RESUM
L’objectiu principal d’aquesta tesi ha estat analitzar les fonts de variació d’alguns dels components que intervenen en la producció de dosis fèrtils per al seu ús en inseminació artificial (IA). L’anàlisi d’aquests components té com a finalitat explorar el possible interès i les limitacions de l’ús de diferents estratègies de selecció per la seva millora genètica en una línia paternal de conills seleccionada per velocitat de creixement. Aquests components inclouen tant caràcters de producció i qualitat seminal com el comportament reproductiu del mascle. Aquest darrer component, està considerat com l’expressió final conjunta dels caràcters de qualitat seminal i l’efecte de la interacció entre ells i amb la femella. 
En tots els estudis realitzats s’han emprat models mixtes llindar i lineals sota una aproximació Bayesiana.
En el capítol 1, es varen estimar els paràmetres genètics de la libido del mascle i de les característiques seminal involucrades en el criteri que s’utilitza per la determinació de la idoneïtat dels ejaculats per ser utilitzats en inseminació. També es va determinar la relació genètica de tots aquests caràcters amb la velocitat de creixement (ADG, average daily gain). La concentració espermàtica, el volum de l’ejaculat i l’ADG es varen analitzar conjuntament en un model lineal tricaràcter. Cadascun dels altres caràcters es va analitzar amb l’ADG utilitzant models llindar o lineals bicaràcters.    
La quantitat d’ejaculats que varen ser descartats per a inseminació va ser elevada (38% respecte del total d’ejaculats recollits). La raó principal d’eliminació va ser la baixa motilitat espermàtica individual. La libido del mascle i les variables relacionades amb la qualitat de l’ejaculat (presència d’orina i restes de carbonat càlcic a l’ejaculat), la motilitat espermàtica individual, el pH del semen i el criteri d’idoneïtat de l’ejaculat per a ser utilitzat en IA (que resulta de la combinació subjectiva de varis caràcters de qualitat seminal i de l’ejaculat) van resultar ser poc heretables, però repetibles. Això indica que les pràctiques de maneig serien més aconsellables que la selecció genètica per a la millora del comportament dels mascles en els centres d’IA en termes de qualitat seminal i libido. Tanmateix, l’heretabilitat (h2) dels caràcters de producció seminal (la concentració espermàtica, el volum i el nombre total d’espermatozous de l’ejaculat) va ser moderada, suggerint que la millora per selecció genètica d’aquests caràcters podria ser efectiva. Es va trobar una correlació genètica (rg) negativa entre el volum de l’ejaculat i la concentració espermàtica. Per tant, el número total d’espermatozous seria el caràcter més interessant pel que seleccionar.  
L’estima de l’h2 obtinguda per a l’ADG va ser moderada i/o baixa. Aquest caràcter va presentar una baixa i positiva rg amb la concentració espermàtica alhora que una baixa i negativa rg amb el volum de l’ejaculat, mentre que no estigué genèticament correlacionat amb la resta dels caràcters analitzats. Per tant, es pot concloure que la selecció per a la millora de l’ADG en les línees paternals de conill no sembla que provoqui un efecte negatiu ni en la libido del mascle ni en els caràcters de qualitat seminal analitzats. De la mateixa manera, la repercussió que pugui tenir la selecció genètica per creixement en els caràcters de producció seminal també serà petita o quasi inexistent.
L’objectiu del capítol 2 va ser explorar la possibilitat d’una selecció indirecta de la contribució del mascle en la fertilitat mitjançant l’ús del pH del semen. Entre diferents caràcters seminals, es va proposar el pH del semen per que està considerat un indicador global de la expressió d’alguns caràcters de qualitat seminal i és senzill, ràpid i poc costós de mesurar. La relació entre la fertilitat del mascle (definida com l’èxit o el fracàs de la IA) i el pH dels ejaculats obtinguts per mascle i dia es va analitzar fent servir diversos models: 1) ignorant les correlacions genètiques i ambientals entre ambdós caràcters així i com incloent el pH com una covariable o com un factor categòric en el model de la fertilitat, 2) amb un model mixte bicaràcter, 3) o amb models mixtes recursius bicaràcter. En una granja comercial es varen inseminar femelles creuades amb semen provinent de mascles de línea paternal. Es va trobar un efecte negatiu gairebé lineal del pH del semen en la fertilitat. Els valors obtinguts de les h2 del pH del semen i de la fertilitat del mascle varen ser aproximadament 0.18 i 0.10 en tots els models, respectivament. La rg entre ambdós caràcters va ser negativa en els models on es va estimar, però, en tots els casos, l’interval mínim de màxima densitat al 95% inclogué el 0. Es va obtenir una bona predicció de les dades de fertilitat en tots els models i la correlació entre els valors additius predits (EBV, estimated breeding value) per fertilitat en els diferents models va ser propera a 1. Per tant, tot i que els models eren de diferent complexitat, no es varen obtenir resultats diferents considerant, o no considerant, correlacions genètiques i ambientals entre el pH i la fertilitat del mascle i assumint, o no assumint, recursivitat entre ambdós caràcters. Això pot ser degut a que l’efecte del pH sobre la fertilitat no és prou gran però a la baixa precisió obtinguda en les estimes dels paràmetres. D’aquest capítol es pot concloure que el pH del semen pot ser un caràcter interessant per a seleccionar els ejaculats per a ser utilitzats en inseminació per tal d’incrementar-ne la fertilitat de les dosis produïdes. Tanmateix, no sembla recomanable l’ús del pH del semen com un criteri de selecció per la millora genètica de la fertilitat del mascle per selecció indirecta.
En el capítol 3, es varen analitzar conjuntament les contribucions del mascle i de la femella en la fertilitat mitjançant dos models diferents: el model llindar additiu i el model llindar producte, ambdós adequats per l’anàlisi de dades de fertilitat binàries. El model llindar additiu proposa que la variable subjacent de la fertilitat és el resultat de la suma dels efectes genètics i ambientals dels dos individus que intervenen en l’aparellament, mentre que el model llindar producte assumeix que el resultat d’un aparellament és el resultat del producte de dues variables inobservades corresponents a les fertilitats dels dos individus involucrats en el creuament. L’habilitat predictiva dels dos models, avaluada en un conjunt independent de dades de fertilitat, va ser similar. Per exemple, el percentatge de prediccions errònies va ser del 28% en ambdós models Els models tampoc varen diferir en els valors obtinguts de l’error quadràtic mitjà de la predicció, ni en la sensibilitat ni en l’especificitat de la predicció, així i com tampoc en els valors positius i negatius predits. El model llindar producte permet calcular les probabilitats d’èxit de la fertilitat per a cada sexe alhora que també permet avaluar quin dels sexes és el responsable d’un fracàs en la inseminació. Les probabilitats d’obtenir un èxit en fertilitat varen ser semblants i elevades en el mascle i en la femella (87% i 83%, respectivament) i el percentatge d’errors d’inseminació atribuïts específicament al mascle i a la femella fou 39% i 54%, respectivament. Malgrat que les estimes de la rg entre la fertilitat del mascle i la fertilitat de la femella varen ser imprecises, aquestes foren similars en els dos models: 0.21 i 0.31 per al model producte i per l’additiu, respectivament. Tanmateix, algunes de les estimes obtingudes amb el model llindar producte (per exemple l’h2 i els components de variància) no són pròpiament comparables amb les corresponents estimes obtingudes amb el model llindar additiu. L’h2 de la contribució del mascle en la fertilitat fou 0.17 i 0.04 en el model producte i en l’additiu, respectivament. Les correlacions entre els EBV obtinguts per a la fertilitat del mascle i la femella ens ambdós models varen ser properes a 1 i el percentatge d’animals en comú en el 10% dels millors/pitjors animals ordenats per la predicció del seu valor additiu va ser alt (més del 76%). Per tant, des del punt de vista de la selecció, els canvis que es produirien al fer servir un o altre model per l’avaluació dels animals per fertilitat serien petits.
En estudis previs en que s’ha avaluat el comportament reproductiu (fertilitat i prolificitat) en munta natural  s’ha observat que la contribució del mascle és pràcticament nul·la. El capítol 4 té com a objectiu determinar si és possible detectar una major contribució del mascle a la fertilitat i a la prolificitat utilitzant unes condicions d’IA més limitants, tals com l’ús una concentració espermàtica més baixa en la dosi d’inseminació, fer una menor o nul·la pre-selecció dels ejaculats per qualitat seminal, o aplicar un període de conservació de la dosi més llarg. Per tant, en aquest capítol, es va determinar l’existència d’una possible interacció entre el genotip del mascle i les condicions d’IA per a la contribució del mascle en la fertilitat i en la prolificitat. La fertilitat (definida com l’èxit o el fracàs després de la IA) i la prolificitat (definida com el nombre total de catxaps nascuts per part) varen ser analitzades en dos conjunts d’anàlisis independents. L’existència de la interacció va ser determinada mitjançant l’ús del Character State Model, model en el que les mesures fenotípiques en els diferents ambients s’analitzen com a caràcters diferents. En un primer lloc, les condicions d’inseminació foren determinades exclusivament per la concentració espermàtica utilitzada en la dosi d’inseminació (10 o 40 milions d’espermatozous per mL). Seguidament, les diferents condicions varen ser determinades pel conjunt de tots els factors implicats en el procés d’IA (condicions i durada del període de conservació de les dosis, el genotip de la femella i les condicions ambientals de la granja). Es va fer servir un model llindar mixte bicaràcter i un model lineal mixte per a l’anàlisi de la fertilitat i la prolificitat, respectivament. La concentració espermàtica de la dosi va tenir un clar efecte tant en la fertilitat com en la prolificitat, afavorint la concentració de la dosi d’IA més elevada (+0.13% i +1.25 catxaps nascuts, respectivament). La prolificitat va ser més sensible a la reducció del nombre d’espermatozous en la dosi d’IA que la fertilitat. L’h2 de per a la contribució del mascle a la fertilitat va ser de 0.09 per ambdós tipus de concentracions espermàtiques de la dosi i 0.08 i 0.06 per a la prolificitat del mascle utilitzant alta i baixa concentració, respectivament. No es va trobar interacció entre el genotip del mascle i el tipus de concentració de la dosi d’IA. Per tant, obtindríem la mateixa resposta a la selecció si seleccionéssim per la millora del comportament reproductiu del mascle en qualsevol de les concentracions espermàtiques analitzades. Per un altre costat, podria existir una interacció entre el genotip del mascle i les condicions d’IA per a la contribució del mascle a la fertilitat i la prolificitat, tals com el temps i les condicions de conservació de la dosi, el genotip de la femella o l’ambient. Podria existir un efecte d’escala ja que les magnituds de les variàncies genètiques del mascle per aquests caràcters després de la inseminació en els dos tipus de condicions eren diferents. Addicionalment, la classificació dels animals en funció dels seus valors additius predits per aquests caràcters podria ser diferent depenent de les condicions d’IA utilitzades doncs les rg obtingudes per a la fertilitat i la prolificitat en els dos tipus de condicions d’IA podrien ser diferents d’1 (la probabilitat d’obtenir una rg<0.75 va ser del 83% per a la fertilitat i del 100% per a la prolificitat). La existència d’aquesta interacció també implicaria que es podrien escollir les condicions d’IA que donen el major progrés genètic per aquests caràcters amb la finalitat d’optimitzar el programa de millora per al comportament reproductiu del mascle per a unes determinades condicions d’utilització del semen.
Finalment, el darrer capítol d’aquesta tesi ha tractat de determinar quins són els períodes crítics entorn el moment de la IA en els que la temperatura ambiental té un major efecte en les contribucions del mascle i de la femella a la fertilitat. Per assolir aquest objectiu, s’ha utilitzat el model llindar producte car permet obtenir estimes dels factors que afecten específicament a cadascun dels dos membres que intervenen en un procés d’IA. Es varen utilitzar dades d’IA d’animals de línea paternal i registres de temperatura interior de la granja on aquests varen estar allotjats. S’empraren com a descriptors de temperatura el promig de la temperatura màxima diària i la proporció de dies del període en que la temperatura màxima sobrepassava els 25ºC. Aquests descriptors varen ser calculats per a diferents períodes al voltant del dia de la inseminació. En el cas dels mascles, es varen triar 4 periodes per a cobrir diferents estadis de l’espermatogènesi, el transport epididimari dels espermatozous i el dia de la inseminació i fertilització. Per a les femelles, es varen escollir cinc períodes per tal de cobrir les fases de la maduració fol·licular prèvies a la ovulació, el dia de la inseminació i el moment de la ovulació, l’estadi peri-implantacional dels embrions, l’estadi embrionari i d’inici de l’estadi fetal de la gestació i, finalment, la darrera fase de gestació fins al dia del part. Els efectes dels diferents descriptors de temperatura es varen estimar en les corresponents variables subjacents de la fertilitat del mascle i de la femella en un conjunt de models llindar producte. La temperatura del dia de la inseminació va ser el descriptor de temperatura amb un efecte més rellevant sobre la fertilitat del mascle: altes temperatures en el dia d’inseminació causaren una reducció en la seva fertilitat (representant una pèrdua del 6% de fertilitat respecte la temperatura de termo-neutralitat). Desviacions de la temperatura de confort en els descriptors dels períodes previs a la inseminació fins als inicis de la gestació varen tenir un efecte negatiu en la fertilitat de la femella, essent especialment sensible el període peri-implantacional dels embrions (representant una pèrdua de 5-6% en la fertilitat del femella en comparació a la temperatura de confort). El període final de la gestació no es va veure afectat per la temperatura. Podem concloure que el model llindar producte permet estimar que el mascle i la femella es veuen afectats per la temperatura en diferents períodes al voltant del dia de la inseminació. Tanmateix, la magnitud i la persistència de les temperatures assolides en les condicions comercials d’aquest estudi no semblen tenir un gran efecte sobre les fertilitats del mascle i de la femella.