C r i t e r i s É t i c s e n l a A r q u i t e c t u r a M o d e r n a E s p a n y o l a A L E J A N D R O D E L A S O T A - F C O J A V I E R S Á E N Z D E O I Z A RESUMEN En arquitectura com en qualsevol altra art allò que és bo i allò que és roí són termes ambigus que varien en el temps, de manera que el que avui es considera que està bé, ahir era rebutjat, fent tornar la veritat en fals. En el cas de l'arquitectura moderna, la disparitat d'interpretacions que es poden trobar en les nombroses publicacions que des dels seus començaments han anat apareixent, han contribuït a augmentar aquesta confusió. No obstant això, l'arquitectura, com realitat construïda, no deixa de ser un producte elaborat per l'home, precedit d'un procés raonat en el qual l'arquitecte avalua els diferents condicionaments que existeixen, la validesa dels quals ve determinada per la correcta aplicació dels preceptes utilitzats, la qual cosa al seu torn, depèn en gran mesura de l'actitud que l'autor defensa enfront de l'arquitectura. D'aquesta forma, a partir de l'anàlisi comparativa de la trajectòria professional de dos arquitectes de reconegut prestigi com són Alejandro de la Sota i Fco. Javier Sáenz de Oiza, s'ha pretés determinar la influència que en els plantejaments arquitectònics tenen els arguments de caràcter ètic. La constatada diferència existent entre ambdues maneres d'entendre l'arquitectura, justifica la seua elecció d'entre tots els companys que van començar la seua carrera professional després de finalitzar la guerra civil, ja que aquest contrast permet evidenciar amb claredat la sempre difícil relació entre teoria i pràctica arquitectònica. En aquest sentit, ha estat necessari realitzar una anàlisi prèvia entre el discurs arquitectònic i la producció de cadascun dels dos arquitectes, a partir del com, a més de poder verificar el grau de coherència existent entre l'autor i la seua obra, s'han pogut establir els paral·lelismes pertinents per a la posterior comparació d'ambdues trajectòries, centrant l'anàlisi en els postulats de caràcter ètic. Les respectives anàlisis individuals estan precedides d'un estudi sobre l'estat de la qüestió, incorporant com part del treball el que fins al moment s'ha publicat sobre el pensament i caràcter dels dos arquitectes. Així mateix, cadascuna de les etapes de l'anàlisi comparativa està contextualitzada dins de la realitat arquitectònica del moment que es completa amb uns antecedents en els quals s'arreplega l'evolució que l'arquitectura té a Espanya, fent especial èmfasi en els arguments que manifestaven els quals, des de començaments del segle XX, van mostrar una postura moderna en la concepció de l'arquitectura. Per a arribar a resultats coherents, a causa del caràcter temporal dels plantejaments tant ètics com arquitectònics, tot l'estudi s'ha estructurat seguint les mateixes etapes, incloses les conclusions.