El gineceu és, probablement, l'òrgan floral més complex. Es compon de diferents teixits i tipus cel?lulars que, un cop fertilitzats els òvuls, proporcionen el principal component estructural del fruit. A més de la seua gran importància econòmica, el fruit representa una innovació clau de les Angiospermes, responsable en gran mesura del seu èxit evolutiu, ja que proporciona protecció a les llavors en desenvolupament i assegura la seua posterior dispersió. Per tot això, són nombrosos els estudis que s'han dut a terme amb la finalitat de conèixer les bases genètiques de la diferenciació i la diversitat morfològica del fruit.
       En Arabidopsis s’han identificat molts dels gens necessaris per a la morfogènesi del fruit i la formació del teixits necessaris per a la dispersió de les llavors, en la majoria dels casos no es coneixen amb precisió les rutes genètiques implicades en aquests procesos. Per això és important ampliar els estudis genètics i moleculars encaminats a desvetllar les interaccions funcionals entre els gens implicats, així com identificar nous factors amb funcions clau en la morfogènesis del gineceu.
       En la present tesi s'ha dut a terme la caracterització funcional de la xicoteta subfamília de factors de transcripció NGATHA (NGA) d'Arabidopsis, i s'ha estudiat el paper que exerceixen aquests factors en les rutes genètiques responsables de la morfogènesi del gineceu. Els resultats obtinguts han contribuït a millorar el coneixement dels mecanismes genètics i moleculars implicats en aquest procés.
       Per a la caracterització funcional dels gens NGA s'han identificat i caracteritzat mutants de pèrdua de funció per a cada un d'aquests loci, i s'han generat i analitzat combinacions múltiples d'aquestes mutacions. Aquests estudis han posat de manifest el paper essencial que els gens NGA exerceixen en la morfogènesi dels teixits apicals del gineceu en Arabidopsis, i en particular en l'especificació de l'estil i l'estigma. L'anàlisi dels patrons d'expressió temporal i espacial dels gens NGA mostra que la seua expressió té lloc en dominis que experimenten una proliferació activa i coincideix, en general, amb regions que acumulen nivells alts de auxines.
       Per aprofundir en la relació entre els gens NGA i les rutes de senyalització de auxines s'han realitzat diferents anàlisis, com l'estudi de les respostes clàssiques a auxines en els mutants nga, la caracterització de l'efecte fenotípic de les auxines i d'inhibidors del transport de auxines en aquests mutants, i l'anàlisi d'expressió de gens implicats en la biosíntesi de auxines, com els gens YUCCA (YUC), en els mutants nga. Els resultats obtinguts indiquen que els fenotips observats en el gineceu dels mutants nga probablement són deguts a una menor síntesi de auxines a la regió apical del gineceu com a conseqüència de la falta d'inducció dels gens YUC en aquest domini. Per tant, els factors NGA semblen estar implicats en la biosíntesi de auxines a través de la regulació dels gens YUC. A més de les auxines, els gens NGA podrien regular respostes a brassinoesteroides en l'arrel, ja que s'ha demostrat la interacció física entre les proteïnes NGA i BRX.
       Així mateix, s'ha dut a terme un exhaustiu anàlisi genètic per a determinar el paper dels gens NGA en les rutes que dirigeixen la morfogènesi del gineceu. Els estudis realitzats amb combinacions múltiples de mutants, tant de pèrdua com de guany de funció, juntament amb anàlisis d'expressió, han fet possible una millor comprensió del paper i de la posició dels gens NGA en aquestes rutes. De l'anàlisi fenotípic dels mutants corresponents i de la similitud dels seus patrons d'expressió es dedueix que els factors de transcripció de la família STY / SHI tenen funcions similars en aquest procés a les dels factors NGA, tot i no estar relacionats estructuralment. En aquest treball es mostra que aquestes dues famílies probablement no es regulen mútuament, sinó que actuen de manera cooperativa sobre dianes comuns. A més es mostra que STY1 i NGA3 no interaccionen de forma directa a nivell de proteïna, i és necessària la presència d'un tercer factor. CRABS CLAW, pertanyent a la família YABBY, ha sigut identificat com este tercer factor, almenys en un determinat context. Els resultats obtinguts indiquen que un possible trímer NGA/STY1/CRC seria el responsable específic de la formació de l'estil.
       Es mostra també que els gens NGA participen en la regulació dels gens que dirigeixen la formació de la zona de dehiscència i l'obertura del fruit i que també pareixen tindre un paper en la formació de les regions apicals del gineceu. Les anàlisis genètiques realitzades indiquen que els factors NGA podrien estar implicats en la inducció de gens de la zona de dehiscència com SHATTERPROOF (SHP) o INDEHISCENT (IND) i interferir amb l'activació del gen d'identitat de valva FRUITFULL (FUL). Aquest efecte diferencial en la regulació de SHP /IND i FUL podria dependre de la formació de complexos proteics dels factors NGA amb YABBY3 i possiblement altres factors YABBY.