Al treball que presentem en esta tesi fem al inici una revisió de com ha anat evolucionant la interacció home màquina al context de la computació, des dels primers i escassos computadors fins al moment actual, en el que els avanços tecnològics han permès que, a molts dels escenaris en els que té lloc la nostra vida quotidiana, estiguem envoltats de diversos dispositius electrònics amb els que interactuem per a fer ús d’algun dels servicis que oferixen. Vorem com esta difusió tecnològica ha introduït els sistemes d’informació a àmbits més enllà context del treball, com la educació o la llar, i ha donat lloc a la aparició dels coneguts com ambients intel•ligents, als que son els sistemes presents a l’entorn els que han d’adaptar-se a l’usuari i al context on es troba, adaptació que, donats els nous contextos als que té lloc la interacció amb el usuari, planteja alguns reptes.
En particular, al present treball hi identifiquem dos factors clau que els ambients intel•ligents cal que tinguen en compte a l’hora de prendre les decisions i dur a terme les accions adequades per tal d’aconseguir una millor adaptació a l’usuari i al context. Estos factors son la influència de les emocions a la interacció i la utilització de la informació contextual històrica. Per aquesta raó fem una revisió tant de les propostes de sistemes de decisió influenciats per emocions que existixen a l’àrea de la computació afectiva, com de les propostes de sistemes sensibles al context. Tot seguit presentem la metaheurística d’optimització basada en colònies de formigues com un punt de partida genèric des del que dissenyar sistemes que tinguen en compte els factors clau identificats. Finalment, exposem les dues propostes algorítmiques dissenyades i que estan basades en colònies de formigues, una per a la presa de decisions influenciada per emocions, i altra proposta per a la utilització de la informació contextual disponible, incloent la històrica, com a base per a la predicció de quines situacions contextuals ocorreran amb major probabilitat al futur més immediat. Per a ambdues propostes es mostra amb casos d’estudi com seria la seua aplicació a un domini de problema i els resultats empírics que demostren que arriben als objectius marcats.