RESUM DE LA TESI El sector de la construcció es caracteritza per tindre una sèrie de caracteristiques que en fan un motor econòmic principal. El procés projecte-construcció (PPC) és una descripció del cicle de vida de la infraestructura, amb especial incidència en el disseny i la construcció, aplicable al cas de l'edificació i l'obra civil. Este procés consta de les fases de viabilitat, disseny, construcció, explotació i desmantellament. En cadascuna de les fases el promotor té un paper crucial, en ser qui inicia, finança i explota el producte final del procés; a més, el promotor és un agent que té una forta relació amb moltes disciplines i caracteristiques del PPC com són la gestió de la qualitat, el control de l'execució, el seguiment dels treballs i la col·laboració amb els altres agents. La figura del promotor a Espanya no està profundament introduïda en la gestió de la construcció, al contrari que en altres països com els EUA, el Canadà o Anglaterra. Dins d'este marc general, esta investigació pot oferir a les empreses i als tècnics que actuen en el subsector de l'edificació una ferramenta per a fer el treball de manera que es tinguen en compte els requisits, les indicacions i la col·laboració del promotor. Tot aço amb la finalitat de afegir una millora a la gestió de la qualitat, disminuir els conflictes entre els agents i proporcionar dades de naturalesa tècnica, administrativa, legal i economic-financera. En esta tesi es planteja, dissenya i desenrolla un model per a la identificació de les necessitats del promotor en el PPC aplicat al subsector de l'edificació residencial. La present investigació es desenrolla en diversos passos: investigació teòrica i bibliogràfica per a estudiar el sector de la construcció, el PPC i les tendències evolutives sobre la figura del promotor i les seues necessitats; plantejament, disseny i desenrrollament del model; i validació del model mitjançant l'aplicació del mètode Delphi. El model es basa en l'elaboració d'un sistema de classificació de la informació que pretén arribar a un cert nivell de detall que es desenrolla en fitxes que formen qüestionaris orientats a identificar les necessitats del promotor. Generalment, el qüestionari és la ferramenta més utilitzada i més eficaç fins al moment per a la captura i la identificació de les necessitats del promotor (client). La classificació elaborada s’ha validat mitjançant l'aplicació del mètode Delphi.