En les últimes dècades s'han agreujat els problemes d'aigües en quasi tot el planeta. Les causes d'este procés són ben conegudes: mentres que l'aigua dolça és un recurs finit i vulnerable; hi ha un sostingut increment de l'ús per part de la societat (per la cultura del consum), un augment de les pressions contaminants, i els efectes del canvi climàtic es deixen sentir amb major intensitat.

Esta creixent escassetat d'aigua útil, fa que els mètodes i formes de gestió emprats tradicionalment ---mentres l'aigua era abundant--- ja no siguen adequats. Els nous criteris han de gestionar l'escassetat de forma racional i sostenible, ja que no s'està davant d'esdeveniments esporàdics de sequera, sinó davant d'una situació estructural amb què cal conviure d'ara en avant. L'economia estudia l'ocupació dels recursos escassos, i per això té molt que aportar per a elaborar i precisar estos nous criteris. La idea central d'esta tesi és incorporar la visió, els mètodes i criteris econòmics en la tasca de gestionar i planificar l'ús i conservació dels recurs hídrics. 

En esta tesi doctoral s'han desenvolupat dos models o programes informàtics per a realitzar anàlisis econòmiques en sistemes de recursos hídrics.  Ambdós són programes genèrics, aptes per a ser empleats en quasi qualsevol conca o sistema de recursos hídrics, i funcionen coordinadament amb el Sistema Suport de Decisió (SSD) AQUATOOL, desenvolupat prèviament en el DIHMA de la Universitat Politècnica de València. 

El programa EcoGes realitza l'assignació de l'aigua crua de forma econòmicament eficient, repartint l'aigua amb criteris de mercat.  El programa considera la hidrologia, les infraestructures o condicionants físics i els costos de mobilització o disposició a pagar per l'ús de l'aigua, per a distribuir el recurs entre els usuaris al llarg del temps. Internament s'optimitza una funció no-lineal separable de benefici net en una xarxa de flux. 

El programa MEvalGes realitza múltiples avaluacions econòmiques de l'assignació actual, obtenint indicadors econòmics que permeten detectar situacions altament ineficients o de balafiament en l'ocupació del recurs, com a pas previ i necessari per a mamprendre mesures correctores.  En este cas la valoració de l'aigua no determina l'assignació, sinó que esta es realitza amb els criteris actualment en ús.  

Per a l'ús d'estos programes és menester valorar l'aigua destinada a distints usos.  Esta valoració constituïx una àrea important de coneixement, i portar-la a la pràctica una tasca complexa i amb incerteses importants, però necessària.  Es fa una revisió de les metodologies disponiblesment i posteriorment, en el cas d'aplicació, s'obtenen corbes de demanda.  L'especial dedicació posada en esta tasca no pot suplir, evidentment, la carència de dades, per la qual cosa este aspecte queda obert a millores ulteriors. 

L'aplicació d'estos programes a distints casos reals i complexos (Pla Hidrològic Nacional d'Espanya i conca del riu Xúquer) va permetre analitzar i comparar distintes hipòtesis i propostes, recomanant actuacions a mamprendre. Els resultats són particularment útils per a l'anàlisi econòmica requerit per la Directiva Marco de l'Aigua europea, en la determinació del cost del recurs i del cost mediambiental de restriccions de quantitat.