Resum La present tesis doctoral titulada “Sensors cromo-fluorogènics per a compostos potencialment perillosos” està centrada en el disseny i la síntesi de dosímetres químics colorimètrics i de nanopartícules híbrides orgànic-inorgàniques per a la detecció visual de simulants d’agents nerviosos i per extensió dels propis agents nerviosos. La detecció d’aquest tipus de substàncies es molt important degut a la seua elevada toxicitat i a la possibilitat de que siguen utilitzades indiscriminadament per part de grups terroristes. Els exemples de sensors químics per a aquest tipus de substàncies descrits en la literatura són, en majoria, sensors o dosímetres químics fluorogènics i per tant requereixen per a la seua utilització d’equips relativament sofisticats. És per això que es va decidir desenvolupar nous sistemes colorimètrics que permetiren una detecció visual “a simple vista” d’aquestes substàncies químiques. Els agents nerviosos son compostos organofosforats que tenen caràcter electrofílic i per tant reaccionen amb nucleòfils. Així, en primer lloc, es varen dissenyar i avaluar amb èxit tres sistemes de recepció amb grups nucleòfils que varen ser inclosos en cromòfors de tipus donor-acceptor i que varen permetre el desenvolupament de tres noves famílies de reactius o sondes colorimètriques per a la detecció d’agents nerviosos. Les dues primeres famílies de reactius colorimètrics desenvolupada en aquesta tesi doctoral està basada en colorants de tipus azoic. En la primera d’elles el sistema de recepció està basat en dos reaccions consecutives, fosforilació d’un alcohol alifàtic primari i posterior reacció de ciclació intramolecular amb una amina terciària aromàtica, la N,N-dimetilanilina, per a formar una sal d’amoni. En aquest cas, i degut al caràcter electró-donor de la N,N-dimetilanilina, aquest sistema de recepció actua com a grup donor en el colorant azoic. Seguint aquest plantejament es va aconseguir sintetitzar i avaluar amb èxit tres reactius colorimètrics que varen permetre una detecció dels simulants d’agents nerviosos tant en dissolució en medi orgànic com en mescles acetonitril/aigua. També es va comprovar que aquestos reactius colorimètrics poden ser inclosos en suports per a la preparació de sistemes de detecció d’agents nerviosos en fase gas. La segona família de colorants azoics, utilitzada com a reactius colorimètrics per a simulants d’agents nerviosos, està basada en la reactivitat nucleofílica del àtom de nitrogen de la piridina. Degut al caràcter electró-acceptor de la piridina esta actua com a grup acceptor en el colorant azoic. Fent ús d’aquesta nova aproximació es varen dissenyar i sintetitzar distints colorants azoics amb piridines com a grups acceptors i es va comprovar que eren capaços de reaccionar i, per tant detectar els simulants d’agents nerviosos empleats en el estudi. També s’avaluà amb èxit la detecció en fase gas dels simulants d’agents nerviosos utilitzats. L’última família de reactius colorimètrics està basada en derivats de diarilmetanol i triarilmetanol, coneguts com a carbinols, i que permeten una detecció visual dels agents de guerra química mitjançant l’aparició de color a partir de dissolucions incolores. El sistema de detecció es la fosforilació d’un alcohol alifàtic, secundari ó terciari, i la posterior eliminació del derivat de fosfat que es forma per a generar un carbocatió. Aquesta seqüència de reaccions permet l’aparició d’una banda de transferència de càrrega que cau dins del rang visible de l’espectre electromagnètic per lo que s’observa un producte colorejat. Finalment es descriu la detecció cromogènica de simulants d’agents nerviosos mitjançant el control del transport de massa a la superfície de nanopartícules de sílice bifuncionalitzades. L’enfoc que es va dur a terme per a la detecció cromogènica implica l’ús de nanopartícules de sílice funcionalitzades amb dos subunitats diferents, grupos tiol y alcohols alifàtics. El paper dels grups tiol (inhibidors) és actuar com a grups reactius front a un colorant que actua com a indicador. Es va elegir els grups hidroxils com a responsables del control de l’accés del colorant al inhibidor, ja que són capaços d’impedir la reacció entre l’indicador i els grups tiol permetin la detecció dels agents nerviosos tant en dissolució com en fase gas.