RESUM EN VALENCIÀ

     El sarg punxegut és una espècie promissòria per a la producción aqüícola española, encara que esta ja es trova en mercats com Itàlia, Grècia i Xipre entre altres. Un dels  avantatges que te sobre les espècies que actualmente copen el mercat espanyol, és el seu hábit alimentari, la seua fàcil reproducció i el fet de que es pot emprar la mateixa estructura per a la seua producción, a més de ser una espècie que gaudix actualmente d´un preu competitiu en el mercat.
     Totes les avantatges anteriorment citades fan d´esta espècie una de les espècies potencials per a la seua producció a nivel comercial. No obstant això, per a la producció de la mateixa no es compta amb pinsos específics, sino que es fan servir pinsos de daurada per a la seua alimentació. Per aixó, l´objectiu de la present tesi ha sigut l´incloure parcialment el turtó de gira-sol (TG) i concentrat protèic de pésol (CPG) en dietes per al sarg punxegut. De la mateixa manera substituir parcialment l´oli de peix (AP) per oli de soja (AS) i sagí de porc.
     En els experiments d´inclusió de TG no es van trobar diferències en el creixement dels peixos alimentats amb les dietes amb 0, 12, 24 i 35% tant en la fase de preengreixament com en la d´engreixament. De la mateixa manera, no es van alterar ni el perfil ni l´eficiència de la retenció d´aminoàcids amb la inclusió d´aquesta font vegetal. A l´bservar la histología de el intestí i  el fetge, no es va observar cap modificació significativa, per la qual cosa es podría indicar que la inclusió fins a un 35% TG en la dieta per a sarg punxegut no afectaría ni a la qualitat del animal ni a la seua salut en períodes inferiors a 160 dies d´alimentació. No obstant això, al final de la fase d´engreixament, el creixement es va ralentitzàr degut possiblement al descens gradual de la temperatura, i a que tal volta, els peixos entraren en fase reproductiva, ja que semblant resultat es va observaren els sargs d´engreixament alimentats amb fonts lipídiques alternatives en la mateixa època de l´any.
     La inclusió del CPG va influir en el creixement de els sargs punxeguts al final de la fase de preengreixament, fins i tot amb la mínima inclusió que va ser del 16%. Esta reducció del creixement no va afectar ni al perfil d´aminoàcids dels peixos ni a l´eficiència de retenció. El creixement es va veure compromés possiblement per la presència de compostos anti nutricionals termo resistents i la deficient suplementació de metionina en les dietes, les quals als seu torn, van causar algunes alteracions en les vellositats intestinals, com l´elongació de les maiteixes i l´augment de cèl.lules caliciformes, com una resposta per a la millor absortció de nutrients per part de l´animal.
     Es va substituir el AP fins a un 75% per AS i MC en la fase de preengreixament, incloent un 24% de TG, segons els resultats obtinguts en els experiments anteriors. Les diferents dietes assajades no van produir cap diferència significativa, ni en el creixement, ni en l´eficiència nutritiva. No obstant això, es va observar que el perfil d´acids grassos  en el múscul dels peixos es va alterara fins i tot en la mínima substitució (25%), tant en els alimentats amb AS com amb MC, però esta alteració no va ser tan marcada quan es va incloure MC. D´altra banda, no es va observar cap anomalía a nivel histològic tant en els peixos alimentats amb AS com en aquells que van consumir MC.
     Una vegada conclosa la fase preengreixament, es va realitzar una fase d´engreixament, per a la que es va emprar un 50% AS i MC com únic nivel de substitució, preveient efectes negatius en les substitucions màximes empleades en els experiments anteriors tant a nivel histològic com sensorial. Al final de l´experiment, no es van obtindre diferències significatives en el creixement. No obstant aixó, la substitució de AP per MC va empijorar el ICA. La substitució del AS i MC va influir en el perfil d´àcids grassos (AG), però novament es va constatar que el sarg mostra una menor alteració del perfil de AG muscular, quan es va alimentar amb dietes en què la substitució de AP va ser per MC. A través la histología es va observar que els sargs alimentats amb AP i MC presentaven esteatosi. A pesar de que el perfil de AG estiguera en concordança amb les fonts lipidiques subministrades en les dietes, es va veure a través dels tastos i els índexs d´aterogenicitat i trombogenitat, que els filets de sarg no sols no presentaven diferències significatives amb el nivel organolèptic, sinó que serien saludables per al consum humà.
Resum en Valencià




iii