RESUM
 
Els estudis envers l’ecologia de peixos tenen com a una de les seues principals bases l’avaluació de les poblacions, encaminats a definir el conjunt dels individus d’una mateixa espècie i que viu a un espai comú. Per tant, l’anàlisi de l’hàbitat és la clau per a l’estructura de les poblacions. Des del punt de vista de la teoria jeràrquica ecològica, els patrons biològics que governen a les poblacions de peixos als rius són controlats i ajustats pels patrons físics de l’hàbitat. Així doncs, una descripció exacta dels rius és una primera passa en la descripció dels requeriments ecològics dels organismes durant la seua vida així com en els processos que influeixen en la seua abundància i distribució. En aquest sentit, aquesta tesi aporta un major coneixement de les poblacions de truita comuna (Salmo trutta) i dels seus hàbitats en rius mediterranis.
L’estudi va ser dut terme en quatre rius del País Valencià (Espanya) on huí dia l’espècie habita de forma natural; Ebrón i Vallanca (a la província de València), Villahermosa i Palància (a la província de Castelló). Els mostratges es realitzaren entre els mesos de Juny i Agost entre els anys 2003 i 2006. El primer any s’establiren dos estacions de mostratge a cadascun dels rius. Destaca el fet que als dos últims anys d’estudi (2005 i 2006) hi va haver una forta sequera que va fer que els trams més alts dels rius Vallanca i Villahermosa s’assecaren, perdent-se tres de les setze estacions establertes. En total es mostrejaren 50 trams en els quatre anys de mostratge.
Per a la caracterització de l’hàbitat va ser adaptat el protocol de mostratge “Basinwide Visual Estimation Technique - BVET”. Aquesta tècnica consisteix en estratificar visualment la llera segons els seus diferents biòtops (unitats hidromorfològiques o mesohàbitats), donant-se en ells les distintes característiques hidromorfològiques. En aquest estudi s’establiren quatre tipus de mesohàbitats bàsics; tolles, planes, corrents i ràpids. En cadascun dels mesohàbitats s’amidaren en camp les següents variables: longitud del mesohàbitat, amplada mitjana de la llera, profunditat mitjana, profunditat màxima i profunditat d’abocador. També es va calcular l’índex de refugi i la densitat de restes de fusta dins de la llera. Finalment es va estimar visualment els percentatges de substrat, segons la classificació de l’American Geophysical Union, ombreig sobre la llera i recobriment per materials fins. Altres variables sintètiques com ara el volum i la distància relativa entre ràpids també varen ser emprades en distints 
Per altra banda, les truites foren mostrejades mitjançant pesca elèctrica en cada mesohàbitat. La mida de les poblacions de peixos fou estimada per captures successives, realitzant com a mínim tres passades sense reemplaçament, i amb un esforç constant, sempre amb els mesohàbitats tancats amb xarxes. En total es varen obtenir 1188 truites de diferents mides en els quatre anys de mostratge. A tots els peixos extrets se’ls amidà la longitud furcal i el seu pes. A la majoria dels individus de més d’un any d’edat se li varen extreure escates per a la seua posterior anàlisi. Les edats foren establertes en el laboratori mitjançant l’anàlisi de les freqüències de longituds i verificades mitjançant la lectura de les escates de la mostra de peixos.
Les variables dels mesohàbitats ens han permès la caracterització robusta dels hàbitats. Gràcies a les propietats e la matriu de proximitat, es va estudiar la variabilitat de la classificació. Per a açò es va calcular l’índex de fortalesa de la classificació i s’emprà l’escalat multidimensional mètric. A més, s’identificaren i agruparen els factors que més influeixen en la variabilitat de les lasses. Tot açò ha permès observar l’homogeneïtat i aïllament de les classes establertes a priori, detectant aquelles classes amb major variabilitat. Els resultats indiquen que els rius Villahermosa i Ebrón són més estables que no el Vallanca i Palància, les corrents i planes són més estables que tolles i ràpids. A més tant els mesohàbitats ràpids (corrents i ràpids) com els mesohàbitats lents (tolles i planes) es tendeixen a agrupar. Finalment, es detectaren els factors més influents en la variabilitat de les tolles en els rius Vallanca i Palància (els mesohàbitats de major variabilitat).
Pel que fa a les poblacions de truita comuna, es calcularen les longituds, el pes i el ràtio de creixement anual per classe d’edat. També es calcularen les mitjanes de les abundàncies (densitat i biomassa), la producció, el ràtio de renovació P/B, la relació entre la longitud i el pes (equació de Ricker) i les corbes de creixement de Von Bertalanffy. Per a açò, s’empraren mètodes robustos en l’estimació de les variables. Els resultats ens han permès observar que el creixement en la longitud de les truites és gran, que hi ha una considerable variació en densitat i biomassa mitjana dels rius, que la producció anual és baixa i que el ràtio de renovació anual presenta valors molt baixos en comparació amb altres poblacions de truita en rius d’Europa i Amèrica. A més, es detectà una relació densodepenent entre la longitud i la densitat de les truites immadures en els rius Vallanca i Palància.
Per altra banda, en cadascun dels rius les densitats de truita comuna són controlades per factors denso-independents, la rellevància i jerarquia del quals, en la majoria dels caos, són desconeguts per els gestors mediambientals. L’estratificació dels mostratges segons tipus de mesohàbitats ens va permetre estudiar quines característiques físiques del mesohàbitat tenen major rellevància en la variació de la densitat, tant per a la truita inmadura (< 2 anys) com per a la adulta (? 2 anys), en cadascun del rius estudiats. Per a açò es va realitzar per a cadascun del rius una anàlisi de correspondència simple i es comprovaren les correlacions per rangs de Spearman entre les densitats i les característiques físiques de l’hàbitat. S’observa, gràcies a les correlacions de Spearman, que totes les variables de l’hàbitat amb l’excepció del substrat fi, han estat correlacionades de forma significativament amb la densitat de truita en alguns dels mapes de l’Ebrón, Vallanca i Villahermosa. No obstant, en cadascun dels rius són diferents les variables físiques correlacionades amb la densitat, amb l’excepció de la truita adulta als rius Vallanca i Villahermosa on, en ambdós casos, existeix una correlació positiva amb la profunditat i el volum. Per contra, no es va observar cap relació entre les densitats de truita comuna i les variables físiques del riu Palància. 
També s’analitzaren les relacions existents entre les densitats d’adults i inmadures i les variables de l’hàbitat per a dos biòtops diferents; primer per als mesohàbitats lents (tolles i planes) i segon per als mesohàbitats ràpids (corrents i ràpids). Mitjançant Models Additius Generalitzats (GAM) s’han avaluat el grau de relació entre les poblacions de truita i els seus mesohàbitats. Els resultats obtinguts ens mostren un alt grau d’associació entre la densitat de truita adulta e inmadura i algunes de els principals característiques dels mesohàbitats lents i ràpids. A més, s’observà per una banda, que la truita inmadura disminueix d’acord amb el volum en els dos tipus de mesohàbitat establerts i, per altra banda, l’adulta en els mesohàbitats lents es relaciona amb la profunditat màxima i la distància relativa entre ràpids, mentre que als ràpids es relaciona amb l’índex de refugi. Aquestes quatre variables predictives podrien ser indicadores de la territorialitat de l’espècie per la disponibilitat d’aliment i refugi. 
Finalment, s’utilitzaren models de lògica difusa per a l’estudi d’idoneïtat de l’hàbitat de la truita comuna mediterrània. Posteriorment foren comparats amb models Random Forests. Per a açò, es va aplicar un algoritme heurístic de “Nearest Ascent Hill-Climbing” en la optimització de les regles difuses i de Random Forests. No es varen observar diferències significatives en la representació dels models entre el model òptim difús i el model Random Forests, i ambdues aproximacions seleccionaren l’amplada del riu, l’índex de refugi i la velocitat del flux com a les variables més importants per a descriure la idoneïtat de l’hàbitat de la truita comuna. A més, els models difusos combinaren la rellevància ecològica com una acceptable interpretabilitat mentre que fou limitada la transparència dels models Random Forests. Per tant, els models difusos podrien ser una eina de suport en l’avaluació de decisions en la gestió dels rius i augmentar la comunicació de les parts interessades.