RESUM (Valencià)

Tonalitat Sinestésica: Relacions entre la tonalitat de la música i del color a través d'una proposta personal.

	El concepte de “Tonalitat” és un concepte que jerarquitza els tons i els colors en les disciplines de la música i l'art visual fins als nostres dies. Aquesta característica contribueix a establir la funcionalitat dels elements presents en una peça musical o en un espai bidimensional o tridimensional, determinat pels colors que li ocupen. Amb el concepte d'una “Tonalitat Sinestésica”, farem referència a una relació de correspondències entre sons afinats i colors, determinats per la visió de persones que pateixen de la condició clínica coneguda com “Sinestésia”. Partint de l'establiment dels elements que conformen el concepte d'un to en cada disciplina en l'individual, s'uniran els elements propis de la tonalitat en la música i el color, a partir d'una revisió del fenomen perceptiu de la sinestésia.

	L'objectiu d'aquesta tesi és la creació d'un nou concepte denominat com “Tonalitat Sinestésica”, el qual constitueix una nova correspondència de relacions entre disciplines artístiques, a més d'extraure formes de treball interdisciplinar que han transcendit en la història de l'art per, amb aquestes, formular una nova forma de treball en el camp de les traduccions de la música al color, i de la composició musical. Aquesta investigació es basa preferentment en el mètode inductiu, a partir de l'observació de diferents formes de treball en el camp de l'art interdisciplinar, i dels patrons del treball creatiu personal, que extraurem dels estudis de la sinestésia (R. E. Cytowic, John Harrison, Paul Hertz o Flournoy, entre altres) i de la teoria de la música i el color (John Gage, E. Goldstein, Scriabine, A. Schoenberg, Kandinsky, Messiaen, Ligeti...), a fi de crear les bases d'un codi de relacions per a l'establiment d'un concepte: la “Tonalitat Sinestésica”.

	Els resultats aconseguits en aquesta investigació sobre la correspondència Sinestésica es troben especialment en els experiments pràctics, prenent en primer lloc la forma de traduccions de música de compositors històrics (J. S. Bach, Claude Debussy i Arnold Schoenberg) i portats al color; i en segon lloc, per mitjà de la composició de música pròpia (una miniatura per a piano i un “Trio per a marimba i dos vibràfons”) els elements del qual van ser construïts amb criteris d'harmonia de color en diferents formats d'instrumentació i duració, així com la seua presentació pública en concert multimèdia (“Festival Internacional Cervantino 2010”), de forma que estigueren demostrades les possibilitats creatives de la correspondència Sinestésica.