Les pèrdues d'aigua en les xarxes d'abastiment representen un dels majors problemes que ha d'enfrontar una empresa de subministrament. Per a enfrontar este problema s'han d'emprendre accions que involucren la inversió de recursos. Per a invertir d'una forma més eficient els recursos amb què compta l'organització, ha de realitzar-se una correcta avaluació de les alternatives d'acció disponibles. El caràcter dinàmic d'una empresa d'abastiment d'aigua obliga a que els gestors hagen de prendre decisions basant-se en la informació disponible, però també moltes vegades en l'experiència que han adquirit al llarg de la seua vida. A esta situació s'ha de sumar el fet que per a aconseguir una gestió adequada de les fugues, els gestors han de considerar no sols criteris tècnics, sinó que addicionalment han de ser consents de criteris socials i ambientals. És a dir, de vegades han de tractar amb criteris tangibles i intangibles. A més, encara que alguns d'estos criteris poden ser fàcilment traduïts a unitats monetàries, hi ha alguns altres la conversió dels quals és més difícil o directament impossible o inadequada. Així doncs, per a poder prendre una decisió respecte a la política que ha de seguir una empresa de subministrament d'aigua, deu, en primer lloc, conéixer l'estat actual en què es troba, considerant en eixe coneixement, les externalitats en què incorre l'execució de les seues labors actuals. Posteriorment, és necessari que es realitze una avaluació de projectes de manera que puga definir-se un projecte econòmicament rendible per a la companyia. A partir d'este moment, el gestor de l'empresa o bé el seu equip de treball, han d'analitzar la problemàtica a què es desitja donar solució i avaluar les alternatives de solució. Es partix de la hipòtesi que l'empresa reconeix la posició en què es troba i que ha dut a terme un estudi per mitjà del qual ha definit un projecte econòmicament rendible. No obstant això, atés que en la majoria de les avaluacions es concentren els esforços en l'anàlisi tècnica i econòmic, regularment s'ometen els criteris relacionats amb els beneficis i costos externs en què incorre la companyia i que de vegades consistixen en factors intangibles o de difícil valoració. El desenrotllament de projectes és un procés complex, en el que s'invertix temps i esforços, i la conversió de tots els elements a considerar en unitats comparables és summament complicada; a major detall de valoració, major l'esforç necessari i el cost del plantejament del projecte. No obstant això, per a prendre la decisió més adequada i que siga més pròxima a la realitat de l'empresa de subministrament, la xarxa d'abastiment, els usuaris i l'entorn, és necessari considerar la major quantitat d'elements que integren la problemàtica de les fugues i la seua gestió. Val la pena tindre en compte i aprofitar els coneixements i l'experiència dels gestors dels abastiments i de les persones que treballen en les empreses de subministrament per a suplir la carència d'informació precisa o de valoració econòmica d'alguns dels factors que integren un problema en la gestió de les xarxes d'abastiment. En primer lloc, perquè són ells els que s'encarreguen de prendre decisions, en segon lloc perquè són els que coneixen la realitat de l'organisme i la seua infraestructura, i en tercer lloc, perquè aprofitar la seua experiència no representa un cost extra en la presa de decisions. Per a dur a terme este procés s'ha desenrotllat el present treball, que consta de set capítols; a continuació es menciona breument el contingut i abast de cada un d'ells. En el capítol 1 s'analitzen els aspectes relacionats amb les fugues d'aigua en la xarxes de distribució d'aigua. Es tracta de forma especial les diferents metodologies d'estimació de cabals escapats, així com el concepte de nivell econòmic de fugues, que parla precisament de l'equilibri que tota empresa desitja aconseguir entre els recursos invertits per a minimitzar les pèrdues d'aigua i el valor de l'aigua que es recupera amb la inversió dels dits recursos. El capítol 2 es compon d'una descripció de les alternatives en què es dividix la gestió de fugues, el plantejament d'estratègies de gestió i les possibilitats d'establiment d'objectius de minimització de pèrdues d'aigua. En virtut de l'impacte que genera la labor de les empreses de distribució d'aigua potable en els usuaris i l'entorn, en el capítol 3 es realitza una descripció de les externalitats (costos i beneficis) que s'incorre per l'existència de fugues i la seua gestió. Amb la finalitat d'incloure-les en l'avaluació de projectes i en la presa de decisions, es repassa la descripció de les opcions disponibles, s'analitzen les metodologies més adequades i finalment s'opta per la utilització de la metodologia AHP. En el capítol 4 es descriu la metodologia AHP, es mencionen algunes aplicacions que apareixen en la literatura, s'analitza la formació de matrius de comparació per parells d'elements, es descriuen les característiques de les matrius, s'establixen les propietats de les matrius consistents, es planteja la necessitat millora de consistència de matrius per a validar el procés de presa de decisions, i per este motiu es desenrotllen quatre alternatives de millora de consistència que solucionen el problema més freqüent de la metodologia AHP. El capítol 5 explica el procés general de presa de decisions, i s'analitzen els models de presa de decisions. A continuació, es descriu l'aplicació informàtica que s'ha desenrotllat amb la finalitat d'automatitzar el procés de presa de decisions respecte a la política de gestió de fugues, en la qual s'han inclòs els criteris socials, ambientals i emissions de CO2. En el capítol 6 es presenten 12 aplicacions realitzades per a validar la metodologia i les alternatives de millora de consistència. Estes aplicacions han servit per a realitzar un acostament i dur a terme reunions amb experts en xarxes de distribució, gestió de fugues i projectes d'aigua potable. Arran d'estes, s'ha pogut conéixer de primera mà la situació d'alguns abastiments, així com aprofitar el coneixement i experiència de gent coneixedora de l'àrea, a més ha sigut possible comprovar l'escassa consideració de les externalitats en la valoració de fugues i en alternatives de gestió, no per falta d'interés, sinó per la complexitat de fer-ho. Li'ls ha presentat la metodologia AHP i els resultats obtinguts han sigut satisfactoris, en virtut que amb esta metodologia se'ls brinda la possibilitat d'incloure en la presa de decisions no sols els criteris relatius a les externalitats de les fugues i la seua gestió, sinó tots aquells que es definisquen durant el plantejament del problema. Finalment, en el capítol 7 es presenten els resultats obtinguts, així com les conclusions a què s'ha arribat després de realitzar el present treball. Addicionalment es plantegen les futures opcions d'investigació que es pretén desenrotllar en posteriors treballs.