RESUM
      El control de residus de substàncies antimicrobianes en productes d’origen animal, entre els quals es troba la llet, és de gran importància, ja que poden ocasionar problemes al consumidor (al·lèrgies, trastorns digestius, resistències a medicaments, etc.) i, a més, causar interferències en la fabricació de productes lactis ocasionant greus pèrdues econòmiques en la indústria làctia.
	Per això, resulta convenient establir un adequat sistema de control de la presència de residus d’aquells antimicrobians més utilitzats en el bestiar boví lleter mitjançant mètodes eficaços i pràctics que poden ser emprats en les explotacions ramaderes i centres lactis, i així evitar-ne l’arribada al consumidor.
	A causa de la diversitat de mètodes analítics disponibles al mercat per a la detecció d’antibiòtics es va plantejar l’estudi de la selectivitat i sensibilitat dels mètodes microbiològics i específics més utilitzats en l’etapa de cribatge.
	En l’estudi de selectivitat es van utilitzar 14 mètodes (7 microbiològics i 7 específics) i es van analitzar per triplicat 100 mostres de llet, procedents d’animals no tractats amb cap medicament. La selectivitat obtinguda per als mètodes microbiològics va ser molt elevada: BRT AiM (99%), Blue Yellow (100%), CMT Copan (100%), Delvotest MCS Accelerator (98%), Delvotest SP-NT (98%), Eclipse 50 (99%) i Eclipse 100 (99%), que no hi van presentar diferències significatives. També la selectivitat calculada per als mètodes específics va aconseguir valors elevats: Beta Star (97%), Delvo XP (99%), Rosa MRL BL (100%), Rosa TET (99%), Snap BL i Snap TET (100%), Twinsensor BL (100%) i Twinsensor TET (98%) que no hi van presentar diferències significatives (p<0,05), mentre que el mètode Penzym va ser l’únic en què la selectivitat va resultar més baixa (82%) amb un elevat percentatge de resultats dubtosos i estadísticament fou diferent respecte de la resta de mètodes específics.
      Quant a la sensibilitat es va calcular utilitzant mostres de llet, procedents de la barreja de 30 animals individuals. Es van assajar 20 substàncies antimicrobianes i es s’estudiaren a tres concentracions distintes (0,5 LMR, LMR i 2 LMR), encara que en alguns casos es van assajar diferents concentracions (LMR, 2 LMR i 4 LMR o 0,25 LMR, 0,5 LMR i LMR) depenent de la proximitat dels límits de detecció dels mètodes amb els Límits Màxims de Residus (LMRs) de cada antibiòtic. Es van analitzar 30 repeticions de cada concentració per als mètodes microbiològics i 10 repeticions per als específics. 
      Els mètodes microbiològics presentaren, en general, una sensibilitat elevada per als antibiòtics betalactàmics en una concentració equivalent als seus LMRs. En el cas dels mètodes específics a betalactàmics, els resultats van ser variables segons el mètode i la molècula assajada. No obstant això, la sensibilitat d’aquests mètodes va ser elevada al LMR per a la penicil·lina G, cefalexina, cefaloni, cefoperazona, cefquinoma i ceftiofur. 
	Per als altres grups d’antimicrobians estudiats (aminoglicòsids, macròlids, quinolines i tetraciclines), els mètodes microbiològics no van ser capaços de detectar cap de les substàncies estudiades al LMR, excepte en alguns casos puntuals com la neomicina per a la qual el BRT AiM, Blue Yellow i Delvotest SP-NT al LMR van presentar una sensibilitat del 100% al LMR.
	Quant als mètodes específics a tetraciclines, tots el mètodes assajats (Rosa TET, Snap TET i Twinsensor) presentaren una sensibilitat del 100% per a la detecció d’oxitetraciclina al 	LMR (100 µg/Kg) encara que el Rosa TET i el Snap TET obtingueren aquesta sensibilitat en una concentració equivalent a 0,5 LMR (50 µg/Kg). També la gentamicina i enrofloxacina van ser analitzades pels seus corresponents mètodes específics (Snap Gentamicin, Equinox i Rosa Enrofloxacin) amb una sensibilitat en tots els casos del 100% a una concentració equivalent al Límit Màxim de Residus.
      A partir dels resultats de sensibilitat obtinguts s’aplicà l’Anàlisi Multivariant d’Aglomerats (cluster) i l’Anàlisi per Components Principals (PCA). Els resultats obtinguts van mostrar que els mètodes microbiològics BRT AiM, Blue Yellow, CMT Copan, Delvotest MCS Accelerator, Delvotest SP-NT, Eclipse 50 i Eclipse 100 presentaren un comportament semblant respecte als resultats de sensibilitat, el mateix ocorre amb els mètodes específics Beta Star, Twinsensor, Delvo XP, Rosa MRL BL i Snap BL.
      També amb els resultats de sensibilitat obtinguts i les freqüències d’ús de les substàncies antimicrobianes més emprades en el tractament del bestiar boví lleter s’han establert distintes agrupacions entre els mètodes de cribatge, per a poder recomanar una combinació de mètodes que permeta garantir el major espectre en la detecció d’antimicrobians a la llet. A partir dels resultats s’evidencia que no hi ha un únic mètode que puga cobrir la detecció de la totalitat dels antibiòtics. Així, amb l’aplicació d’un únic mètode microbiològic s’aconsegueix detectar entre el 51,3- 70,4% dels antibiòtics. D’altra banda, els mètodes receptors protèics betalactàmics només arriben a detectar entre el 29,7-54,6% dels antibiòtics utilitzats. A més, la utilització de dos mètodes de cribatge de forma simultània “microbiològic-específic betalactàmics” no millora notablement la freqüència de molècules a detectar (65,8-71,5%) en comparació amb els mètodes microbiològics, però permet un control més eficient, en efectuar dos controls per cada mostra de llet. 
      La incorporació d’un mètode específic per a la detecció de residus de tetraciclines en llet a les combinacions de “microbiològic-específic” permet incrementar el percentatge de cobertura d’antibiòtics en llet entre un 68,1-73,8%. A més, la incorporació en forma periòdica de controls de gentamicina (5,7%) amb el mètode Snap Gentamicin i enrofloxacina (2,3%) amb els mètodes Equinox o Enroflox permetria arribar a detectar fins al 81,8% dels antibiòtics emprats a Espanya per al bestiar boví lleter.
      D’altra banda, davant dels escassos estudis sobre l’efecte dels factors metodològics relacionats amb la presa de mostres de la llet, es va plantejar la necessitat de realitzar una avaluació sobre la influència del temps de refrigeració i la presència d’azidiol sobre la resposta d’alguns dels mètodes microbiològics de cribatge més utilitzats als laboratoris de control per a la detecció dels residus d’antibiòtics en la llet.
      En aquest estudi es van emprar 12 concentracions d’amoxicil·lina, ampicil·lina, penicil·lina G i oxitetraciclina que es van analitzar a les 0, 24, 48 i 72 hores de refrigeració a 4ºC, amb l’objectiu de calcular les pèrdues relatives d’activitat antimicrobiana per a cada antibiòtic, a partir dels límits de detecció dels mètodes, en mostres de llet sense conservant i amb azidiol. Els resultats van indicar, de forma general, que la pèrdua d’activitat antimicrobiana (PAA) dels antibiòtics augmentà amb el temps de refrigeració de les mostres de llet i que aquestes pèrdues van ser menors en les mostres de llet amb azidiol. Per això, en cas de recórrer a la refrigeració de les mostres de llet seria convenient l’ús d’azidiol i realitzar l’anàlisi dins de les primeres 48 hores de la seua arribada al laboratori.
      Donada la importància de la presència de residus de medicaments en la llet per a la Seguretat Alimentària, es considera convenient continuar amb els estudis sobre mètodes de detecció d’antibiòtics i desenvolupar metodologies analítiques amb espectres de detecció més amplis per a l’anàlisi d’altres grups d’antimicrobians, com els aminoglicòsids, macròlids i quinolines, donada la seua elevada freqüència d’ús en boví lleter i la falta de sensibilitat dels actuals mètodes de cribatge. La implementació de l’actual sistema de control amb altres mètodes específics o amb mètodes de major espectre de detecció permetria establir una estratègia analítica més convenient que l’aplicada en l’actualitat.