RESUM
    El cultiu del cítrics representa la major producció de fruits en el món, superant els 100 milions de tones en l’any 2008 (www.fao.org). Espanya es situa entre els principals països productors a nivell mundial i és el major exportador de cítrics per a consum en fresc. La citricultura consitueix, per tant, una important font de riquesa per al sector agroalimentari mundial i nacional. La producció final depén dels factors fisiològics inherents al desenvolupament del fruit així com de la capacitat per a suportar les condicions ambientals adverses i persistir en la planta, superant l’abscissió. El coneixement actual sobre el procés d’abscissió a nivell molecular és limitat si es compara amb el volum de dades associades a altres processos fisilògics. Amb el propòsit d’ampliar aquest coneixement, en el present treball s’ha realitzat un anàlisi global del canvis que es produeixen a nivell anatòmic, transcriptòmic i bioquímic durant el desenvolupament del procés d’abscissió dels fruits cítrics.
    La primera aproximació va consistir en la caracterització anatòmica de la zona d’abscissió C del fruit (ZAC) durant l’activació del procés. En primer lloc, es va establir una cinètica d’abscissió de fruits en dos varietats de taronger dolç [Citrus sinensis (L.) Osb. cv. ‘Washington Navel’ i cv. ‘Navel Ricalate’] davall tractaments in vitro amb etilé i àcid 1-aminociclopropà-1-carboxílic. A partir d’aquestes cinètiques, es va determinar la sèrie temporal de mostres a estudiar amb diferents tècniques de microscopia i histoquímica. L’estudi anatòmic de la ZAC va permetre delimitar els canvis específics que es produeixen a nivell cel·lular durant l’activació del procés d’abscissió en fruits i determinar amb exactitud el número i les característiques de les capes cel·lulars que conformen la ZAC, fet que va facilitar el posterior aïllament de mostres específiques d’aquest teixit.
    L’anàlisi dels canvis que es produeixen a nivell transcriptòmic durant el procés d’abscissió es va realitzar utilizant la micromatriu de cDNA del Projecte Espanyol de Genòmica Funcional de Cítrics (CFGP; Martínez-Godoy et al., 2008), que conté 21.081 unigens. Sobre aquesta micromatriu es van hibridar mostres aïllades mitjançant microdissecció assistida per láser de la ZAC i de la corfa del fruit (CF). La sèrie temporal de mostres a hibridar es va establir a partir de la cinètica d’abscissió de fruits tractats amb etilé. La comparació de l’expressió gènica associada a cada teixit durant el tractament amb etilé va permetre identificar gens o grups de gens amb una funció reguladora potencial del procés d’abscissió. 
    Els resultats d’expressió suggereixen una actuació seqüencial de la maquinària cel·lular durant el desenvolupament de l’abscissió. La ZAC activa rutes de senyalització per hormones i espècies reactives de l’oxigen (ROS), fet que es reflectix en l’activació de factors de transcripció de resposta a hormones, proteïnes implicades en la biosíntesi de hormones i proteïnes de destoxificació de ROS. Per altra banda, s’indueixen gens que codifiquen quinases i proteïnes de tipus receptor, que serien responsables de la transducció de les senyals activadores de l’abscissió. A més, es produeix un recanvi de proteïnes (síntesi i degradació) per a poder afrontar el nou metabolisme i activitat de les cèl·lules de la ZAC. Així mateix, s’activa el control de la transcripció mitjançant l’inducció de factors de transcripció que pertanyen a diferents famílies gèniques (MADS-box, bHLH o MYB). L’inducció de gens relacionats amb el tràfic intracel·lular de vesícules estaria associada a la redistribució de proteïnes en la ZAC. Finalment, s’activa la maquinaria de remodelació de la paret cel·lular, que permetrà la separació efectiva de l’òrgan, i rutes de defensa contra patògens com a mesura preventiva. Paral·lelament, els resultats d’expressió referents a la síntesi de lignina i cutina suggereixen que aquests polímers es sintetitzen i depositen en la ZAC. Aquestes últimes dades foren confirmades, a més, mitjançant tincions específiques de la ZAC i amb la cuantificació d’intermediaris de la seua ruta de biosíntesi en cèl·lules de la ZAC.
    L’estudi en profunditat dels perfils d’expressió de gens relacionats amb la síntesi i el transport de vesícules en la ZAC i en la CF va permetre determinar la seua possible funció en el procés d’abscissió. A més, aquest anàlisi revelà que les cèl·lules de la ZAC promouen, majoritàriament, la ruta secretora i reduixen l’activitat de les vies de tràfic endocític, vacuolar i de reciclatge. Aquest transport estaria relacionat amb l’aporte extracel·lular dels enzims de modificació de paret necessaris per a la separació cel·lular i dels monòmers de lignina i cutina necessaris per a facilitar el trencament mecànic de la ZAC i permetre el segellament de la ferida després de l’abscissió. 
    Un análisi més exhaustiu de les famílies gèniques relacionades amb la modificació de la paret cel·lular va permetre establir, dins de l’elevat número de proteïnes que normalment conformen aquestes famílies, aquells enzims que podrien actuar de manera específica en el procés d’abscissió. Per a aconseguir això, a més de l’anàlisi d’expressió d’aquests gens en la ZAC i en la CF, es va realitzar un estudi filogenètic amb les possibles proteïnes relacionades amb la remodelació de la paret cel·lular localitzades en la versió v0.9 de l’engalzament del genoma haploide de Citrus clementina, les regulades per l’etilé en les cèl·lules de la ZAC i/o de la CF i les descrites en la literatura com associades a l’abscissió en altres espècies vegetals. Per altra banda, s’ha analitzat in silico l’expressió diferencial dels gens de cítrics pertanyents a aquest tipus de famílies en diferents ZAs així com la regió promotora d’algunes proteïnes relacionades amb la modificació de la paret potencialment implicades en l’abscissió de fruits cítrics. A més, aquest estudi es va complementar amb l’anàlisi amb cromatografia gas-líquid (GLC) de la composició de monosacàrids de les parets cel·lulars de la ZAC i mitjançant l’inmunolocalització de polisacarids pèctics en les parets de la ZAC durant el desenvolupament del procés d’abscissió. Els resultats indicaren que els canvis en l’organització dels polisacàrids són suficients per a reduir l’adhesió entre les cèl·lules de la ZAC i permetre la separació efectiva del fruit. A més, les dades d’inmunolocalització correlacionaven amb les dades d’expressió de gens que codifiquen enzims que actuen sobre els polisacarids pèctics estudiats (pectin metilesterases, pectin acetilesterases, poligalacturonases, pectat liases, ?-galactosidases i ?-xilosidases).