RESUM

CARACTERITZACIÓ I ÚS DE COMPOST DE ALPERUJO COM ESMENA ORGÀNICA. AVALUACIÓ AGRONÒMICA I MEDIAMBIENTAL

L'objectiu global d'aquesta Tesi Doctoral és caracteritzar i avaluar l'ús com a esmenes orgàniques de 2 composts d'alperujo –un regat amb aigua de pou durant el procés de compostatge (compost A) i l'altre amb un hidrolitzat enzimàtic gras de proteïnes animals procedent de la indústria farmacèutica (compost A+H)–, desenvolupant diferents estudis agronòmics i mediambientals a fi d'aconseguir aquest objectiu. Es van trobar diferències marcades en les característiques físiques, fisicoquímiques i biològiques, en la composició, i en el grau de maduresa i estabilitat entre els 2 composts estudiats, sent A més estable i madur que A+H. Els 2 composts van millorar les propietats físiques i van augmentar la fertilitat del sòl en un experiment d'un any de duració, amb un efecte de la dosi aplicada (12 a 96 t matèria orgànica total/ha) generalment més marcat que el de l'origen del compost (A vs. A+H). Els bioassajos realitzats van posar de manifest que A+H va immobilitzar N mineral després de la seua aplicació, i que tant la respiració microbiana com les activitats enzimàtiques, així com el contingut en N mineral del sòl van ser superiors en un sòl franc-arenós italià en comparació amb un franc-argilós espanyol. Els composts estudiats van diferir marcadament en els seus efectes sobre el primer cultiu establit després de la seua aplicació al sòl (rave, any 1), amb valors significativament superiors per al compost A; Aquestes diferències van desaparéixer en els següents 2 cultius de la rotació, encisam i fesol (any 1). La dosi d'aplicació de compost de 24 t/ha i el programa de fertilització mineral estàndard (F1) van proporcionar resultats superiors en comparació amb la dosi de 12 t/hi ha i la fertilització reduïda en nitrogen i potassi (F2), respectivament. Els efectes descrits van disminuir amb el temps, i van ser de major magnitud l'any 1 (efecte directe) que l'any 2 (efecte residual). A més, tant A com A+H van incrementar la fertilitat del sòl –especialment la potàssica– en comparació amb els controls sense esmenar l'any 1 de l'estudi, mantenint-se aquest efecte durant l'any 2 encara que en una quantia comparativament inferior. Les investigacions sobre la matèria orgànica soluble (MOS) extreta dels composts al mig alcalí van revelar que, dels 3 factors estudiats –Origen (compost A vs. A+H) de la MOS, Dosi d'aplicació d'aquesta, i Programa de fertilització mineral–, la dosi d'aplicació de la MOS va ser el que va tindre efectes més consistents i significatius sobre els paràmetres mesurats en el cultiu (alfals) i en el sòl (calcari) utilitzats, registrant-se els millors resultats amb les dosis baixes de MOS (entre 200 i 3200 mg carboni orgànic total/kg sòl). Els estudis realitzats sobre la supressivitat dels composts enfront d'agents fitopatògens van permetre aïllar 49 ceps d'actinomicets de A, A+H i el sòl esmenat amb aquests 2 composts, que es van estudiar enfront d'1 bacteri i 5 fongs fitopatògens en un assaig in vitro, mostrant 12 ceps una activitat antagonista molt marcada; 11 aïllats van pertànyer al gènere Streptomyces, i 1 amb activitat quitinolítica al gènere Lechevalieria. L'assaig de supressivitat in vivo realitzat amb el patosistema meló (cv. “Rochet”)–Fusarium oxysporum f. sp. melonis, utilitzant com a substrats de cultiu mescles dels composts amb torba, va revelar que l'efecte antagonista en els substrats amb A va ser superior als preparats amb A+H. L'estudi dels efectes del compost A sobre la biodisponibilitat de metalls pesants i arsènic, i sobre el creixement de plantes de Brassica, en 2 sòls contaminats (S1, pH=7,9 i S2, pH=3,8) va posar de manifest que el compost va perjudicar el creixement i l'acumulació d'elements traça en les plantes que van créixer en S1, sent les espècies més indicades com fitoextractores B. carinata i B. juncea, mentre que l'aplicació de A a S2 va augmentar el pH d'aquest, permetent així el creixement de totes les espècies, sent les més adequades en aquestes condicions B. carinata i B. oleracea. Finalment, es van aïllar 8 ceps de bacteris oxidants del sofre del compost A esmenat amb sofre elemental (S0) micronitzat, a fi de reduir i adequar així el seu pH, havent-se identificat 7 com Paracoccus thiocyanatus, i 1 com Halothiobacillus neapolitanus. Els ceps natius del compost van mostrar una elevada eficiència d'acidificació (més de 68%) quan A es va esmenar amb S0, no trobant-se cap efecte addicional amb l'ajuda de ceps de referència.