Les estructures periòdiques macroscòpiques han sigut objecte d'una intensa investigació durant les dos últimes dècades degut a la seua capacitat d'imitar fenòmens ondulatoris que són inherents a l'escala atòmica. Encara que les plaques perforades són estructures molt comunes en acústica, aquestes pareixen guardar propietats de transmissió de so inexplorades, l'estudi de les quals ha sigut impulsat pel descobriment de la Transmissió Òptica Extraordinària en làmines de metall perforades amb forats distribuïts periòdicament quan interactuen amb la llum.

En el present treball es mostra que les plaques perforades no sols presenten màxims de transmissió total ressonant i mínims de l'anomalia de Wood quan els forats estan distribuïts de forma periòdica, sinó també apantallament acústic extraordinari a causa del curtcircuit hidrodinàmic produït per l'acoplament entre la placa i el fluid. 

També es detalla el rol dels paràmetres geomètrics de les plaques perforades en les característiques de transmissió, il·lustrant diferents estratègies per a modelar l'espectre de transmissió.

La transmissió acústica a través de plaques d'alumini amb perforacions regulars submergides en aigua presenta una alta complexitat tant a incidència normal com quan es modifica l'angle d'incidència del so. Apareixen ones de superfície radiants provinents de la vibració de la placa, fet que és demostrat usant un nou model teòric que inclou l'acoplament elastoacústic complet.

Gràcies a l'estudi complementari de la transmissió i la propagació en placa d'una placa fonónica sòlid-sòlid es retrata una perspectiva completa de l'efecte de l'acoplament. Com a conseqüència directa, s'observen fenòmens de plegament i bandes de propagació prohibida en modes tipus Scholte-Stoneley sense necessitat de corrugacions o de forats.

Finalment, es comparen les propietats de transmissió de forats individuals i xarxes de forats per a llum, electrons i so analitzant i comentant les seues diferències. S'ha trobat que, encara que per a la llum la xarxa de forats en si mateixa porta a transmissions del 100 % i modes atrapats a la superfície, açò no es produeix ni per a electrons ni per a so. En conseqüència, les ressonàncies del forat constitueixen el mecanisme clau que possibilita l'existència de fenòmens exòtics en so. Els resultats principals ací mencionats són explicats de manera detallada i comentats sobre la base de dades teòriques i experimentals.