RESUMEN VALENCIANO
La pantalla, eterna finestra a altres mons, en els últims anys ha passat de ser un fidel
suport d'imatges per a transformar-se en un autèntic visor per on tot passa, però res
roman. Per ella corre allò que ha perdut presència tangible en el nostre amplíssim
repertori visual, la qual cosa hi ha reposicionat les nostres experiències i sensacions
respecte a l'entorn i imatges que ens rodegen. Ha modificat els nostres espais de
vida, contribuït a condicionar una nova lectura espai-temporal que té a veure amb la
simultaneïtat, amb la contracció, amb la vida en temps real, on els diversos escenaris
són una constant i per consegüent la possibilitat de mons i ciutats 'múltiples', així com
la creació de comunitats virtuals, una realitat.
La ciutat contemporània es viu a través de i en pantalles, al mateix temps, també és
alberg d'elles; de manera que el discurs visual i l'art crític que reflexiona i qüestiona el
paper d'este artefacte en les societats contemporànies pot resultar un real
revitalitzador de les experiències que, a través d'eixe discurs, es viuen
fonamentalment en els espais comuns. Lluny de satanizar este, tan qüestionat
aparell, que prompte deixarà de mostrar-se tal com hui encara ho reconeixem, el
treball d'investigació que ací presentem busca col?locar-ho en la seua justa dimensió
respecte al seu paper condicionant en i per als espais públics.
Paraules claus: Pantalla, espai públic, ciutats i comunitats virtuals, art crític