Al llarg de la transició floral, la meristema apical de la tija (SAM) canvia la seua identitat vegetativa, fase en la qual produeix fulles i rames, a inflorescent, fase en la qual produeix flors. Les inflorescències es classifiquen, atenent la identitat de la SAM, en indeterminades, en les quals la SAM creix continuadament durant tota la vida de la planta, i en determinades, en les quals la SAM dóna lloc a una flor terminal. En Arabidopsis, l'expressió del gen TERMINAL FLOWER 1 (TFL1) al centre de la SAM impedeix la seua conversió en flor i, per tant, determina la inflorescència. Així doncs, TFL1 manté la identitat inflorescent de la SAM, tenint, per tant, un paper clau en el control de l'arquitectura de la planta. Aquesta funció de TFL1 està íntimament relacionada amb el seu particular patró d'expressió.
L'objectiu principal d'aquest treball ha estat la identificació de gens que regulen l'expressió de TFL1. Amb aquesta finalitat, d'una banda, es va dur a terme la mutagènesi amb EMS d'una línia reportera la qual incorporava un trasgen (TFL1pro::GUS), en la qual l'expressió del gen GUS es troba dirigida per les regions reguladores de TFL1. Donat el paper de TFL1 en el control de l'arquitectura de la planta, l'escrutini es va realitzar buscant plantes que presentaren un patró d'expressió de TFL1pro::GUS alterat i, a l'hora, presentaren defectes en l'arquitectura de la part aérea. D'entre el mutants seleccionats, la línia 63.1, a la qual denominem moss, va resultar ser un mutant hipomorf del gen ARGONAUTE 1 (AGO1). El mutant moss mostra un augment de la expressió de TFL1pro::GUS en la SAM i expressió ectòpica en les flors, així com una dramàtica alteració de l'arquitectura de la seua inflorescència que sembla estar relacionada amb l'augment de  l'expressió de TFL1. Els nostres resultats obren les portes a la idea de què RNAs menuts participen el la regulació de TFL1 a través d'AGO1. 
D'altra banda, en aquest treball també s'ha identificat regions del promotor de TFL1 que són clau per a l'expressió del gen. S'analitzà el promotor de TFL1 mitjançant phylogenetic shadowing i els resultats obtinguts es combinaren amb els d'una anàlisi de delecions realitzat prèviament al nostre laboratori. Una de les regions reguladores identificades va ser utilitzada en un escrutini d'híbrid senzill en el qual es va ficar de manifest que el factor de transcripció TCP7, de funció desconeguda, és capaç d'unir-se al promotor de TFL1. L'anàlisi fenotípic de les línies amb pèrdua o guany de funció del gen TCP7 han mostrat que els canvis en l'expressió de TCP7 causen alteracions en l'arquitectura de la inflorescència de la planta. Aquesta anàlisi també indicà que TCP7 reprimeix l'expressió de TFL1. Els nostres resultats suggereixen que TCP7 controla l'arquitectura de la planta a través de la regulació de TFL1.