RESUM
	El Centre de Conservació i Millora de l'Agrodiversidad (COMAV) de la Universitat Politècnica de València recull una de les col·leccions més importants d'entrades del gènere Lycopersicon, incloent la tomaca cultivada (Lycopersicon esculentum, L. esculentum var. cerasiforme) i les seues espècies silvestres relacionades (L. cheesmanii, L. pimpinellifolium, L. hirsutum, L. pennellii, L. chmilewskii, L. parviflorum L. peruvianum i L. chilense).
	Tot i tractar-se la tomaca d’una de les l'hortalisses de major importància econòmica a nivell mundial, segueixen existint ambigüitats en la seua taxonomia així com dubtes sobre la seua domesticació. De fet, en moltes ocasions s'observen formes intermèdies entre la tomaca cultivada i la varietat botànica cerasiforme, així com entre la forma cerasiforme i l'espècie L. pimpinellifolium. Igualment s'han detectat formes intermèdies entre L. pimpinellifolium i l'espècie L. cheesmanii, endèmica de les illes Galàpagos. Estes espècies constitueïxen el subgènere Eulycopersicon,  interfértiles amb la tomaca cultivada. D'elles, la varietat botànica cerasifrome està considerada com l'ancestre de la tomaca i s'ha comprovat l'existència de fenòmens d'introgresió entre L. pimpinellifolium i la tomaca. Les teories sobre la domesticació de la tomaca no són úniques, oposant-se les teories de Jenkins (1948) i Rick (1958) enfront de les més recents de Rick i Fobes (1975) i Rick i Holle (1990).

    Per a contribuir a l'aclariment d'aquests aspectes, en la present Tesi Doctoral es persegueixen els següents objectius: 
   1.- Estudi de la variabilitat morfològica i molecular d'aquests espècies
   2.- Esclariment de les relacions filogenètiques entre les espècies del subgènere Eulycopersicon. 
   3.- Establiment d'estratègies de conservació d'aquestes espècies i en especial de Lycopersicon pimpinellifolium, per a la qual s'han descrit diferències importants en el grau d'alogamia.
   4.- Inici de la formació d'una col·lecció nuclear en la col·lecció d'entrades de L. pimpinellifolium del COMAV.
   
   S'han assajat un total de 165 entrades del gènere Lycopersicon, pertanyent 48 d'elles a Lycopersicon esculentun var cerasiforme, 86 a L. pimpinellifolium i  31 a L. esculentum, en les campanyes de tardor-hivern durant els anys 2000-01 i 2001-02. Per a la caracterització morfològica de les plantes s'han seguit els descriptors de tomaca publicats per l'IPGRI. La caracterització molecular es va realitzar mitjançant marcadors AFLPs. Les dades s'han analitzat mitjançant un anàlisi multivariant, realitzant Anàlisi de Components Principals i Anàlisi Cluster. En l'anàlisi de dades quantitatives s'han calculat les distàncies euclídees i s'ha emprat el mètode d'agrupament UPGMA. La fortor i nivell de fiabilitat s'ha mesurat per mitjà de la tècnica de remostratge bootstrap.  Es va realitzar una anàlisi de la Varianza (ANOVA) i posteriorment la prova de comparació de mitges de Newman-Keuls i un ANOVA factorial per a determinar la interacció Entrada per Any. S´ha calculat la similitut genètica entre les diferents entrades per a cada combinació de cebadors, usant el coeficient de Diu. Es va estimar el nivell de polimorfisme i la diversitat genètica segons Nei (1973). 
   L'anàlisi de components principals efectuat amb el conjunt de les entrades estudiades ha permés l'adscripció de gran part d'elles a les espècies de Lycopersicon esculentum, L. pimpinellifolium i L. esculentum var. cerasiforme. No obstant, la separació no va ser completa, sinó que es va observar una gradació contínua entre elles, probablement com a conseqüència d'un procés d'especiació simpàtrica no finalitzat en el moment actual. La no identificació de marcadors moleculars específics d'espècie recolzen aquesta hipòtesi. L'existència de creuaments interespecífics contribuiria al manteniment d’aquesta situació, constituint L. esculentum, L. esculentum var. cerasiforme i L. pimpinellifolium formes extremes aquest continu.
   Es van identificar una sèrie de caràcters qualitatius propis de les formes més típiques de les espècies en estudi. Així, el color antocianic de la tija, el tipus de fulla “pimpinellifolium”, generalment de menor tamany, pinnada i amb bords sencers i l'estil molt projectat van ser característics de L. pimpinellifolium. L. esculentum es va caracteritzar fonamentalment per caràcters relatius al fruit, com la variació en la forma i el color del fruit madur i de la pell, formes irregulars de la secció transversal, de la cicatriu estilar i de l'àpex del fruit, tot això associat al procés de domesticació sofrit per aquesta espècie. L'absència dels caràcters típics de les dues espècies descrites va caracteritzar a la var. cerasiforme. El nombre de flors per inflorescència, el nombre de pètals i la longitud, amplària i pes del fruit, no van mostrar interaccions  Entrada x Any. Aquests caràcters, junt amb els qualitatius comentats anteriorment, es consideren com els més discriminants entre L. pimpinellifolium, L. esculentum var. cerasiforme i L. esculentum.
   L'anàlisi cluster efectuat amb el conjunt de caràcters morfològics agrupa a les entrades de L. pimpinellifolium amb les de var. cerasiforme, mentre que el realitzat amb dades moleculars agrupa L. esculentum amb var. cerasiforme, quedant  L. pimpinellifolium separada d'ambdues. Açò recolza la hipòtesi que la var. cerasiforme és l'ancestre a partir del qual es va produir la domesticació de la tomaca.
   El conjunt d'entrades estudiades de L. pimpinellifolium ha presentat elevada variabilitat per a característiques vegetatives, de flor i de fruit, contribuint a demostrar que L. pimpinellifolium, és una espècie molt variable, en contra del que es pensava anteriorment. Altres estudis realitzats amb aquestes entrades han demostrat també la seua variabilitat per a característiques de qualitat i de resistència a malalties, convertint-la en una col·lecció summament útil per a la millora.
   A les entrades estudiades en este treball s'observa una gradació quant a l'exerció estigmatica, associada a òrgans florals de major tamany i major grau d'alogamia, trobant-se major freqüència d'estil molt projectat en els Departaments més septentrionals de Piura i Lambayeque, mentre que en Cajamarca i La Libertad, abunden les entrades amb estils no projectats o inclús inserts. Les poblacions procedents de Piura i Lambayeque tenen una diversitat genètica total major, probablement com a conseqüència del major grau d'alogamia. Este fet té importants implicacions en les taques de mostratge i regeneració als Bancs de Germoplasma.
   El conjunt d'entrades de L. esculentum var. cerasiforme caracteritzades han mostrat una elevada variabilitat per a caràcters morfològics, tant vegetatius com de fruit. Esta variabilitat ha resultat estar associada a l'orige, sent molt més uniformes i amb característiques pròpies de cerasiforme les procedents de Mèxic, mentre que les d'Equador i altres procedències són molt més variables, no corresponent en ocasions a la forma típica aquesta varietat.
   Les entrades de L. esculetum  estudiades s'agrupen segons el seu orige, Mèxic o Espanya, segons les seues  característiques morfològiques i moleculars. En el primer cas es deu probablement a les diferents pressions de selecció exercides en aquests dos països. En el segon cas seria conseqüència del distanciament geogràfic aquests dos grups d'entrades fa més de 500 anys. Les entrades procedents de Mèxic pertanyen a tipus criolls, molt apreciat per les seues característiques de qualitat, resistència al clavillat i capacitat per a quallar a baixes temperatures. Estes entrades seran de gran utilitat per al a la seua utilització en programes de millora. La major diversitat genètica total trobada per a les entrades de Mèxic, recolzaria l'existència d'un coll de botella a causa del limitat nombre d'individus transportats des de Mèxic a Espanya, on es va iniciar la difusió per Europa.
S'han establit tres grups d'entrades de L. pimpinellifolium, les procedents de les Illes Galàpagos, les col·lectades a Cuzco i les del nord de Perú i Equador, amb marcades diferències tant morfològiques com moleculars. Totes elles hauran d'estar representades a la col·lecció nuclear d'esta espècie del Banc de Germoplasma del COMAV.
    Mitjançant la realització d'un anàlisi cluster s'ha determinat l'existència de duplicats en la col·lecció, mitjançant el seu agrupament en els arbres amb valors de bootstrap molt elevats. Esta informació permetrà l'eliminació d’estes entrades per a la formació de la col·lecció nuclear. 
La major diversitat genètica a les entrades procedents dels Departaments de Piura i Lambayeque front a les de Cajamarca i La Llibertat aconsellen una major representació de les primeres en la col·lecció nuclear, a fi d'assegurar que la major part d’aquesta diversitat genètica quede representada a la col·lecció.