RESUM

El canvi és una propietat intrínseca del programari. Un sistema informàtic, al llarg de la seua vida útil, pot necessitar actualitzacions, millores, o la integració de noves característiques. Si aquestes necessitats de canvi no són cobertes, el risc de que un sistema informàtic deixe d’ésser útil augmenta. Açò esdevé un repte per als sistemes crítics, els quals no poden ser parats per a realitzar operacions de manteniment o evolució a causa de que han d’estar contínuament operatius. Per a reduir l’envelliment d’aquests sistemes, s’han d’incorporar mecanismes que els permeten evolucionar dinàmicament, açò és,  tolerar canvis tant estructurals com de comportament mentre estan operatius.
Aquesta tesis aborda el disseny d’una infraestructura per a la construcció de sistemes software dinàmicament evolucionables i basats en arquitectures de programari. Les raons que han motivat la utilització d’una aproximació basada en arquitectures de programari són les següents: (i) proporcionen un alt nivell d’abstracció per a definir canvis dinàmics; (ii) permeten variar el nivell d’abstracció dels sistemes complexes; y (iii) permeten reutilitzar el suport existent per al modelatge de sistemes, la generació automàtica de codi, i l’anàlisi formal proporcionat pels llenguatges de descripció d’arquitectures. 
La infraestructura presentada a aquesta tesi, denominada Dynamic PRISMA, es caracteritza per la combinació de dos nivells de dinamisme: Reconfiguració Dinàmica, que tracta els canvis a nivell de configuració (i.e. la configuració arquitectònica), i l’Evolució Dinàmica de Tipus, que tracta els canvis a nivell de tipus (i.e. la especificació de tipus arquitectònics e instàncies). Aquesta combinació és una de les majors contribucions d’aquesta tesi: així, un sistema no és solament capaç de reconfigurar durant la seua execució els elements constructius amb que està format (i.e. els tipus arquitectònics), sinó també de redefinir aquests elements constructius (o introduir-ne d’altres) durant la seua execució.
Una altra contribució de la tesi és la identificació de les funcionalitats relacionades amb l’evolució dinàmica i la seua integració a través d’aspectes. Açò millora la separació de funcionalitats i permet canviar de forma independent les especificacions de reconfiguració, els mecanismes d’evolució, o la lògica de negoci. 
Una tercera contribució és cóm aquest dinamisme s’ha suportat: la reconfiguració a través de capacitats autonòmiques, aportant així proactivitat en funció d’estímuls interns i/o externs; i la evolució de tipus mitjançant la reflexió asíncrona, permetent així modificar l’especificació d’un tipus i la transformació de les seues instàncies en distints temps (i.e. quan aquestes estiguen preparades per a evolucionar). A més a més, la semàntica de l’evolució asíncrona s’ha formalitzat mitjançant transformacions de grafs, el que ha permès modelar de forma natural tant l’arquitectura d’un sistema com la seua evolució asíncrona. 
Per últim, el treball presentat a aquesta tesi s’ha il·lustrat mitjançant un cas d’estudi del domini robòtic; un àrea que podria veure’s potencialment beneficiada amb els resultats d’aquesta tesi.