"Utilització de plastificants naturals per a l'obtenció de PVC flexible de baix impacte mediambiental"

Resum
Durant els últims anys en el sector del PVC plastificat existeix certa controvèrsia amb la utilització de plastificants tradicionals basats en ftalats, i usats de manera generalitzada a la indústria. Tot i que no ha estat del tot demostrat, aquest tipus de plastificants presenten un risc tòxic potencial en el cas que puguen migrar cap al medi amb el qual estan en contacte. Això ha provocat que s'haja limitat la utilització d'aquest tipus de plastificants en sectors com l'envasament per a l'alimentació o el sector de la jogueter, en què el producte està en contacte directe amb aliments o amb nens. No obstant això, en aquests sectors, la utilització de PVC plastificat resulta en la pràctica imprescindible a causa del balanç de propietats que presenta el material i a l'especificitat dels seus processos de fabricació. Per aquest motiu s'estan duent a terme investigacions amb plastificants alternatius lliures de ftalats.

Una de les línies de recerca obertes és la utilització de plastificants d'origen natural i de baixa toxicitat. En aquesta tesi doctoral s'han triat tres plastificants per a PVC d'origen natural i baixa toxicitat: dos epoxiésters d'àcids grassos i oli de llinosa epoxidat. L'objectiu global d'aquesta tesi doctoral és determinar si els plastificants d'origen natural són una alternativa real als plastificants tradicionals basats en ftalats. Per això, s'han dut a terme una sèrie d'anàlisis i assajos per a determinar la viabilitat de la utilització d'aquest tipus de plastificant en la indústria.

En primer lloc, s'ha dut a terme una optimització dels paràmetres de curat amb la finalitat de determinar si les condicions són compatibles amb els processos de fabricació actuals utilitzats en la indústria. S'ha escollit una quantitat dels diferents plastificants d'origen natural de 70 phr, que és una formulació utilitzada habitualment en la indústria. L'obtenció dels paràmetres de curat òptims s'ha basat en l'optimització de les seves propietats mecàniques, tèrmiques, morfològiques i colorimètriques. A més s'han dut a terme assajos de migració segons norma per avaluar la quantitat del plastificant que pot migrar cap al medi amb el que està en contacte sota certes condicions.

Un cop optimitzats els paràmetres de curat obtinguts, s'ha avaluat la influència que té la quantitat de plastificant en les propietats mecàniques, tèrmiques, morfològiques i visuals dels diferents plastisols obtinguts amb els tres plastificants utilitzats en aquest treball. Una major quantitat de plastificant porta associada un augment en la flexibilitat del material, fent disminuir la seva tensió de ruptura i augmentant el seu allargament.

Amb els resultats obtinguts, es pot concloure que els plastisols formulats amb els tres plastificants utilitzats en aquest treball presenten unes condicions de curat òptimes que són perfectament compatibles amb els processos de fabricació actuals que es donen en la indústria del PVC plastificat. Cal destacar a més que les propietats mecàniques, si bé són lleugerament menors que les que s'obtenen amb alguns plastificants tradicionals, són perfectament vàlides per a la fabricació de la gamma de productes habituals elaborats amb PVC plastificat.