RESUM
     En aquesta tesi s'empren el disseny de noves estratègies d'alimentació en el context actual de la producció cunícola, marcat per una alta prevalença d’Enteropatia Epizoòtica del Conill i la utilització d'antibiòtics de com a forma habitual de mantenir la salut digestiva dels llorigons en creixement i, conseqüentment, la viabilitat econòmica de les explotacions. En aquest marc, el treball s'ha centrat en la utilització de pinsos peri-deslletament en alimentació conjunta de conilles i ventrades.
     En un primer experiment, es van formular vuit pinsos peri-deslletament d'acord a un disseny factorial 2×2×2, on els factors foren: i) la substitució parcial del midó per fibra àcid detergent, ii) la substitució parcial del midó per fibra soluble en detergent neutre i iii) la reducció del contingut en proteïna bruta. Els pinsos experimentals es van administrar a les conilles i les seues ventrades des del dia 17 de lactació fins al deslletament, que es va produir als 28 dies; després del deslletament, els llorigons van continuar rebent els pinsos experimentals fins als 49 dies, passant a consumir després un pinso comercial d'engreixament fins als 60 dies. En general, les esmentades variacions en la dieta van afectar negativament a la producció lletera i a la condició corporal de les conilles al deslletament, així com al pes de les ventrades al deslletament. Tan mateix, aquests canvis van reduir la mortalitat dels llorigons en post-deslletament, amb efectes que van ser additius.
     En un segon experiment, es va estudiar l'efecte dels vuit pinsos anteriors sobre l'ambient cecal dels llorigons en creixement. Es van utilitzar mostres d'animals sacrificats als 35 dies d'edat, que havien estat rebent un dels vuit pinsos experimentals des del dia 17 i s’havien deslletat als 28 dies. Les modificacions en la dieta van afectar principalment a la concentració cecal d'àcids grassos volàtils (incrementant-la) o/i d’amoníac (disminuint-la), creant un ambient més favorable per al manteniment de l'estabilitat de l'ecosistema microbià cecal i per tant de la salut digestiva, el que explicaria la reducció de la mortalitat observada en l'experiment anterior.
     En el tercer experiment, es van estudiar els efectes d'un sistema d'alimentació basat en la utilització d'un pinso peri-deslletament de baixa concentració nutritiva (favorable per a la salut digestiva dels llorigons d'acord als resultats dels experiments anteriors) i d'un sistema reproductiu extensiu (inseminació als 25 dies i deslletament als 42 dies), mitjançant un disseny factorial 2×2, comparant-los amb el sistema d'alimentació convencional i amb el sistema reproductiu semi-intensiu (inseminació als 11 dies i deslletament als 28 dies) durant cinc cicles productius. Com al primer experiment, el pinso peri-deslletament es va administrar des del dia 17 de lactació fins al deslletament en el cas de les conilles i fins al dia 49 en el cas dels llorigons. El sistema d'alimentació basat en el pinso peri-deslletament de baixa concentració nutritiva i el sistema reproductiu extensiu van donar lloc a diferents efectes negatius al llarg dels diferents cicles productius (menor producció lletera, menor pes de les conilles, menor pes de les ventrades al part, menor pes dels llorigons al deslletament), posant de manifest un procés d'adaptació de les conilles a la disponibilitat limitada de recursos i al major esforç fisiològic degut a lactacions més llargues. Per contra, ambdues estratègies van reduir la mortalitat dels conills en creixement.
En resum, els resultats d'aquesta tesi indiquen que tant la utilització de pinsos peri-deslletament de baixa concentració nutritiva com el retard de l'edat al deslletament penalitzen el rendiment de les conilles i redueixen la mortalitat dels llorigons en creixement en un context d’Enteropatia Epizoòtica del Conill. Malgrat aquesta reducció, les taxes de mortalitat registrades van ser clarament superiors a les acceptables en un sistema racional i viable de producció de conill.