En aquesta tesi analitzem com varia la percepció visual d’un test rectangular, acromàtic (gris: β = 0,5) o de color (roig, verd o blau), en contemplar-ho a través d’una xarxa rectangular (xarxa de Ronchi) amb una raó de modulació constant (rm = 0,5) acromàtica (blanca-negra) o monocromàtica (blanca-roja, blanca-verda o blanca-blava).
En tots els casos la visió ha sigut foveal, binocular i orientada perpendicularment als segments de la xarxa. Les conclusions s’han dut a terme amb quatre observadors (dos homes i dues dones) amb visió emmetrop o corregida i han sigut avaluats trenta-sis tests.
Els resultats ens indiquen que com se sap per la teoria Gestaltiana, la visió d’un test depèn de l’escenari en què està immers i de les condicions òptiques amb les quals observem la xarxa envolupant.
Les variables d’observació han sigut:
	1. Orientació de la xarxa i del test rectangular.
	2. Relació entre l’efecte Bezold produït per la xarxa en el test rectangular i els colors d’aquest o de la xarxa.
	3. Relació del valor de l’efecte Bezold (expansió cromàtica) produït en el test rectangular per la xarxa de Ronchi amb la freqüència d’aquesta última.
L’efecte Bezold aconsegueix el seu valor màxim (en aquesta tesi) amb l’orientació de la xarxa horitzontal i seqüència perpendicular.
El blau i el verd són els colors més influenciats per l’efecte Bezold, havent obtingut resultats similars. El roig té una menor influència, sempre per sota del blau i el verd.
En tots els casos existeix una relació lineal entre l’efecte Bezold i la freqüència de la xarxa.