Les poliamines són petites molècules orgàniques policatiòniques presents en tots els éssers vius. En les plantes regulen diversos processos de desenvolupament, com la floració, el creixement de la tija, la fructificació i la senescència. La termoespermina és una tetraamina, exclusiva de les plantes i procariotes, la deficiència de la qual per la mutació de l'únic gen responsable de la síntesi, ACL5, provoca un fenotip nan en Arabidopsis thaliana, acompanyat de greus defectes en la diferenciació del metaxilema i una severa alteració en el patró de formació de paret secundària dels vasos.
Les aminopropil transferases catalitzen la síntesi de tri- i tetraamines, mitjançant la incorporació d'un grup aminopropil a una di- o triamina, respectivament. Aquestes aminopropil transferases presenten un alt grau de similitud de seqüència entre si, compartit a més amb les putrescina-N-metil transferases, un altre grup d'enzims presents exclusivament en les solanàcies. Estudis filogenètics han mostrat que les aminopropil transferases i les putrescina-N-metil transferases estan emparentades evolutivament. 
Els objectius que ens plantegem en aquesta tesi van ser:
•	establir el mecanisme pel qual la termoespermina controla la formació correcta del xilema, i 
•	determinar les diferències estructurals entre les diverses aminopropil transferases y putrescina-N-metil transferases responsables de las seua especificitat.
El primer objectiu l’abordàrem mitjançant la recerca de supressors extragenics de acl5. Dels 40 supressors dominants aïllats, 11 d’ ells presenten mutacions en la regió 5´ UTR de tres gens bHLH, els quals denominem AJAX. Les mutacions es localitzen en una seqüència que codifica un petit pèptid el paper del qual és reprimir la traducció de l’ ORF principal. Els nostres estudis in vitro indiquen que la supressió s’ aconseguix interferint amb la síntesi o l’ activitat del dit petit pèptid i permetent la síntesi de les proteïnes AJAX. El paper d’ aquestos factors de transcripció en la regulació de l’ expressió gènica durant el desenvolupament del xilema solapa en part amb el de la termoespermina, però no completament, segons indiquen les anàlisis transcriptomics efectuats en plantes superproductores d’ AJAX2.
El segon objectiu es va abordar por mitja de la comparació dels centres actius de les aminopropil transferases i les putrescina-N-metil transferases, i la identificació d´ aminoàcids potencialment clau per a les seues activitats diferencials. Es van produir les corresponents aminopropil transferases recombinants d’ Arabidopsis en les seues versions nadiues i amb els residus clau mutats com en una putrescina-N-metil transferasa, i es van comparar els paràmetres cinètics d’ ambdues versions. En cap dels casos va ser possible convertir una activitat específica en una altra, però es va confirmar la importància de aquestos residus per a l’ activitat enzimàtica.