RESUM La present Tesi analitza com el comerç internacional ‐i més particularment la intensitat comercial‐, distingint entre sectors transables i no transables, incideix sobre les diferències salarials per gènere. A partir del model proposat per Gary Becker es contrasta la hipòtesi que en un país on existisca “propensió” a discriminar les dones hauria d’esperar‐se que la discriminació fóra menor en els sectors transables. En particular, podria inclús succeir que en els sectors transables la dita discriminació no existira. L’evidència empírica disponible procedix de l’Enquesta de llars de Bolívia per al 2002, que es va preparar dins del programa MECOVI (Millorament d’Enquestes i Condicions de Vida de la Població), i que és l’única base de dades en l’esmentat país que té la particularitat de poder classificar els individus segons la seua activitat principal d’acord amb la Classificació Internacional Industrial Uniforme. S’ha triat Bolívia per ser un dels països més pobres i desiguals del continent americà. A més de per la seua pobresa, i açò és menys conegut, Bolívia és un dels països pioners de les polítiques liberalitzadores que es van generalitzar en quasi tot el continent durant la dècada dels noranta de la mà del Consens de Washington, amb conseqüències no del tot estudiades. A partir d’estimacions economètriques corregides per caire de selecció del nivel d’ingressos es calcula la Descomposició d’Oaxaca–Blinder, ja que aquesta metodología és la més empleada per a analitzar temes de discriminació. Els resultats mostren que a Bolívia existeix en general una propensió a discriminar la dona en el mercat de treball. L’estimació de la descomposició, diferenciant els sectors transables dels no transables, mostra que per als primers no hi ha evidència estadística de discriminació, mentres que ocorre el contrari per als sectors no transables, encara que les proves estadístiques suggereixen que la diferència entre ambdós no és estadísticament significativa, demostrant –curiosament –la hipòtesi forta de la tesi però no la dèbil. Finalment, es realitza una nova variació del model teòric alçant parcialment el supòsit de mercats perfectes i identificant a l’agricultura com un sector que, internacionalment, s’aproxima a un mercat imperfecte i, localment, a un mercat perfecte. Els resultats mostren que, per al cas de l’agricultura, la propensió per discriminar és major en el mercat imperfecte que en el mercat perfecte. Així mateix, una vegada exclòs el sector agrícola, les noves estimacions permeten demostrar tant la hipòtesi forta com la dèbil, ja que l’evidència aportada permet concloure que, en mercats aproximadament perfectes, tant locals com internacionals, la intensitat comercial disminueix la propensió a discriminar per raó de gènere.