En el procés de disseny de les construccions industrials, és de vital importància conèixer quina és la ubicació òptima de les diferents àrees de treball que conformen un procés de fabricació, així com de les instal·lacions i serveis auxiliars. El problema de distribució en planta (Facilities Layout Problem, FLP) integra totes les activitats industrials i s'ha convertit des dels anys 60 en un dels problemes clàssics d'optimització combinatòria, en el qual treballen multitud d'investigadors a nivell internacional. Fins als anys 90, l'enfocament que es realitzava del problema era bàsicament un enfocament monobjectiu, en el qual es prevalia fonamentalment la minimització del cost de transport de material o persones entre les diferents àrees productives o de serveis. Per això s'han vingut emprant diferents tècniques d'optimització heurística, que persegueixen minimitzar el temps de càlcul i facilitar la recerca de mínims, encara que siguin locals, ja que l'espai de solucions és tan gran, que és difícil garantir l'existència d'un mínim global del problema. 
No obstant, el criteri de cost no és l'únic que s'ha de considerar en aquest tipus de plantejaments, ja que hi ha una altra sèrie d'indicadors que són de vital importància, per garantir que la solució proposada té un nivell de factibilitat adequat. Durant l'última dècada, degut en part al major desenvolupament tecnològic amb l'aparició d'equips i programes informàtics més desenvolupats, han prosperat les aproximacions multiobjectiu al problema de distribució en planta. 
Entre els objectius principals del present treball es troben; la realització d'un estat de l'art dels indicadors que s'han emprat en la bibliografia per a la resolució en planta, obtenint un conjunt d'indicadors independents i suficients que puguin ser emprats en l'obtenció de distribucions en planta òptimes. S'investigarà si és necessari definir algun nou indicador que cobreixi els objectius fonamentals de la distribució en planta que estableix diferents autors. 
Un cop seleccionats els indicadors es proposa una tècnica d'optimització multiobjectiu basada en un algorisme de recuit simulat (Simulated Annealing). La tècnica utilitza un conjunt de solucions que són "indiferents" és a dir, que són bones des del punt de vista dels diferents criteris que s'empren en l'optimització, constituint l'anomenada frontera de Pareto. Això fa que la tècnica d'optimització sigui més complexa, ja que cal considerar tots els paràmetres que la controlen tantes vegades com criteris es considerin. 
Finalment es presenten els resultats dels experiments realitzats, utilitzant la tècnica d'optimització multiobjectiu proposta, sobre un problema àmpliament utilitzat en la bibliografia, el proposat per Armour i Buffa de 20 activitats. S'obtenen les fronteres de Pareto per a diferents bicriterios, introduint punts que completen les existents fins a l'actualitat, estudiant la possibilitat d'estendre la optimització a 3 indicadors.