Resum

    Els suports de formigó armat, en general, estan sotmesos a una llei de moments 
flectores no uniforme a causa de l'existència d'excentricitats desiguals als seus extrems. 
A més, l'ocupació de formigó d'alta resistència a la construcció d'estructures ordinàries 
està cada vegada més estesa, la qual cosa suposa la fabricació de suports més esvelts. 
No obstant això, els assajos experimentals existents en la literatura tècnica per a suports 
fabricats amb formigó d'alta resistència i sotmesos a excentricitats distintes als seus 
extrems són escassos i centren el seu estudi al comportament de suports curts, fabricats 
amb formigó convencional i esforços reduïts de flexo-compressió recta.

    D'altra banda, els codis de disseny, en general, proposen mètodes simplificats amb 
la finalitat de predir la càrrega d'esgotament de suports esvelts sotmesos a esforços de 
flexo-compressió amb excentricitats desiguals als seus extrems. No obstant això, els 
mètodes simplificats han sigut contrastats, en la seua gran majoria, amb suports 
fabricats amb formigó convencional. L'extrapolació d'aquests mètodes a formigons 
d'alta resistència sense un suport científic i verificació experimental adequats pot 
conduir a resultats poc fiables.

    A la present tesi doctoral s'ha estudiat el comportament de 68 suports esvelts 
sotmesos a compressió amb excentricitats i angles d'esbiaixada desiguals als seus 
extrems, fabricats amb formigó convencional i d'alta resistència. Aquests assajos tenen 
com a objectiu conèixer el comportament d'aquest tipus d'elements i a més han de servir 
per a poder calibrar models numèrics i validar mètodes simplificats.

    La importància de la investigació es centra a la contribució d'augmentar el banc de 
dades experimentals disponibles a fi de corroborar els mètodes de disseny proposat per 
les distintes normatives per a suports de formigó armat sotmesos a aquest tipus de 
sol·licitació. A més, es proposa una expressió per al càlcul del coeficient d'equivalència 
Cm, tenint en compte el comportament d'aquest tipus d'elements estructurals, per mitjà 
d'una simulació numèrica realitzada amb un programa d'elements finits calibrat amb els 
assajos experimentals. La proposta cobreix els casos de suports sol·licitats amb esforços 
de flexo-compressió recta o esbiaixada amb excentricitats distintes en magnitud, 
direcció i sentit en cada extrem, fabricats amb formigó convencional o d'alta resistència.