Les àrees urbanes són entorns importants en els quals s'agrupa la meitat de la població mundial. A causa del poder d'atracció de les ciutats, aquestes constitueixen zones dinàmiques i canviants, en constant creixement. La urbanització descontrolada implica molts problemes d'índole mediambiental, posant en perill, i en ocasions envaint, els espais naturals circumdants a la ciutat. Es tracta, doncs, d'una de les causes principals en el canvi dels usos i cobertures en un territori. Com a solució als problemes derivats de la urbanització, es fa cada vegada més necessari implementar tecnologies que permeten visualitzar els possibles efectes associats a les diferents problemàtiques per a adoptar accions en el menor temps possible. Açò implica un coneixement precís de l'escenari urbà actual que possibilite el desenvolupament d'un planejament urbà i territorial més eficient. A causa de el seu gran dinamisme, la informació relativa a les àrees urbanes queda desfasada ràpidament. Per això, la disponibilitat d'informació cartogràfica detallada i actualitzada d'aquestes zones adquireix una gran rellevància. Tradicionalment aquesta informació s'ha realitzat mitjançant revisions de camp i tècniques clàssiques de fotointerpretació sobre imatges aèries, sent aquestes metodologies lentes, cares i subjectives. La utilització de tècniques de processat digital d'imatges permet a reduir el volum d'informació a interpretar de forma manual i s'adapta als ritmes i necessitats de la societat actual, que requereix contínuament de dades precises que reflectisquen fidelment la realitat del territori. L'objectiu d'aquesta Tesi és establir una metodologia fiable de detecció automàtica d'edificacions per a la classificació automàtica dels usos del sòl en entorns urbans utilitzant imatges aèries d'alta resolució i dades LiDAR. Aquestes dades corresponen amb la informació adquirida en el marc del Pla Nacional d'Ortofotografia Aèria (PNOA), i es troben a la disposició de les administracions públiques espanyoles. Per a realitzar la localització d'edificacions s'adapten i analitzen dues tècniques emprant imatges d'alta resolució i dades LiDAR: la primera es basa en l'establiment de valors llindar en l'altura i la vegetació, i la segona utilitza una aproximació mitjançant la classificació orientada a objectes. S'analitza, a més, l'efecte de la inclusió de les ombres en el procés de detecció i localització d'edificacions. El rendiment i la fiabilitat d'aquestes metodologies s'avalua estadísticament utilitzant dos enfocaments distints: d'una banda, s'avalua la qualitat en la detecció de les zones que contenen edificacions (avaluació per àrea o per píxel) i, per l'altre, es comprova l'eficàcia en la identificació de les edificacions com unitats independents (avaluació per objecte). La classificació dels entorns urbans s'ha realitzat emprant un enfocament orientat a objectes, definits aquests a partir dels límits cartogràfics de les parcel•les cadastrals. La descripció qualitativa dels objectes per a la seua posterior classificació es realitza mitjançant un conjunt de característiques descriptives especialment dissenyades per a la caracterització d'entorns urbans. Les característiques descriptives propostes tracten d'emular la cognició humana i quantificar numèricament les propietats particulars per a la discriminació dels diferents elements de la imatge. La informació que proporcionen aquestes característiques es refereix a la resposta espectral de cada objecte o parcel•la, la textura, l'altura i les seues característiques geomètriques i de forma. A més, es descriu el context de cada objecte considerant dos nivells: intern i extern. En el nivell intern s'extrauen característiques de les cobertures de les edificacions i de la vegetació continguda dins d'una parcel•la. En el nivell extern, per la seua banda, es calculen característiques globals de la illa urbana en la qual una parcel•la és emmarcada. S'analitza la contribució específica de les característiques descriptives en la descripció, així com la seua aportació a la classificació dels usos del sòl. La detecció automàtica d'edificacions emprant tècniques basades en establiment de llindars proporciona resultats més precisos tant en la delineació com en la localització dels edificis. La precisió dels resultats és en gran mesura depenent de la tipologia d'edificació, de manera que les zones urbanes i industrials mostren indicadors de qualitat més favorables que les zones periurbanes. La utilització de les ombres en el procés de detecció de les edificacions té una major influència en els valors d'avaluació a nivell d'objectes, permetent eliminar objectes menuts detectats erròniament i que actuen com soroll, distorsionant els indicadors de qualitat. Les característiques descriptives del context d'un objecte presenten una alta complementarietat i produeixen un efecte sinèrgic amb les característiques calculades a nivell del propi objecte en la descripció conjunta dels entorns urbans, incrementant notablement la fiabilitat de la classificació, arribant-se a valors de fiabilitat global elevats. És especialment rellevant l'aportació que fan les característiques referents a les edificacions, tant a nivell del context intern, com de l'extern. Les característiques del context permeten una millor discriminació de les diferents tipologies de construccions periurbanes, i de les àrees urbanes històriques enfront de les d'eixample, així com de les zones d'eixample davant de les construccions més recents de tipus aïllat. Les metodologies automàtiques presentades estan especialment indicades per al càlcul de paràmetres útils per a la construcció/actualització de bases de dades d'ocupació del territori, ja que ofereixen resultats molt superiors als obtinguts emprant metodologies basades en mètodes de percepció visual. Així, emprant tècniques de detecció automàtiques d'edificacions s'obtenen uns resultats de gran qualitat en l'estimació del percentatge de superfície edificada, de forma objectiva i independent d'operadors humans. La combinació de la detecció d'edificacions i classificació automàtica dels usos del sòl permet distingir i descriure de manera més exhaustiva les diferents tipologies urbanes del territori, aportant major exactitud i informació que les tècniques clàssiques basades en l'estimació i interpretació visual.