RESUM
El terme de Pròpolis o Pròpolis prové del grec PRO: "Davant" i POLIS: "Ciutat", el que significa "davant de la ciutat". 
El pròpolis és un material enganxós, gomós, resinós, de color variable depenent del seu origen. El seu aroma pot ser plaent a gemes d'espècies arbòries, mel, ceres i vainilla, però també pot tenir gust amarg. S'obté de la recollida de les exsudacions o secrecions d'origen vegetal (rovells, escorça, branques, fruits joves, etc.) realitzada per l'abella (Apis mellifera). Després de barrejar aquestes exsudacions amb altres agents com pol·len i enzims es té lloc una modificació física i química, i el producte és transportat a l'interior del rusc, per a ser utilitzat finalment amb diferents funcions. 
La participació de l'abella fa que la seva composició experimente importants modificacions respecte a les resines vegetals, i poden considerar producte d'origen mixt, vegetal i animal. L'abella, al secretar beta-glucosidasa durant la recollida i processament del pròpolis, hidrolitza els heteròsids de flavonoides a aglicones, millorant l'acció farmacològica del producte i així produeix canvis fisicoquímics en el mateix. A la República Argentina la producció i venda de pròpolis, dins dels productes del rusc és encara incipient i actualment està creixent de manera considerable. Les principals zones productores són tres: la regió Cuyana i de l’Alto Valle, la zona del Delta, i el Centre i Sud de la Província de Buenos Aires. 
El comerç mundial posiciona al Japó com el primer importador mundial (7100 Tones) i el país de major consum en el planeta seguit d'Alemanya amb 4.600 tones. Els principals exportadors són Brasil i Xina. A l'Argentina, l'exportació de pròpolis va tenir com a destinacions principals: Itàlia, Estats Units, Bèlgica i Espanya. 
Les principals formes de comercialització són: pròpolis en brut i productes amb agregats de pròpolis (caramels i mel amb pròpolis, tintura de pròpolis, com els més rellevants). Fent una estimació, Argentina podria disposar de 450 tones de pròpolis anuals per a la venda, tant en el mercat intern com per a l'exportació ja que és un producte que està incrementant la seva demanda externa. Comercialment el Pròpolis ocuparia el segon lloc en importància en les transaccions internacionals, dins dels productes del rusc. 
En el present estudi s'han plantejat com a objectius generals, caracteritzar les espècies botàniques que intervenen com a font principal de pròpolis, a la Regió Apícola I - Conca del Salado, Província de Buenos Aires, durant els anys 2001 al 2004, i Identificar, descriure i tipificar el pròpolis produït en aquesta Regió. 
Per a això es va realitzar un estudi d'origen botànic dels pròpolis de la regió esmentada el qual va llançar, com a resultats, la identificació de 48 tipus pol·línics diferents en el total de mostres analitzades dels quals 20 se'ls poden considerar predominants sent el Eucalyptus spp. el tipus pol·línic més abundant. A aquest gènere corresponen nombroses espècies d'arbres empleats sovint per forestació a la zona d'estudi. Els resultats mostrarien una preferència de les abelles per aquest tàxon. 
En relació a les diferents zones fitogeogràfiques no es van trobar diferències estadísticament significatives en el percentatge mitjà de pol·len dels pròpolis estudiats i es va trobar un notable predomini de pol·len provinent de plantes nectaríferes respecte a aquelles pol·liníferes. Es va poder classificar a la Província de Buenos Aires, en cinc zones diferents d'acord a la predominança de determinades espècies vegetals i en particular a la Conca del Salado (Zona I: Conurbano Bonaerense; Zona II: Costa Atlàntica; Zona III: Centre-est ; Zona IV: Centre-nord-est i Zona V: Centre de la Província de Buenos Aires). 
En relació al segon objectiu general plantejat, com a objectius específics es van proposar, determinar l'homogeneïtat o heterogeneïtat dels pròpolis en relació a l'origen botànic de la zona apícola estudiada, amb especial èmfasi a la ubicació geogràfica, el possible origen geogràfic del pròpolis sobre la base del seu espectre pol·línic i descriure les seves característiques organolèptiques i físic químiques en relació a l'origen botànic. 
En aquest marc es va realitzar un estudi sensorial. Es va seguir la metodologia establerta en la Norma IRAM 20002: 1995 per a proves descriptives simples analitzant atributs com: Presentació (Estructura), Aspecte, Consistència, Color, Olor, Sabor i Impureses. 
Des del punt de vista físic químic es van determinar el contingut de Cera, Resines, Impureses mecàniques, Fenols totals i Flavonoides totals utilitzant la metodologia de la norma IRAM 15935-1: 2008. Els resultats obtinguts indiquen que els pròpolis recollits al llarg de les temporades, van mantenir les seves característiques sensorials o organolèptiques definides, les quals es van identificar amb la regió estudiada. Les poques variacions trobades en el color, aroma i sabor es relacionen fonamentalment amb l'estabilitat fitogeogràfiques de l'ambient. Els atributs qualitatius (Presentació, Impureses, Color, i Aroma-olor) van ser estadísticament (moda) coincidents en les 5 zones analitzades. 
Respecte de la composició físic química l'escassa presència de ceres i impureses evidencià, que si bé aquests paràmetres influeixen decididament en la qualitat dels pròpolis, el percentatge trobat va ser producte resultant directe de la capacitació i coneixements adquirits pels apicultors per a l'obtenció d'aquest subproducte del rusc. Aquest estudi ha permès demostrar que els pròpolis recollits al llarg de les temporades, van mantenir les seves característiques sensorials o organolèptiques definides, les quals es van identificar amb la regió estudiada i la constància del pol·len present permetien suposar una bona alternativa als estudis fisicoquímics per determinar l’origen regional de noves mostres, una vegada definides les característiques regionals. 
Com a conclusió general es pot dir que les propietats sensorials, pol·líniques i físico-químiques de les mostres, es relacionen amb l'origen regional pel que suggereixen com a indicadors per al diagnòstic de l'origen geogràfic dels pròpolis produïts a la Regió Apícola I Cuenca del Salado.