RESUM El formigó reforçat amb fibres d'acer (HRFA) és un material que recentment ha exercit un paper d'importància en la indústria de la construcció; és el resultat d'addicionar fibres curtes distribuïdes aleatòriament al formigó convencional. Presenta avantatges estructurals que es manifesten principalment en estat fissurat, aportant major resistència residual i una ruptura més dúctil. Diferents autors i comités europeus han estudiat el comportament del HRFA, determinant les propietats mecàniques i proposant diferents models de comportament. No obstant això, són poques les investigacions l'enfocament principal de les quals és la simulació o reproducció del comportament del material a través de programes computacionals; atribuït probablement a la geometria poc convencional de les estructures fabricades amb HRFA. El principal objectiu de la present tesi doctoral és proposar un model numèric senzill que permeta simular el comportament pre i post fissuració d'elements de HRFA emprant un programa comercial. Per la qual cosa, s'ha realitzat una revisió de la literatura científica referent als models de comportament del HRFA, i la seua simulació, s'ha plantejat un estudi experimental i numèric, i s'han extrapolat els resultats a altres qualitats de formigó. En l'estudi experimental s'analitza el comportament d'elements que presenten diferents estats tensionals, com ho són provetes prismàtiques, panells circulars i plaques primes. Els dos primers elements són proposats per normatives europees i americanes; mentres que, els assajos de les plaques primes no són normalitzats. Per al desenvolupament de l'estudi numèric, s'utilitza el programa comercial d'elements finits ANSYS® V11, on se simulen els elements assajats experimentalment usant un element finit específic per a materials fràgils i, modificant els paràmetres que té el programa per defecte per a considerar l'efecte de la fibres. L'estudi numèric inclou tres etapes: estudis preliminars, determinació dels paràmetres influents en el comportament del HRFA, i l'aprofundiment i anàlisi dels paràmetres principals. En estes etapes es consideren les característiques mecàniques dels elements fabricats davall les condicions del formigó inicial. Finalment, es realitza una extrapolació a altres qualitats de formigó, emprant els resultats obtinguts en l'estudi numèric. D'esta manera, ha sigut possible plantejar un model numèric senzill que permet simular elements de HRFA amb diferents geometries, condicions de càrrega, i propietats mecàniques, i que tan sols requereix conéixer de forma experimental tres paràmetres: resistència a compressió uniaxial del formigó (fc), resistència a tracció uniaxial del formigó (ft), i resistència residual a flexo-tracció del formigó amb fibres d'acer (fr), per a definir la superfície de ruptura del material.