Actualment els sistemes informàtics complexos es poden veure en termes dels serveis que ofereixen i les entitats que interactuen per proporcionar o consumir aquests serveis. Els sistemes multi-agent oberts, on els agents poden entrar o sortir del sistema, interactuar i formar grups (coalicions d'agents o organitzacions) de manera dinàmica per a resoldre problemes, han estat proposats com una tecnologia adequada per implementar aquest nou paradigma informàtic. No obstant això, l'ampli dinamisme d'aquests sistemes requereix que els agents tinguen una forma d'harmonitzar els conflictes que sorgeixen quan han de col.laborar i coordinar les seues activitats. En aquestes situacions, els agents necessiten un mecanisme per argumentar de manera eficient (persuadir altres agents perquè accepten els seus punts de vista, negociar els termes d'un contracte, etc.) i poder arribar a acords. 

L'argumentació és un medi natural i efectiu per abordar els conflictes i contradiccions del coneixement. Participant en diàlegs argumentatius, els agents poden arribar a acords amb altres agents. En un sistema multi-agent obert, els agents poden formar societats que els vinculen a través de relacions de dependència. Aquestes relacions poden sorgir de les seves interaccions o estar predefinides pel sistema. A més a més, el agents poden tindre una serie de valors individuals o socials, heretats dels grups als que pertanyen, que volen promoure. Les dependències entre els agents i els grups als quals pertanyen i els valors individuals i socials defineixen el context social de l'agent. Aquest context té una gran influència en la forma en què un agent pot argumentar i arribar a acords amb altres agents. Per tant, el context social dels agents hauria de tenir una influència decisiva en la representació computacional dels seus arguments i en el procés de gestió d'arguments. 

La principal contribució d'aquesta tesi és la proposta d'un marc per l'argumen-tació en societats d'agents que utilitza la metodologia del raonament basat en casos. El raonament basat en casos és especialment convenient quan es té poc coneixement a priori sobre el domini d'aplicació, però no obstant això, en la pràctica es pot disposar fàcilment de casos o exemples. La majoria dels sistemes argumentatius produeixen arguments mitjançant l'aplicació d'un conjunt de regles d'inferència. El dinamisme dels sistemes multi-agent fa que sigue difícil definir prèviament el conjunt de regles que modelen el comportament dels agents. Per tant, mentre que el raonament amb un conjunt predefinit de regles pot ser complex, el seguiment dels arguments que els agents proposen durant els diàlegs argumentatius és relativament simple. El marc proposat permet als agents representar arguments i raonar sobre ells, tenint en compte el seu context social en la forma en què els agents poden dialogar. Així, les dependències socials entre els agents i els seus valors individuals i socials també es consideren. A més a més, els agents que suporten aquest marc poden participar en diàlegs d'argumentació seguint estratègies de diàleg diferents. Amb aquestes estratègies, els agents poden seleccionar en cada moment l'argument més adequat per assolir els seus objectius. 

El marc d'argumentació proposat proporciona als agents els recursos de coneixement necessaris per generar posicions i arguments de forma individual. D'una banda, els agents disposen d'una base de casos de domini, amb casos que representen problemes anteriors i les solucions que van ser aplicades per resoldre'ls. D'altra banda, els agents disposen d'una base de casos d'arguments, amb casos que representen experiències d'argumentació prèvies i el seu resultat final. A més a més, els agents poden accedir a un conjunt d'esquemes d'argumentació, que representen patrons estereotipats de raonament comú en el domini d'aplicació on s'implementa el marc. Tots aquests recursos estan representats mitjançant l'ús d'ontologies. Per tant, en aquesta tesi s'ha desenvolupat una ontologia d'argumentació basada en casos que actua com a llenguatge de representació per als recursos de coneixement proposats. Finalment, s'ha definit el procés de raonament que els agents del nostre marc poden utilitzar per generar posicions i arguments. 

Per a permetre als agents interactuar i controlar el procés d'argumentació entre ells, s'ha desenvolupat un protocol de joc de diàleg. A més a més, s'ha proposat un conjunt d'estrategies de diàleg que els agents poden utilitzar per a millorar el rendiment dels diàlegs en què participen. 

Finalment, la nostra proposta ha estat avaluada en dos casos d'estudi. D'una banda, l'especificació formal del marc ha sigut aplicada en el domini d'un sistema de transferència de drets d'aigua, on els agents participen en diàlegs argumentatius per arribar a acords sobre l'assignació de recursos hídrics. Aquest és un exemple teòric on les propietats semàntiques del marc han estat validades. D'altra banda, el marc s'ha implementat en un sistema d'atenció al client. Aquest cas consisteix en un servei d'assistència implementat en un centre de trucades en el qual diversos operadors han d'arribar a un acord per resoldre les incidències rebudes pel centre.