RESÚMEN EN VALENCIANO

      La present dissertació, titulada Autoretrat i autorrepresentación: territori d'experimentació i canvi de paradigma en el segle XX, es recolza en l'estudi de les implicacions conceptuals que subjauen a la temàtica de l'autoretrat i intenta formular una definició del concepte d'autorrepresentación.
Esta és una indagació teòrica-pràctica i interdisciplinari que es recolza en una investigació històrica, recorrent per a això sobretot als escrits dels propis artistes, a la Història de l'Art, a la Cultura Visual i a la semiòtica.
Les distincions entre autoretrat, el reconeixement de l'artista com a intel·lectual i autorrepresentación estructuren el text de la tesi en tres parts: la primera busca definir conceptes (Rostro: firma; Jo: autor; Jo singular: autor plural); la segona (Capítulo 4) presenta el projecte pràctic; i la tercera (anexos I i II) funciona com una mena d'arxiu de biografies dels artistes estudiats i d'obres abordades.
Per al desenrotllament de la investigació, hem abordat dos disciplines fonamentals: la pintura i la fotografia, en tant que nova tècnica i pretext per a la renovació de la tradició pictòrica. En eixe context, es van seleccionar casos d'estudi associats a la temàtica de l'autoretrat que, en una certa forma, prefiguren una excepció estilística i conceptual, com per exemple determinats nuclis de treball de Cindy Sherman, Yasumasa Morimura, Sophie Calle, Jorge Molder, William Kentridge, entre altres.