RESUM

      Els residus de crom hexavalent i els seus compostos s’originen en indústries tals com la fabricació de cotxes, el refinament del petroli, el tractament de superfícies, la preparació de cromat, les indústries de fertilitzants i les indústries que utilitzen components de Cr(VI) com a inhibidors de la corrosió. Els compostos derivats del Cr(VI) són molt contaminants, tenen un efecte altament oxidant i facilitat per a penetrar en membranes biològiques, a més de ser cancerígens per als éssers humans i els animals.

      Aquesta tesi doctoral, el títol de la qual és "Tractament de dissolucions que contenen crom hexavalent mitjançant electrocoagulació amb ànodes de ferro", se centra en la possibilitat d’eliminar el crom hexavalent d’aigües residuals mitjançant el procés d’electrocoagulació.

      L’electrocoagulació (EC) és un mètode electroquímic eficaç i simple per a tractar aigua contaminada de diferents orígens gràcies a diversos beneficis, on s’inclouen la compatibilitat ambiental, la versatilitat, el rendiment, la seguretat i els baixos costos. En aquest procés, els agents coagulants són generats per electrooxidació de l’ànode de sacrifici, el qual es dissol a causa de l’aplicació d’una diferència de potencial, i així es produeixen precursors actius de coagulant. El tractament es duu a terme sense afegir-hi cap coagulant o floculant químic.

      L’objectiu fonamental d’aquesta tesi doctoral és estudiar, de forma detallada, els paràmetres que influeixen en el procés d’eliminació de crom hexavalent (Cr(VI)) mitjançant la tècnica d’electrocoagulació (EC) amb ànodes de ferro. En concret s’estudia l’efecte del pH, la concentració de NaCl, l’agitació del reactor, la densitat de corrent aplicada, la concentració inicial de Cr(VI), la configuració dels elèctrodes i el nombre d’elèctrodes utilitzats per a l’eliminació del crom hexavalent procedent d’aigües de rentatge d’indústries de tractament de superfícies mitjançant electrocoagulació, per a la qual cosa s’utilitzen dos reactors d’1 L i de 7 L de capacitat cadascun.
      
      D’acord amb els resultats obtinguts, es pot concloure que la presència de ions Cl- és necessària per dur a terme l’eliminació del Cr(VI) mitjançant electrocoagulació, ja que a més d’augmentar la conductivitat de la dissolució i, per tant, disminuir el consum energètic, impedeix la passivació de l’ànode per part del crom hexavalent i facilita la dissolució d’aquest gràcies a la corrosió per picadures. Una vegada s’afegeixen ions Cl- a la dissolució, la concentració d’aquests no influeix de forma significativa en el procés d’electrocoagulació del Cr(VI). Una altra variable amb gran influència en el procés d’electrocoagulació del Cr(VI) és el pH, ja que la reducció del Cr(VI) a Cr(III) es veu afavorida a pH baixos, mentre que la coprecipitació dels hidròxids mixtos de ferro i crom té lloc a pH elevats. La concentració de ions de ferro en dissolució, obtinguts per oxidació de l’ànode, augmenta fins que s’arriba al pH de precipitació (aproximadament 3) i a partir d’aquest valor el pH segueix augmentant, mentre que la concentració de ferro i de crom disminueix a causa de la coprecipitació dels hidròxids mixtos de ferro i crom. Amb relació a les altres variables estudiades, cal dir que l’agitació i la configuració dels elèctrodes no influeixen de forma significativa en el procés d’electrocoagulació, mentre que en augmentar la densitat de corrent aplicada augmenta la productivitat específica, encara que es produeix un major consum energètic i l’eficàcia de corrent referida a la dissolució de l’ànode és menor. La concentració inicial de Cr(VI) només té una influència destacable en el consum energètic, el qual és menor quan major és la concentració de la dissolució a tractar. Finalment, en augmentar el nombre d’elèctrodes es produeix un augment de la productivitat; a més, el consum energètic disminueix i l’eficàcia de corrent referida a la dissolució de l’ànode augmenta.