Entre els paràmetres de càlcul més importants en la mecànica de roques, es troba la
resistència a la compressió simple, un valor que ens ajuda a la caracterització i l’estudi
del comportament dels massissos rocosos. Disposar d’una bona correlació entre l’assaig
de resistència a la compressió simple (RCS) i el de càrrega puntual (PLT) pot ser d’una
gran importància, ja que s’obtenen beneficis per la realització d’assajos més ràpids i
econòmics, que poden aportar la mateixa seguretat en els càlculs d’estructures i
actuacions en massissos rocosos. Un pas previ per a poder aplicar aquesta correlació és
disposar d’un bon mètode de determinació de la resistència a la càrrega puntual. Aquesta
determinació correcta és bastant fiable quan es disposa d’un nombre suficient d’assajos
amb provetes de la mateixa naturalesa, però habitualment no és així, i s’ha d’aplicar un
factor de correcció per grandària F = (De / 50)^ß, amb un ß = 0,45. En aquest treball
s’estudia l’adequació d’aquest factor i s’inicia l’estudi d’un factor alternatiu, per al qual es
proposa una expressió en què l’exponent ß és del tipus ß* = C1 – C2 x Is(50),F, on Is(50),F és
l’índex de resistència a la càrrega puntual obtingut amb el factor F normatiu. També, és
important conèixer, abans de fer els assajos de PLT, les dimensions òptimes de les
provetes (relació L/D) per a una aplicació adequada de la càrrega (P). El treball se
centra en les calcàries de la Comunitat Valenciana (Espanya), perquè representen un
percentatge molt elevat de les roques d’aquesta comunitat. Per a executar-lo, s’han dut a
terme més de 700 assajos entre camp i laboratori, dels quals 346 són assajos de PLT, 45
assajos d’RCS i la resta són determinacions d’altres paràmetres caracteritzadors, com
ara: pes específic i porositat, durabilitat a l’enfonsament (slake durability), velocitat
ultrasònica, etc. Amb totes aquestes determinacions es pretén iniciar una base de dades
per a futures investigacions.