tremuja d'on cau per gravetat sobre la canaleta. El frec de la carraca amb la mola volandera, tan aviat com estigui en moviment, transmet una vibració a la canaleta que provoca la caiguda del gra sobre la mola fixa a través de l'ull de la mola volandera.

La quantitat de gra que cau de la canaleta depèn de la seva inclinació que podem regular accionant el trinquet, instal.lat al frontal de la tremuja i sobre la mateixa canaleta.

Amb el seu art i saber fer, el moliner, ha d'aconseguir la humitat òptima en el gra, la separació justa entre les dues moles i la velocitat idònia en la mola volandera per obtenir una farina de qualitat. La distància entre els queixals s'ajusta amb la vara d'alleujament i les voltes per segon de la volandera amb la clau del saetín.

A poc a poc va caient el gra sobre la mola fixa a través de l'ull de la volandera i en girar sobre la mola fixa trituren el gra al mateix temps que desplacen la mòlta cap a l'exterior i, quan arriba a la vora, cau a terra. Perquè no s'escampi per tot el molí, les moles es cobreixen amb el tambor que té una obertura arran de terra, el filtre o piquera, pel que la farina es deposita a la farinera.

 

Maquila

La maquila és la part de gra que es queda el moliner pel treball de moldre. La norma era maquiles en gra, abans de moldre'l. La maquila és un pagament en espècies.

En general els moliners no compraven blat ni venien farina, però algunes vegades, als pagesos que no tenien blat, si els cedien part de la farina que obtenien del gra de la maquila.

Era normal que en tots els molins es quedessin amb la mateixa fracció. La maquila en els molins fariners rondava el 8%

 

 

Les moles

Són dos grans pedres circulars que constitueixen l'essència d'un molí fariner. A cada salt hi ha dos moles, la inferior o de sota està ancorada a terra sobre la qual dóna voltes la mola superior o volandera. La fricció entre les dues moles converteix en farina els grans de cereal.

Les dues cares de fricció tenen una sèrie de solcs, estries o regates, necessàries per a una bona mòlta; serveixen també per facilitar l'entrada del gra en les pedres i la sortida de la farina. L'ús freqüent desgasta les moles de manera que necessiten un manteniment regular, "el picat", operació que consisteix a treure la farina que queda enganxada a les estries i restaurar la seva rugositat utilitzant eines manuals, martells de punta per a picar les estries i regates, martells de tall per les vores i la buixarda, martell amb les cares encobertes de pics, per rebaixar i picar els "pits" en les moles catalanes.

Per a procedir al picat de les moles, primer havia d'aixecar la volandera amb una palanca, el borró, calçant poc a poc fins introduir un rodet de fusta a cada costat, els curros, i un al centre, la curra, sobre els tres corrons ja es pot moure la mola, es desplaça cap a la farinera i se la deixa caure amb molt de compte al mateix temps que se li dóna la volta.

Una altra condició per al seu bon funcionament és que estiguin ben anivellades, si les moles entressin en contacte en algun punt, el frec entre elles provocaria un augment de la temperatura i es correria el risc de recremat la farina, fins i tot podrien saltar chipas amb el consegüent perill d'incendis

Pedernal, granit (granítiques) i gres són les roques utilitzades preferentment per fabricar les pedres de moldre, més tard també s'empraven roques artificials. Per evitar la seva ruptura se'ls posava un o dos cinturons de ferro, el nas, Zuno o cèrcols.

La seva forma és cilíndrica, de 130 a 150 ctms. de diàmetre, un gruix entre 15 i 30 ctms. i pesen uns 500-600 quilos, si són noves. La seva velocitat de treball és de 2 voltes per segon, equivalent a 120 revolucions per minut.

 

 

Molí de la font

imagen1

Autor: César Ferri Ramírez

 

 

Molí de Quart

imagen2

Autor: César Ferri Ramírez

 

 

Molí de l'Arap

imagen3

Autor: César Ferri Ramírez

 

 

Molí de Dalt

imagen4

Autor: César Ferri Ramírez

 

 

Molí de Canya

imagen5

Autor: César Ferri Ramírez

 

 

Molí d'Arrós

imagen6

Autor: César Ferri Ramírez

 

 

 

 

Historia de la font
Sistema de reg
Ruta de l'aigua
Molins
Galeria d'imatges
Enllaços
volver