Resum
      Diverses espècies del gènere Agrobacterium prodïxen tumors en gran quantitat d´espècies de plantes cultivades, malaltia coneguda en anglès como “crown gall”. En aquesta tesis s´ha demostrat que soques bacterianes patògenes i no patògenes de les principals espècies A. tumefaciens, A. rhizogenes i A. vitis són capaços de formar biopel·lícules tant sobre superfícies inerts com en arrels de tomaca. Les soques analitzades de A. tumefaciens i A. vitis  es van unir a poliestirè i polipropilè mentres que A. rhizogenes només es va unir a polipropilè. S´ha constatat que la formació de biopel·lícula in vitro sobre superficies abiòtiques depén de l´espècie (biovar), de la superficie i de les condicions de cultiu. Utilitzant microscòpia electrónica de scanning (SEM) i microscòpia confocal, mitjançant soques marcades amb GFP, es va demostrar que les tres espècies formaven estructures complexes compostes per nombroses cèl·lules bacterianes disposades de diverses formes; tapissos densos i continus, grans agregats embegusts en material extracel·lular, o com “bolets” grobulars travessats internament per canals. Aquests resultats suggereixen que la formació d´aquestes biopel·lícules pot estar associada a la colonització i supervivencia a la rizosfera. A més, la capacitat de l´agent de biocontrol A. rhizogenes K84 per a formar biopel·lícules durant la seua interacció amb la planta, podría ser una característica rellevant per al control de la malaltia. Amb el propòsit d´aprofundir i conéixer gens implicats en la formació de biopel·lícules en aquest agent de biocontrol es van abordar dues estratègies. Mitjançant una estratègia de genètica clàssica, es va analitzar una llibreria de mutants a l´atzar de la soca K84 identificant dos mutants afectats en la formación de biopel·lícula. Un va ser incapaç  d´unir-se i formar biopel·lícula sobre polipropilè, però per contra es va unir i formà biopel·lícula sobre àpexs radiculars. Aquest mutant està interromput en el gen wcbD/bexC, implicat en biosíntesi i transport de polisacàrids capsulars de tipus 2 en altres bacteris. L´altre mutant va produir més biopel·lícula que la soca K84, tant en superficie abiótica com en àpexs radiculars. El gen interromput en aquest mutant és el rkpK, implicat en la biosíntesis del lipopolisacàrid (LPS) i del polisacàrid capsular antigen K (KPS) descrit en Rhizobium spp. L´anàlisi del LPS d´aquest mutant va mostrar una alteració en la seua composició, i va revelar que la soca K84 no produeix el polisacàrid capsular KPS. Mitjançant una altra estrategia de genética reversa, es van avaluar els mutants ndvB, feuP i ctpA, prèviament seleccionats en un rastreig de mutants de mobilitat en superfície en la soca K84. Els mutants ndvB i feuP, implicants en la síntesi i regulació del polisacàrid ?-1,2-glucà cíclic (GC), i el mutant ctpA, implicat en la síntesi i/o transport d´exopolisacàrids (EPS), van presentar menor i) mobilitat en superficie ii) mobilitat tipus “swimming” en medis de baixa osmolaritat iii) contingut en hexoses iv) capacitat de formació de biopel·lícula in vitro. En resum, aquest estudi mostra que una posible càpsula de la soca K84 estaria implicada en interaccions cèl·lula-superfície, mentres que components del LPS semblen estar implicats en interaccions cèl·lula-cèl·lula dins de la biopel·lícula. A més, aquests resultats suggereixen que el polisacàrid GC i els EPS són crítics per a la viabilitat en medis de baixa osmòlaritat, i tenen un paper important en la mobilitat bacteriana aixì com en la formació de biopel·lícula in vitro en l´agent de control biològic K84. En conjunt, les aportacions d´aquesta tesis obren noves vies d´investigaciò tant sobre la implicació de la biopel·lícula en la biología i epidemiologia de la malaltia causada per Agrobacterium spp., com en els complexos mecanismes d´actuació emprats pels agents bacterians de biocontrol per colonitzar l´hoste i controlar les malaties.