La importància de les competències en l’àmbit universitari s’ha incrementat de forma molt significativa en els últims anys a conseqüència del procés d’adaptació de les universitats a l’Espai Europeu d’Educació Superior. Els nous títols de Grau i Màster emfatitzen més que abans en els resultats de l’aprenentatge que l’estudiant obtindrà al finalitzar els estudis, en contraposició a les antigues titulacions dissenyades entorn de l’adquisició de coneixements. Aquest canvi d’enfocament implica la necessitat d’una transformació metodològica, no sols quant a la definició i planificació de les matèries sinó pel que fa a la selecció de noves metodologies docents. En aquest context alguns professors universitaris ja s’estan plantejant si les metodologies docents tradicionals resulten adequades per a afrontar aquestes noves circumstàncies i progressivament estan introduint en les seues classes innovacions metodològiques, basades en els denominats contextos actius d’ aprenentatge. En els pròxims anys cal esperar que siguen les universitats les que assumisquen la planificació i gestió del canvi a nivell institucional cap aquest nou enfocament metodològic. No obstant això, la responsabilitat de l’execució en la pràctica d’aquests plans recau en última instància sobre el professorat universitari. Esta situació suposa per a molts d’ells no sols una dificultat afegida a les ja inherents al seu treball, sinó que addicionalment experimenten certes carències en la seua formació a l’hora de desenvolupar les seues tasques diàries amb aquesta nova perspectiva. Per tot això resulta absolutament necessària la investigació orientada a l’estudi dels processos d’ensenyança - aprenentatge de competències en l’àmbit universitari, amb l’ objectiu de facilitar l’assimilació de les innovacions metodològiques i evitar que l’adaptació dels plans d’estudi es convertisca en un simple ajust estètic i formal de les metodologies docents clàsiques. L’objectiu d’aquest treball és modelizar estos processos d’ensenyança - aprenentatge de competències en Educació Superior, considerant els distints factors de l’entorn acadèmic i personal dels estudiants que potencialment poden influir en els resultats de l’aprenentatge obtinguts. Amb aquest objectiu es realitza en primer lloc una extensa revisió dels conceptes de competència i enfocament de l’aprenentatge, a més de una descripció dels contextos acadèmics universitaris i els models d’ensenyança - aprenentatge en la Universitat més rellevants. A continuació s’avaluen cada una de les relacions que establides individualment entre els factors relatius al context dels estudiants i les competències que van adquirir en la Universitat segons la seua percepció. De la mateixa manera s’estudia com la presència de determinades variables modificadores de l’efecte, com l’àrea d’estudi, influïxen en les relacions entre variables per mitjà de la introducció de relacions d’interacció i confusió. Una vegada examinades les relacions entre els factors del context dels estudiants, es validen els instruments de mesura dissenyats en el qüestionari RÈFLEX per a quantificar els Mètodes d’ensenyança - aprenentatge empleats i les Competències adquirides en la Universitat, per mitjà de tècniques d’Anàlisi Factorial Confirmatori i Invarianza Mètrica, l’ajust del qual es considera excel·lent o molt adequat en tots els casos. A partir d’ambdós models de mesura es proposa basant-se en la teoria i anàlisis exploradores prèvies, un model causal de relacions estructurals. La validació d’aquest model resulta aplicable a distintes àrees d’estudi i robust a possibles diferències institucionals i el seu ajust s’avalua com adequat prenent en consideració l’increment de complexitat respecte als models de mesura anteriors. Concretament per a l’àrea de Ciències es plantegen amb caràcter explorador certes modificacions a aquest model fonamental, la interpretació i significat del qual resulten coherents amb el context de l’educació universitària en aquesta àrea d’estudi.