Resum En la indústria petroquímica, olefines com l'etilè i propilè són matèries primeres molt importants en la producció de polímers com per eixemple polietilè, polipropilè, estirè, etil benzè, diclorur d'etilè i isopropanol. L'obtenció d'aquestes olefines es porta a terme per processos de destil-lació que consumeixen enormes quantitats d'energia, així com el disseny i utilització d'equips molt costosos. Una situació similar es dóna en processos de rectificació i assecat de gas natural, on la separació d'espècies com CO2 i H20 consumeix una gran quantitat de recursos energètics. Alternatives als mètodes de separació convencionals involucren l'ús de tamisos moleculars, membranes poroses o la utilització de líquids iònics per a extracció reactiva. La tecnologia possiblement més prometedora envolta l'ús de tamisos moleculars, a causa de l’alt grau de desenvolupament en les tècniques de síntesi, especialment en el camp de les zeolites, que han permès una enginyeria cada vegada més detallada de materials amb característiques químiques i topològiques ben definides. El punt central d'aquest treball involucra la utilització de tècniques computacionals, especialment en tècniques basades en camps de força, per aconseguir una entesa més profund dels fenòmens de transferència de massa i energia que es donen en sistemes de tipus absorvent-adsorbato. Zeolites amb porus connectats per finestres compostes de 8 unitats tetraèdriques de SiO4, han estat reconegudes pel seu potencial per dur a terme processos de separació cinètica de manera eficient. Un paràmetre molt important que reflecteix el nivell de influència del confinament exercit pel material nanoporos en la dinàmica d'espècies adsorbides és la "difusivitat". La difusivitat de les espècies adsorbides pot ser utilitzada com a paràmetre de referència per dur a terme la selecció de materials amb potencial per separacions cinètiques. Aquest tipus de separacions està basat en la diferenciació de la mobilitat intracristalina en mescles d'espècies amb característiques químiques similars, únicament sobre la base a la mida molecular.