RESUM
   L’home, des que va aprendre a domesticar i cultivar les plantes, donant lloc al naixement de l’agricultura en el Neolític, ha necessitat obtindre el màxim rendiment de la terra. Per aconseguir-lo, ha introduït diferents tècniques: abonat, reg, i control de plagues (insects, infermetats i males herbes). El desenvolupament dels productes químics per l’ús agrícola en els anys 40 va ocasionar un gran increment en la productivitat agrària, basat en l’utilització dels fertilitzants i pesticides de síntesis i en la introducció de cultivars procedents de millora genètica. Amb el temps, se van manifestar les conseqüències negatives de l’ús excessiu d’aquests productes. En concret, l’abús dels herbicides sintètics produeix l’aparició d’estirps de males herbes resistents, i la seua acumulació en la terra i les aigües subterrànies causa efectes perjudicials en els sers vius i la salut de les persones.
   Des dels anys 90, la normativa que regula els productes agroquímics, imposa cada vegada més restriccions, responent a les demandes d’una societat cada vegada més conscienciada dels perills del seu ús intensiu. Això ha impulsat la recerca d’altres mètodes alternatius per al control de les males herbes, basats en productes naturals, que siguin respectuosos amb el medi ambient. L’al·lelopatia, que estudia les interaccions entre plantes (inclosos els microorganismes) mitjançant els seus metabòlits secundaris, que son alliberats per volatilització, exsudació i lixiviació dels teixits vegetals, constitueix un camp d’investigació relativament modern. Els al·leloquímics que impedeixen el desenvolupament de plantes en el entorn de la planta font han rebut especial atenció, per el seu potencial com a herbicides naturals.
   Aquest treball te com a objectiu principal l’assaig de l’activitat fitotòxica de diferents olis essencials i extractes aquosos de plantes mediterrànies sobre la germinació i el creixement de males herbes, per seleccionar els més actius i poder desenvolupar-los en un futur com a herbicides naturals. Es van escollir espècies productores d’olis essencials, en base a la bibliografia existent sobre el seus metabòlits secundaris o els d’espècies taxonòmicament properes: Lantana camara L., Eucalyptus camaldulensis Dehnh., Eriocephalus africanus L., Cistus ladanifer L., Artemisia gallica Willd., Artemisia annua L., Lavandula angustifolia Mill., Rosmarinus officinalis L., Thymus capitatus (L.) Hoffmanns. et Link, Tagetes lemmonii A. Gray, Pelargonium odoratissimum (L.) L’Hér., Thymus vulgaris L. i Origanum vulgare L., de les que es van obtindre els olis essencials i els extractes aquosos. Com a males herbes es van elegir Amaranthus hybridus L., Portulaca oleracea L. i Chenopodium album L., perquè son problemàtiques i afecten a nombrosos cultius, i Conyza canadensis (L.) Cronq. i Parietaria judaica L., perquè son plantes ruderals que recientment s’han incorporat als cultius degut a canvis en les practiques agrícoles, com l’ús del no conreu.
   La composició dels olis essencials es va determinar per CG i CG-EM. Els extractes aquosos es van analitzar per CLAR-EM.
   Es van realitzar proves in vitro, en càmeres de germinació, per avaluar els efectes dels olis essencials i els extractes aquosos en la germinació i el creixement de les males herbes. Els olis essencials i extractes aquosos de L. camara, E. camaldulensis, E. africanus, C. ladanifer y A. gallica s’assajaren en totes les espècies de males herbes seleccionades, mentre els restants olis essencials es van provar només front a P. oleracea y C. canadensis. Tots els olis essencials i extractes aquosos assajats van manifestar efectes fitotòxics in vitro enfront a alguna espècie de mala herba, sent la seua activitat dependent de la dosi empleada o no constatant-se diferències entre concentracions. En general, els olis essencials van revelar major fitotoxicitat que els extractes aquosos de la mateixa espècie, sent actius davant major número de males herbes i produint efectes més severs. En L. camara i E. africanus es va observar un efecte complementari entre l’activitat de l’oli essencial i l’extracte aquós, sent efectiu l’un en espècies a on no lo havia sigut l’altre i viceversa. Els olis essencials de E. camaldulensis, amb espatulenol com a component majoritari, i T. capitatus, amb gran contingut en carvacrol van ser els tractaments més efectius. A. hybridus, C. canadensis i P. judaica van mostrar una germinació molt sensible als efectes de la majoria dels olis essencials assajats, mentre P. oleracea i C. album es van mostrar més resistents. Cap oli essencial va inhibir la germinació de C. album al 100%. En aquesta espècie, els extractes aquosos mostraren majors efectes fitotòxics, sent l’extracte de L. camara el tractament més efectiu per al seu control. C. canadensis va ser la espècie més sensible als extractes aquosos.
   El potencial herbicida dels extractes aquosos de L. camara, E. camaldulensis, E. africanus i C. ladanifer es va assajar en hivernacle. Els tres primers, se van avaluar també en camp, sent E. camaldulensis i E. africanus els que mostraren major activitat. L’efecte dels extractes més actius en hivernacle, amb una sola aplicació, se va mantindre fins a sis setmanes, mentre que en camp, amb tres aplicacions distanciades quinze dies, l’efecte es va prolongar durant setze setmanes. Per altra banda, es va avaluar en hivernacle el potencial herbicida de dos dels olis essencials que resultaren més actius en les probes in vitro (E. camaldulensis i E. africanus), no mostrant activitat a la dosi assajada (0.5 µl/ml).
   Els resultats obtinguts en les probes in vitro, indiquen que els extractes aquosos i olis essencials assajats mostren una activitat fitotòxica selectiva, depenent els seus efectes de la espècie sobre la que actuen, lo que els converteix en potencials herbicides selectius. No obstant, se deuen portar avant més proves, en condicions reals de cultiu, en hivernacle i camp, per a verificar el seu potencial. Els extractes aquosos van mantindre la seua activitat en les proves d’hivernacle però els olis essencials no mostraren l’efecte esperat degut a la seua alta volatilitat, sent ne-cessari desenvolupar altre formules d’aplicació, com el microencapsulat, que facilitaria la seua manipulació, a més d’augmentar el seu efecte, al reduir la seua volatilització i ralentir la seua degradació al medi ambient.