Universidad Politécnica de Valencia Facultad de Bellas Artes de San Carlos Departamento de Pintura EL PROCESO DE LA CREACIÓN EN LA OBRA DE ARTE INDIVIDUAL PICTÓRICA Y SU VINCULACIÓN CON LA PLURALIDAD REFERENCIAL Tesis doctoral presentada por Rafael Sánchez-Carralero Carabias Dirigida por Dr. D. Constancio Collado Jareño Valencia 2009 RESUM. VERSIÓ EN VALENCIÀ El present projecte desenvolupa una investigació sobre la diversitat de qüestions que poden incidir en el procés –des de la gènesi– de l’obra d’art individual pictòrica, aquella que podem entendre com a obra de caràcter personal. S’hi aprofundeix en el fet que en l’evolució de l’art, a més de les referències i els condicionants artístics i socioculturals, és fonamental la determinació de l’artista com a ésser individual que, en un entorn singular i influent, defineix la seua obra, configurada sota la dialèctica entre la seua capacitat de dubte i la seua capacitat de decisió davant el passat, el present i el futur. En el període vuitcentista, substancialment des del romanticisme, germinen els punts de partida més sòlids d’allò que significaran la pluralitat i el valor de la personalitat com a senyes d’identitat de l’art del segle XX. En la pintura, les influències més directes parteixen de l’impressionisme i d’autors que des d’un temperament accentuat han sigut pilars de les línies pictòriques que es van formar intensivament i extensivament dins de l’arc cronològic obert entre la darreria del segle XIX i la contemporaneïtat. Els tractaments plàstics i conceptuals són el valuós material processual que es transmet generacionalment i sobre el qual es fonamenta la construcció del llenguatge pictòric. Però tot això, d’una manera o una altra, està fonamentat i conformat pel pensament de l’artista, que és l’impuls vital en el desenvolupament de la creació. Tenint presents les idees d’individualitat i de procés com a elements determinants en la creació plàstica, aquesta investigació se centra en l’estudi i la selecció de reflexions, declaracions i manifestacions teòriques d’una sèrie d’artistes significatius de la darreria del segle XIX i de la primera meitat del XX, que han sigut importants i influents no sols per la qualitat de les seues obres, sinó perquè van ser catalitzadors de l’art del passat i del seu temps, i van consolidar fonaments essencials de l’art modern. El procés d’investigació d’un artista i de la seua pintura està en moviment constant, en constant mutació. Pintar és un fet actiu que, en ser consubstancial amb el pintor, no evoluciona linealment, ni amb una certesa previsible, sinó que la mateixa vitalitat genera permanentment nombrosos canvis de referències i de mirades, d’incerteses, de direccions, de decisions i accions que ultrapassen els límits de la predicció. Constatem que cada idea fragmentària del pintor tendeix a esdevenir el centre del seu pensament i pot actuar com a element impulsor de l’obra. En molts casos, una reflexió aïllada es converteix en el motor decisiu de la creació. Partint des d’aquest esperit investigatiu, els textos dels artistes s’han tractat especialment des d’un sentit fragmentari del pensament. Com deia Edgar Wind, el filòsof alemany Friedrich Schlegel havia qüestionat la idea que un pensament ha de conduir a una conclusió lògica, i preferia reunir pensaments fragmentaris que mantenien la ment en un estat d’efervescència. Schlegel preconitzava així un dels valors més significatius del procés de creació pictòrica en el segle XX. El problema tan complex de la creació individual, i la immensa quantitat de matisos que poden ser clarificadors en la construcció de l’obra pictòrica, ens han portat a investigar des de la pluralitat de pensaments de pintors molt diversos, i hem optat per donar al projecte un enfocament extensiu, amb l’ànim de contribuir a l’obertura de possibles vies d’investigació i al mateix temps potenciar el desenvolupament d’aquest important camp de treball, l’interés del qual és abordar, des d’una perspectiva pròpiament pictòrica, l’estudi de l’art i de l’obra dels artistes a partir del procés reflexiu que es reflecteix en les seues declaracions i manifestacions teòriques. Aquesta metodologia de selecció oberta ha investigat aquells pensaments de pintor que, expressats per artistes diferents, poden ser considerats com a patrimoni de la creació individual. Quant als temes tractats en aquest projecte, s’ha procurat aprofundir en algunes qüestions de gran rellevància que incideixen de manera directa en el procés pictòric, fonamentalment en aquest camp obert, quasi indefinit i sense límits precisos, que hi ha en el procés creatiu entre la idea i l’execució tècnica de l’obra artística. Basant-nos en això, hem estructurat el treball en quatre apartats generals, precedits pel capítol “Una aproximació a la traducció plàstica de la realitat conceptual”, en el qual es realitza un acostament a la importància transcendental que tenen per als pintors la interrelació i la traducció en termes pictòrics de la complexa xarxa de pensaments, emocions i idees que perviuen i es cohesionen en la realitat conceptual de l’individu. Els apartats generals responen als continguts següents: “La natura com a objecte, lloc i referència”, “Les referències pictòriques”, “Sobre la idea d’abstracció” i “Entre abstracció i figuració”. S’ha procurat que les qüestions sobre les quals versa cada capítol representen arguments que han sigut significatius i recurrents amb relació al procés creatiu en els textos i les declaracions dels artistes estudiats. La indagació en el pensament dels artistes amb relació als temes tractats a través de les seues paraules confirma que el procés creatiu és activat constantment pels mecanismes del canvi i per la interrelació entre l’entorn, la multiplicitat referencial i la mateixa evolució dels mitjans pictòrics. El pintor es desplaça intel•lectualment de forma contínua a la recerca d’idees i d’imatges, i de maneres de resoldre conceptualment i tècnicament d’altres referents pictòrics que donen raó de ser al seu treball. L’art és procés, és viu, està en mutació constant, i la realitat n’és sempre el mestissatge. No hi ha un sistema que assegure la creació, ni una definició exacta i estable del que és l’art. És com si el concepte art no tinguera capacitat de ser si no fóra pel concepte puntual que l’adjectiva i activa i per tant el sotmet a un debat quasi permanent, consubstancial a la naturalesa creativa del pintor. Tot això potencia l’efecte multiplicador de la diversitat i de la llibertat expressiva, i enforteix el valor del caràcter individual de l’artista. Així, ens aproximem a la idea que hi ha tantes possibilitats artístiques com cadascuna de les innombrables fases del procés creador de cada artista. Partint d’aquesta realitat, el conjunt d’apartats abordats i les manifestacions artístiques que s’han triat per a aquest treball com a contingut medul•lar i cos central de la tesi pretenen, per mitjà d’un acostament a les claus del procés pictòric individual des d’una pluralitat referencial, contribuir a la comprensió del procés creatiu de l’art en general.