Resum
       Els semioquímics son substàncies implicades en la comunicació entre els éssers vius. Pel 
que respecta als insectes, poden ser eines de gran utilitat en mètodes de lluita contra plagues, 
alternatius als insecticides convencionals. Són substàncies selectives i molt actives a baixa dosi. 
Els semioquímics (feromones i aleloquímics) s’empren en el control de plagues tant per a la 
detecció i el seguiment de poblacions com, de forma directa, en les tècniques de confusió sexual, 
captura massiva i atracció i mort, entre altres. En aquesta tesi s’inclou la recerca i aplicació de 
semioquímics per al control de diverses plagues d’importància agronòmica, estudiant tres aspectes 
fonamentals. En primer lloc, el desenvolupament i aplicació del mètode de confusió sexual contra 
Aonidiella aurantii i Tuta absoluta. En el cas d’ A. aurantii, és la primera aplicació eficaç d’aquesta 
tècnica contra diaspins i en el cas de T. absoluta, s’estableixen les condicions per als tractaments 
de confusió sexual eficaços.
       En la segona part, s’estudia l’existència de valors òptims d’emissió per a sistemes basats 
en l’atracció d’insectes, aplicat a les plagues Chilo suppressalis, Lobesia botrana, Bactrocera oleae 
i Ceratitis capitata. En el cas dels lepidòpters C. suppressalis i L. botrana i del tefrítid B. oleae, es 
trobà que l’atracció dels mascles es veu afectada pel nivell d’emissió de feromona; de manera que, 
velocitats d’emissió majors i menors que el nivell òptim obtingut tenen menor poder atraient. En 
canvi, respecte a C. capitata i la seva paraferomona trimedlure, la resposta va ser de tipus 
asimptòtic, on les captures no augmenten significativament a partir d’un determinat valor d’emissió. 
L’obtenció d’emissors amb velocitats d’emissió òptimes és un aspecte poc estudiat en la literatura 
científica però essencial per al desenvolupament de mètodes basats en l’atracció.
       Finalment, en la tercera part d’aquesta tesi, es van estudiar amb detall els compostos 
emesos per mascles i femelles de C. capitata en diversos estadis per intentar establir compostos i 
mescles amb possible poder atraient mitjançant la tècnica de microextracció en fase sòlida, no 
utilitzada fins al moment per a aquest problema, i la metodologia d’anàlisi de components 
principals. La disponibilitat d’atraients eficaços per a les femelles de C. capitata suposaria un gran 
avantatge per al control d’aquesta plaga.