DESENVOLUPAMENT I CARACTERITZACIÓ D’ELECTRODES CATALÍTICS BASATS EN POLÍMERS CONDUCTORS DE POLIPIRROL I POLIANILINA SOBRE DIFERENTS SUBSTRATS
	Durant els últims anys el desenvolupament de teixits amb noves propietats ha sigut un camp molt actiu. Per exemple s’han creat teixits amb propietats termoreguladores a partir de microcràpsules amb materials que canvien de fase, teixits autonetejables, teixits amb acabats hidròfobs, etc. Un altre dels camps que s’ha estat explorant es el dels teixits conductors de l’electricitat; sobre el qual tracta la present tesi. S’han desenvolupat teixits conductors de l’electricitat com per exemple: un MP3 integrat en una jaqueta, vestits amb LEDS, camisetes per monitoritzar l’estat dels pacients a l’hospital, etc. Aquest tipus de modificacions en els teixits crea un valor afegit en el producte final a més a més d’un creixent mercat que els fa molt interessants donada la situació actual del sector tèxtil. Es va estimar que per a l’any 2008 el camp dels teixits per monitoritzar l’estat dels pacients podia representar un mercat d’entre 100 y 1000 milions de dòlars.
	Per a l’obtenció de teixits conductors de l’electricitat, s’han emprat tradicionalment fibres metàl•liques integrades en els teixits. El problema que plantegen les fibres metàl•liques és que els moviments de flexió, torsió i estirament que es donen en un teixit acaben per trencar les fibres metàl•liques. Els polímers conductors es plantegen com una alternativa degut a la seua flexibilitat i la seua fàcil síntesi sobre els teixits. La polimerització química de pirrol en presència de substrats tèxtils produeix una capa uniforme sobre tot el teixit d’un espessor menor d’1 µm. 
En el present treball s’han obtingut teixits de polièster recoberts amb polipirrol/ antraquinona sulfonat (AQSA) y polipirrol/ fosfotungstat (PW12O403-). L’ús de contraions grans como són l’AQSA (orgànic) y el PW12O403- (inorgànic) impediria l’eixida dels mateixos de l’estructura (desdopat) del polímer evitant la pèrdua de propietats elèctriques i electroquímiques. Una vegada s’obté un substrat conductor (teixit conductor), es pot realitzar la síntesis electroquímica de polímers conductors (polipirrol i polianilina). El recobriment electroquímic millora les propietats elèctriques i electroquímiques del material. Els polímers conductors han sigut usats en electrocatàlisi per a l’eliminació de determinats contaminants, pel que aquests materials podrien ser usats en el tractament electroquímic de contaminants com són els colorants orgànics.
Tant els teixits conductors obtinguts químicament com els recoberts electroquímicament s’han caracteritzat química, morfològica, elèctrica i electroquímicament mitjançant les següents tècniques: Espectroscopia Infrarroja per Transformada de Fourier amb Reflectància Total Atenuada (FTIR-ATR), Energia Dispersiva de Raigs X (EDX), Espectroscopia Fotoelectrònica de Raigs X (XPS), Microscopia Electrònica d’Escaneig (SEM), mesures de resistivitat superficial, Voltametria Cíclica (CV), Espectroscopia d’Impedància Electroquímica (EIS) i Microscopia Electroquímica d’Escaneig (SECM). L’estabilitat dels recobriments de polipirrol fou avaluada mitjançant assajos d’abrasió i llavat. Es realitzaren proves d’estabilitat dels recobriments amb el pH per estudiar el canvi de les seues propietats i veure el seu rang de pH operacional on manté unes propietats elèctriques i electroquímiques acceptables.
A més a més, la pols de polipirrol no depositada sobre els teixits va ser caracteritzada addicionalment mitjançant les següents tècniques per estudiar la seua estabilitat front a la temperatura: Espectroscopia d’Impedància Electroquímica amb la temperatura, Termogravimetria (TG), Calorimetria Diferencial d’Escaneig (DSC), Piròlisi/ Cromatografia de Gasos/ Espectrometria de Mases (Py-GC-MS). 
El teixits conductors que es varen obtindre mostraren una resistivitat superficial en el rang dels 10^2 ohms/quadrat, front a >10^10 ohms/quadrat que presenta el polièster; el que significa una disminució de huit ordres de magnitud. La caracterització química i morfològica va demostrar un recobriment uniforme i amb bones propietats. En general els teixits conductors varen presentar una bona estabilitat al llavat així com al pH. L’assaig d’abrasió va produir una pèrdua de part del recobriment encara que sols va produir un augment de la resistivitat superficial menor del que es podia esperar. La caracterització electroquímica va demostrar que la síntesi electroquímica produeix recobriments més electroactius. En la síntesi electroquímica de polianilina es va observar a més a més la influència del mètode de síntesi (potenciostàtic o potenciodinàmic) en la microestructura del recobriment obtingut. En la síntesi potenciodinàmica la velocitat d’escaneig es va mostrar també com una variable molt important. A velocitats d’escaneig altes (50 mV•s-1 y 5 mV•s-1) s’ha pogut monitoritzar amb detall el creixement del polímer. Així en les primeres etapes s’ha detectat una morfologia amb forma de centpeus per a la polianilina, que no ha sigut obtinguda en bibliografia per als polímers conductor.